hola gypsy! gràcies per comentar!

La raó és molt senzilla: aquest poema el vaig composar per memoritzar els cinc potencials termodinàmics i les variables de què depenen: S(U,V), U(S,V), H(S,P), A(T,V), G(P,T). La V de "vegada", "viure" i "vius" és en realitat la V de "volum", que és una de les variables implicades en aquestes expressions termodinàmiques.

Una vegada escrit el poema perquè m'ajudés a recordar les fórmules, vaig veure clarament que havia incorregut en una paradoxa. Acabareu també morts, no pas vius. Però em va semblar divertit deixar-ho així, primer perquè d'altra manera hauria comès errors a l'examen utilitzant la massa (M) en lloc del volum (V), després perquè la gràcia està en el contrast i en no voler esmentar les coses que ens fan por.

Per últim una altra interpretació podria ser que efectivament la mort és una forma de vida, però no és que cregui massa en aquestes coses. És clar que des d'una perspectiva còsmica és així. Però jo normalment no adopto aquesta perspectiva.

gràcies pel teu comentari. pel que dius dels últims versos, evidentment necessitava utilitzar A (T, V) i G (P, T) i em va semblar curiós escriure "acabareu també vius" quan és obvi que tothom pensarà en el contrari, d'aquí el definitiu "guanyats pel temps". no deixa de ser una forma de reflectir la por a la mort, portada fins al punt de substituir-la pel seu antònim. això sí, aquest poema el vaig escriure força ràpid i no cal prendre-se'l massa seriosament :-)

Sapigueu que el format original d'aquest poema s'ha perdut, per gentilesa del formulari d'enviament de textos. Els versos parells anaven tots alineats a la dreta, de manera que es suggerien diversos sentits de lectura possibles. Vegeu el format original (junt amb altres poemes) a: http://risingson.port5.com/Altres/Poemes.html

Que dur! Un poema que no volem que sigui veritat. I ho és, el fill de...!

O no? O la necessitat és subjectiva: tu ets necessària si algú et necessita, jo sóc necessari si algú em necessita. Potser ens creem cercles, enllaços i camins de necessitat que ens connecten els uns als altres perquè acabi semblant que tots som necessaris.

Total després vindrà un asteroid, o una guerra nuclear, i mira, pam!

Ja em va agradar molt la primera vegada que el vaig llegir, i ara que tinc usuari m'ha agradat retrobar-lo. No puc fer cap més comentari perquè el propi text ja es comenta per si sol. Felicitats!

Un poema ple de batec de la vida i els sentiments. Vull sentir la cançó!! Petons i sort peke!

Philémon et le naufrage du 'A'

http://www.amazon.fr/gp/product/2205055054/403-8658362-6703649?v=glance&n=301061

Un mite!!