Crònica d'un viatge

Un relat de: cassigall blau

En Jordi Clavellina estava esgotat de tant caminar. La gana se'l menjava i l'únic que li quedava era una xarrupada d'aigua per les fonts que trobava pel carrer.
Ja l'hi ho havia dit la seva mare, quan era petit, que havia d'estudiar idiomes. Com més en sabes millor. Però no li va fer mai cas, i ara que voltava per un país on no entenia a ningú, aquelles paraules li mullaven els ulls, mentre l'estómac li cantava la octava d'en Beethoven. Sort en tenia, de l'universal llenguatge dels signes que li anava fent una mica planer el dia a dia.. - Ei, si us plau, senyor, que em podria dir on puc trobar un restaurant per fer un petit mossec? (mentre amb els dits junts, es senyalava la boca i amb l'altra mà, l'estómac) -. L'altre, pensant-se que l'hi demanava una almoina, l'hi va donar mig euro.
Allò semblava l'O.N.U. Romanesos, xinesos, àrabs, africans, polonesos, japonesos, albanesos, russos, sud americans, indis, i de tant en quan encara es veia algun esquimal suat de dalt a baix. Però catalans, ni un. Ni un!.
Es volia comprar uns calçotets, doncs els que portava feia massa dies que no se'ls canviava i va entrar a una botiga de roba interior senyalant-se l'entrecuix. Les dependentes, començaren a cridar com unes descosides, amb una xiscladissa esgarrifant, pensant-se que era un maníac sexual i va tenir de sortir a corre cuita abans que arribés la policia, buf!. Quin tràngol!.
A la nit, cansat i esbojarrat com un teixó que ha passat la jornada sense trobar res per posar-se a la boca, va preguntar a un vianant ( sempre amb signes), on podia trobar un llit per passar la nit, mentre es posava la mà plana al davall de la galta, amb el cap decantat, mirant-lo fixament als ulls. Aquell home va imaginar que era gai i es va fondre per les raconades amb tota la força que li donaven les cames .
A la fi, va decidir anar-se'n a la primera església que va trobar, una mesquita(n'hi havia moltes), per passar la nit. I quan per fi va poder connectar el primer son, uns crits ensordidors, el van despertar, dient-li que es descalcés i posés la cara al terra i el cul a l'aire o que se n'anés d'aquell lloc sagrat. Estava molt cansat i va acceptar dormir tota la nit descalç i en aquella postura tan incomoda. Al menys, podia fer un son, buf.
Quan es va despertar, el sol ja feia hores que llançava el seu esclat. Aleshores, se'n va anar Passeig de Gracia avall, fins a la Plaça de Catalunya. Allí hi va trobar, per fi, coneguts, els coloms, els de sempre, els de tota la vida. I els va saludar amb l'únic idioma que mai havia oblidat: PIU!! PIU!! i ells, tots estarrufats d'haver trobat un català, l'hi contestaren PIU!! REPIUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUUPIU!!!!!, que en l'idioma colomí vol dir "Catalunya triomfant...", més o menys.
BUF, REBUF!!!, per fi algú amb qui poder parlar. I es posà a ballar, tot sol, una sardana. Els que el miraven, es van pensar que s'havia tornat boig...

Comentaris

  • M'ha cridat l'atenció el seu comentari[Ofensiu]
    aurora marco arbonés | 07-07-2015 | Valoració: 10

    perquè veig que fa un munt d'anys que no escriu res en RC. Així i tot, passo a comentar la seva crònica perquè entenc que encara està en aquest món, ja que ha tingut l'amabilitat d'escriure'm.
    Veig que vostè és una persona amb molta imaginació, amb un estil molt fresc i una mica surrealista. Tinc intenció, quan tingui una estona, de fer una repassada per la seva trajectòria relataire per a veure què més ha sortit de la seva ploma, és a dir de les seves tecles, per a ser més precisa.
    Veig també que té molt sentit de l'humor i que es passeja en calçotets pel carrer, seguint el meu consell de consultar la meteorologia abans de sortir de casa. Estic d'acord amb el seu amic o conegut: no és pot sortir al carrer sense pentinar-se, és de mal gust. Si s'ha de sortir en roba interior, ateses les altes temperatures, se surt ( això sí, ben neta) però sense pentinar MAI, JAMAIS, NEVER.

  • Teniaes raó[Ofensiu]
    Mai | 18-12-2009

    És impossible que desapareguin les paraules.
    Tenies raó. Encara hi són juntament amb els records inoblidables.

  • silvia_peratallada | 20-01-2009

    holaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa


    jeje, deu ni do, quines coses d'escriure!!jajajajaj
    una abraçada!

  • Gracies pel comentari[Ofensiu]
    entortilligat | 15-11-2008 | Valoració: 10

    A mi m'agrada la conya però tu no et quedes al darrera quan vols, xaval

    Per la rialla sempre preparada i allunyar els mals esperits un brindis al sol o a la lluna o als estels o...als bancs que s'han quedat sense calers. Que els donin...!

    Una abraçada d'orella a orella
    Apali, salut!

  • som vius![Ofensiu]
    silvia_peratallada | 14-10-2008

    i les paraules ho demostren...

    encantada de tornar-te a llegir després de tant temps out... ho sento!!!


  • Hola cassigall blau ! [Ofensiu]
    Núria Niubó | 27-09-2007

    Caram Pere , a que es degut aquest canvi de pseudònim ? és molt xocant ! , m'ha sorprès , mirava si havies publicat i..... , bé de totes maneres ja hi ha algo nou ! , continuaré a l'espera d'algo més.
    Fins aviat,
    una abraçada de la padrina lleidatana,
    Núria

  • Que tinguis un bon dia ![Ofensiu]
    Núria Niubó | 01-09-2007

    Gràcies Pere !ara ja sóc una mica "veterana", però ja veus que estic en una mena de paro involuntari, no és que no troba el moment , es que no estic inspirada !, potser a la tardor ....

    una abraçada de la lleidatana Núria


  • que divertit desocarrel![Ofensiu]
    teresa serramià i samsó | 15-07-2007 | Valoració: 10

    veig que tornes a treure el nas i..., ostres! quina foto més espectacular de casa teva. Tio!, com fardes!a veure si algun dia ens invites...

    Divertit, irònic i interpel.lador el teu relat. Un sol català a la Pça. Catalunya i sols els coloms podien contestar-te..., (que dramàtic!)

    empres, però, un to molt optimiste, irònic i valent. Molt bé! Cal treure pit i cul i el que calgui per escampar "urbis et orbe" que som CATALANS i que n'estem orgullosos...

    Una abraçada d'aquesta iaia relataire...

  • HOLA , PERE[Ofensiu]
    Núria Niubó | 02-07-2007

    Sí, és un Miró, es titula "Summer" (estiu), m'agrada molt Miró, i aquest quadre és una dosi de vitalitat, ja estava cansada d'aquella mà tant fèrria.
    Ja veig que també t'agrada Miró, gràcies per la teva anotació , podem aprendre molt dels grans artistes,
    que tinguis un bon estiu !
    una abraçada,
    la lleidatana Núria




  • Felicitats Pere![Ofensiu]
    Núria Niubó | 29-06-2007

    Primer que tot Felicitats !!, Peter, Pere, i gràcies pel teu comentari, és molt gratificant .

    Fa uns dies vaig llegir aquest relat, em va agradar molt i també el fet de veure que el " 62 relats" es convertia en 63 ! , però era molt tard i estava molt cansada, avui començo les vacances i ja tinc una mica més de temps.
    Aquest relat és autèntic !,enganxa per que és irònic , divertit, dinàmic i manté l'atenció fins al final , que et sorprèn.
    Fa poc vaig estar a Barna, i em vaig sentir una mica com el teu protagonista.

    Una abraçada en el dia del teu Sant,
    la lleidatana Núria



Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: