Biografia:

Estels il·luminaren camins, y llunes d'argent segrestaren danses profanades de bogeria amb els seus ballarins absorts ballant valsos mai promesos, ballats únicament amb l'última campanada, recreant així els prínceps, les donzelles, les fades fantasioses impossibles del pintor assolellat a l'estiu y cobert de roses als jardins regalats de vida.

Ell vaig ser jo mateix, i quan cercava el blau falç encara podia sentir-me verge, pur. Encara que tot es transformà, i amb la mort del passat feixuga a sobre meu, encara puc ser aquell, que de vegades, una vegada al mes, novament, desapareix sense deixar rastre admissible.

"La salutació de la Gavina des de llunyanes platges va saber trobar el camí al niu de l'Àguila, duent balancejant tals records."

Aquest és el meu últim desig.


[email protected]