a vegades passa que l'angoixa de no tornar a topar amb una persona t'envaeix el cos, a vegades passa que una mirada creuada et conta que potser dues persones es volen dir alguna cosa, a vegades passa que veus desitjos marxar; a vegades passa que la vida és un metro i així com se t'ofereixen oportunitas volen aviat de manera fugaç.
M'agrada, m'agrada molt el relat. Fa poc vaig convertir en literatura la meva experiència d'un viatge diari en el metro de Santiago de Chile; m'hi ha recordat "Metro".
Sóc de Mallorca i estudii aquí per 6 mesos. M'agrada sentir-me connectada a les lletres i els sentiments estan tan a flor de pell que no puc evitar crear. He publicat poc relats; m'alegra que haguis commentat el recipient de bany, per mi fou especial, sincer als somnis. Ara que tinc 20 anys. Fins aviat Jordi.

Les celles se m'anave encongint per pena, incomprensió de les reaccions del dependent i les clientes. Tot seguit la boca se m'anava badant a poc a poc, i quan la rossa s'abaixa els pantalons, al.lucinava.
Genial, molt bon relat.