Cercador
Quan no vull dormir
Un relat de: Alex Roa- Compartir:
Se m’escapa el món
En un segon de certesa:
No vull dormir,
Però els ulls cauen forts
I tots els poemes,
Totes les cançons,
El món
Cauen amb ells,
Com pestanyes de pedra
Que em tanquen dins meu.
I no vull dormir,
Però ja és massa fosc.
I no vull marxar,
Però tot l’art ja s’ha clos
En el racó mort
D’un subconscient despert.
No vull dormir,
Però ja he perdut
Una nit més.
Comentaris
-
Bon i curiós poema.[Ofensiu]unicorn_gris | 09-04-2015 | Valoració: 9
El teu poema m'ha semblat curiós i interessant, i que val la pena de llegir, i que és original.
Realment, quan dormim és com si tot desaparegués per a nosaltres... els poemes, les cançons, les persones, l'odi, l'amor... no ens en donem compte i, en certa manera, la consciència desapareix, només queda l'inconscient.
Es podrien fer més poemes sobre estats d'ànims, com ara intentar dormir i no aconseguir-ho, o estar avorrit, o estar alegre i enamorat, entre d'altres.
Gràcies per donar-me idees.
Que vagi bé. -
Bona nit,[Ofensiu]meral | 09-04-2015 | Valoració: 10
Aquesta nit jo voldria dormir i no puc. Pensan en la familia, en les herències i l'home del temps... En definitiva pensant en reis i princeses.,
-
Bona nit,[Ofensiu]meral | 09-04-2015 | Valoració: 10
Aquesta nit jo voldria dormir i no puc. Pensan en la familia, en les herències i l'home del temps... En definitiva pensant en reis i princeses.,
-
Botó[Ofensiu]tapisser | 12-03-2015
Es com el últim botó que es descorda cada dia.
Molt bonic. -
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 01-03-2015 | Valoració: 10
Un poema magnific, molt profund
Ens veiem
Montse -
Un magnific relat[Ofensiu]Danielap | 20-02-2015 | Valoració: 10
Un relat de molta altura, sembla un relat gairebé místic.
-
Vull dormir[Ofensiu]Somiadora sense somnis | 06-02-2015 | Valoració: 10
És curiosa aquesta sensació...no volem dormir, perquè el món continua viu mentre nosaltres ens el perdrem per uns instants, i a la vegada és tan gratificant poder escapar-se de la seva bogeria durant aquests dolços instants!
Molt bonic poema -
m'hi he sentit dins[Ofensiu]Galzeran (homefosc) | 04-09-2014
és la lluita del creador contra el cansament, mirant el teclat i amb els ulls pessant figues, i un que no vol anar a dormir encara, que el cap encara li vull de mil paraules i fets i històries, però a la fi, aquestes parpelles de ciment acaben vencent-nos. Un poema molt intens.
Ferran -
Quin poema més cult[Ofensiu]Rafaelmolero | 15-08-2014 | Valoració: 10
M' ha agradat moltíssim este poema, té una solidesa extraordinària... és majestuós... és esplèndid. Un gran salut de Rafael
Valoració mitja: 9.86
