On venen aquest rimel? Ja trigo a anar-lo a comprar. Relat magnífic i sensual. M'ha encantat el ritme, les descripcions i la imaginació. Felicitats!

Feia segles que no entrava a RC i , el primer relat que he llegit ha estat el teu, estimada touchyourbottom. He vist l'evolució del teu estil tan personal traspassat a una mena d'underground delirant i frenètic, com un Tom Sharpe encara més caòtic i esquizofrènic . M'encanta com escrius amb aquesta prosa fresca i entremaliada, joganera i de carrer.
Una abraçada, estimada

No devia cobrar l'encàrrec però a qui l'importava?.
M'ha agradat molt el relat: curt, intens i suggeridor.

Un relat molt bonic i tendre. amb imatges del hivern que ja s'apropa. M'ha agradat moltíssim.

El final de la vida i el deixar-se anar del protagonista viscut dins del cotxe on el porten a urgències. M'ha semblat un relat molt bell, en clau poetica i amb un toc de misteri i de més enllà. M'ha encantat, estimada amiga!

Una perfecta comunió dels cossos i de les ànimes. Un plaer llegir aquest poema tan carnal i tan eròtic. Boníssim.
Fa temps que no passava per RC i aprofito per enviar-te una forta abraçada, amic.

Estimada Tresa,
Primer vull comentar aquest relat que ja vaig llegir fa pocs dies:
Com diu l'Aurora, és una prosa poetica preciosa amb tots els ingredients, lirisme, música i sentiment : Sigui cosa de l'edat, em toca personalment i m'ha fet humitejar els ulls, com només ho fan els poemes que em toquen el cor. Felicitats. L'he afegit als meus preferits.
T'agraeixo l'amable comentari al meu relat "Més manies", que és la continuació lògica del "Manies". hahaha.. i et dono el meu correu,per no posar el mòbil aquí a la web( que no se sap qui llegirà). Envia'm correu a:

mariaportap@gmail.com

Jo et contestaré i et donarè el telèfon..
Una abraçada

Gràcies a que has comentat un poema meu he arribat als teus relats. No els puc deixar de llegir i aquest és el primer que vull comentar. Jo recordo molt bé l'horror que expliques i altres que passaven a les cases. Sempre he pensat que les dones d'aquesta generació ( Jo tinc 62 anys) hauriem d'escriure aquelles vivències, que no s'oblidin. Saps que em deien a casa si em rascava la vulva ? doncs que si ho feia, el metge m'hauria d'operar. Després he trobat que aquí es practicava el que en deien "circumcisió femenina " o sigui, devia ser l'ablació. Vaig agafar pànic als metges, ginecólegs i després, als 15 anys, anorèxia; suposo que no volia créixer..
Jo no anava a les monges, però recordo que les mestres ens tancaven en un quarto fosc ( i ens deien que era ple de rates). Menjar vòmits, també.
Em recordes a una relataire de nick "Atlantis" amb qui solia "parlar" molt.
El que et deia, un relat magníficament descrit amb una visió de l'época totalment realista i colpidora. M'ha agradat moltíssim.

Retrobat amic:
Després de molt temps d'absència, he tornat a visitar els relats dels vells amics i l'últim que has penjat m'ha emocionat especialment. Ets un gran escriptor i poeta!
Una abraçada

Retrobat amic:
Després de molt temps d'absència, he tornat a visitar els relats dels vells amics i l'últim que has penjat m'ha emocionat especialment. Ets un gran escriptor i poeta!
Una abraçada

Estimada Pilar,
El teu relat m'ha emocionat doblement , tant per la magnífica descripció dels personatjes i dels ambients i també perquè estic vivint una situació semblant amb la malaltia de la meva parella que ens impedeix fer moltes coses que abans solíem fer. Llavors fem veure que ja no ens agraden o busquem alguna excusa que tots dos sabem que és falsa, Molt trist.
Una abraçada

Hola, Tanga:
M'ha encantat la teva faceta filosòfica que no coneixia.. M'ha fet reflexionar el mini-relat...i això és bo. Molt bo ... Petons

Quan comences a llegir, sembla una aventura banal fins que copses la situació terrible. Un relat que manté el suspense fins el final i que espero tingui una continuació... No me'l trec del cap.. Què li hauria passat al noi?.. Una abraçada, Raül

Estimada Aurora;
Poema espectacular, podria ser una cançó. En pocs versos expliques tota una filosofia de vida, el "laisser faire, laisser passer" que només s'apren amb els anys. Jo tinc un poema en castellà que diu en un fragment: "He estado tejiendo versos con alambre de verdades para hacerme una coraza y que no me duela nada".
Felicitats companya, m'emociones cada cop que llegeixo els teus poemes. Petons

Tens tota la rao; ja hem desat l'estiu i els dies s'escurcen. Els pensaments semblan tornar a espavilar-se, perden la mandra i el cos es prepara per un hivern més.
Un plaer tornar a llegir els teus relats després de massa mesos de sequera, reposant de tot plegat ( em passa de vegades) . Un poema amb el que m'identifico . T'envio una abraçada admirada de tota la bellesa d'aquests versos.