M'hi he sentit molt identificada, no perquè sigui una persona gran (en realitat soc tot el contrari), però si que hi he vist reflexada la meva àvia, nosaltres, els joves tenim els dies plens d'aventures, amb el cap ple de coses i he de reconèixer que ens oblidem una miqueta de les nostres àvies, però aquest any les he tingut una miqueta més en compte, em vull jurar a mi mateixa que les tindré sempre presents, que les trucaré de tant en tant, que hi aniré a dinar i que me les estimaré més que res en el món fins els seus últims dies, que vull que siguin plens de vida...
Aquest relat m'ha emocionat molt i gràcies per escriure'l.