Un relat que ens recorda que per moltes riqueses que acumulen a la nostra vida, o per molts estudis que realitzen a la nostra vida, a l'hora de la veritat venim de la pols i tornen a la pols, sort que com a mínim per als creients l'anima perdura, i també perdurem a la memòria de les persones que realment ens estimem i ens volem

Un relat de molta altura, sembla un relat gairebé místic.

Bona Nit Igor

Sóc plenament conscient que la meva expressió en llengua catalana, encara queda molt lluny d'allò que voldria, però de mica en mica vaig arribant allà on m'havia proposat, per cert sobre els correctors ja saps que no són exactes ni molt menys i per tant això de les males passades en ell fons no seria tan estrany i això que ho faig sempre amb el sofcatalà

M'agradaria demanarte si us plau, que en un correu electrònic en puguis escriure quines frases són aquelles frases que has tingut més dificultat per entendre i quina seria la seva correcta expressió.

El mèu objectiu, és aprendre i escriuré

Salut
aquest és el meu e-mail danielasias@gmail.com

Hola Jorx Gutdei

Sincerament un relat apassionant, una salutació molt gran desde Sevilla.

email. danielansias@gmail.com

Bon dia Antonió

Sóc Daniel Ansias, un noi de Barcelona pero que actualment estic visquent a Sevilla.
Aixó no m'impedeix pas llegir gairabè tots els dies de la setmana alguna que altre noticia al diari naciodigital.cat, com tambè a wilaweb.cat.

Sí, realment és una veritable llastima, pero amb tant lacisme estem possat amb perill la nostra riquessa com a poble Cristia, que es tindria molt per damunt de la nostra consciencia d'esser Catalans o Espanyols.

El teú article, és molt bó per denunciar aquest falta de valors i de deixadessa per el nostre patrimoni nacional i cultural que tenin aquí a Europa.

el meú email es danielansias@gmail.com