Cercador
Los Campanilleros
Un relat de: Danielap- Compartir:
Los Campañilleros
El cap vespre, ja hi torna un altre cop a donar la benvinguda al mesos del any, és just quant en aquest precís moment quant on la humanitat sencera s’afanya de nou per poder-hi donar una salutació encara molt més gran i important.
Aquesta salutació, compta ja amb prou més d’uns 2000 anys d’història. Una historia que coneix el seu origen amb una petita vila perduda d’un poble anomenant betlem i on en una petita cova, en una freda nit d’hivern va néixer un nado, que la seva mare va posar a sobre d’un bressol just al d’un ase i un ruc.
Un pastorets, que en aquell moment s’hi trobaven vigilant el seu ramat, ells tinguérem la sort d’esser els primers homes que van poder donar aquella salutació tan especial amb aquell nado.
Però no foren els únics, doncs en aquell mateix instant precís, un savis agafaren els seus camells i es posaren en marxa tòt seguint la estrella que era la mes brillant de totes les galàxies.
Tant sols, anaven a la intenció de voler fer un petit somriure a un petit xiquet, que en el seu testimoniatge de vida marcaria un abans i un després amb la historia de tota la humitat.
Els homes que avui dia, també son considerats de bona voluntat. Continuant experimentat encarà avui dia un petit bateig al cor cada vegada que se’ls a propà de nou l’oportunitat de donar aquesta salutació tan especial amb aquell nado, que ens va portar amb el seu sacrifici de vida el regal únic de la salvació destinada a tota la humanitat.
Aquest regal tan especial, adreçat a tota la humanitat tan sols pot esser respost per un altre regal de la humanitat que amb el llaç de la tradició, ens mostra als visitants els sabers vells de tots els pobles del món.
Sense anar molt mes lluny, aquí a Andalucia i més concretament a Tomares (Sevilla) població de la comarca del Aljarafe, tots els divendres del més de novembre un cop ja s’ha donat per finalitzada la missa de 7.00 p.m, surten amb molt de goig un petit grup de cantaires que amb uns instruments molt especials com ara uns gerros de ceràmica van tocant alegrament unes cançons que ens hi arriben per mitja de un cartell molt especial que s’anomena la nit dels temps. i que els seus pares i avis posaren de moda uns 25 anys enrere.
El cap vespre, ja hi torna un altre cop a donar la benvinguda al mesos del any, és just quant en aquest precís moment quant on la humanitat sencera s’afanya de nou per poder-hi donar una salutació encara molt més gran i important.
Aquesta salutació, compta ja amb prou més d’uns 2000 anys d’història. Una historia que coneix el seu origen amb una petita vila perduda d’un poble anomenant betlem i on en una petita cova, en una freda nit d’hivern va néixer un nado, que la seva mare va posar a sobre d’un bressol just al d’un ase i un ruc.
Un pastorets, que en aquell moment s’hi trobaven vigilant el seu ramat, ells tinguérem la sort d’esser els primers homes que van poder donar aquella salutació tan especial amb aquell nado.
Però no foren els únics, doncs en aquell mateix instant precís, un savis agafaren els seus camells i es posaren en marxa tòt seguint la estrella que era la mes brillant de totes les galàxies.
Tant sols, anaven a la intenció de voler fer un petit somriure a un petit xiquet, que en el seu testimoniatge de vida marcaria un abans i un després amb la historia de tota la humitat.
Els homes que avui dia, també son considerats de bona voluntat. Continuant experimentat encarà avui dia un petit bateig al cor cada vegada que se’ls a propà de nou l’oportunitat de donar aquesta salutació tan especial amb aquell nado, que ens va portar amb el seu sacrifici de vida el regal únic de la salvació destinada a tota la humanitat.
Aquest regal tan especial, adreçat a tota la humanitat tan sols pot esser respost per un altre regal de la humanitat que amb el llaç de la tradició, ens mostra als visitants els sabers vells de tots els pobles del món.
Sense anar molt mes lluny, aquí a Andalucia i més concretament a Tomares (Sevilla) població de la comarca del Aljarafe, tots els divendres del més de novembre un cop ja s’ha donat per finalitzada la missa de 7.00 p.m, surten amb molt de goig un petit grup de cantaires que amb uns instruments molt especials com ara uns gerros de ceràmica van tocant alegrament unes cançons que ens hi arriben per mitja de un cartell molt especial que s’anomena la nit dels temps. i que els seus pares i avis posaren de moda uns 25 anys enrere.
