M'agradat molt aquest relat, per què els sentiments que reflecteix no són únics en una classe que no t'acava d'agradar, són els de la vida real estiguis on estiguis.

El dubte té graus, té contextos, té límits, hi ha coses que les sé segur i coses que no. És clar, doncs, que dubtar és necessari. Vull dir que només hi ha plena certesa pròpiament dita quan hi pot haver dubtes, encara que potser no n'hi hagi.

El que pensin els altres no és important. Jutgen sense coneixement de causa.