El mòn explota!

Un relat de: Sole Ole

El mòn explota. Avui a classe has analitzat la situaciò des de la teva objectiva subjectivitat: tot era fals. Una falàcia immensa. Has vist que no arribaria mai a res, tot plegat era una estupidesa. Aïllats en una aula, analitzant grans textos de grans homes sobre art, has parat atencio un moment i llavors te n'has adonat. Res tenia sentit, exepte el terme "aïllats3. Fora del mòn. Era un univers irreal amb les seves propies regles, els que en saben i els que no. Els veies omplir-se la boca de palla i et quedaves bocabadada de la seva cultura que aporta zero a la societat... i el problema no era aquest, perque sempre se te n'havia enfotut el mon senser que pensava que el que feies no servia de res. El problema ara és molt més gru: la seva cultura, el que vomitaven amb supervia i i cara de rata savi t'aporta zero a tu.
Cansada de sentir-te ignorant et penjaves a la parra: era massa esforç seguir atenta a tot, quan tot el que deien amb cites i base cientifica et sona igual de serios que un carrosel de cavalls oxidats. No t'interessava el més minim.
De sobte et sents com un ovni i tens l'impressio que tothom de la classe t'assenyala amb el dit: "com no et pot interessar! Ets un cap de pa inùtil!"
Et pessigues. Et fas mal. Conclusio, no és cap somni. Què passa de cop i volta? No és la primera vegada que una classe se't fa extremadament aburrida i fastiguejant. Cert, però, que aquesta sensacio avui és diferent. Potser és hora que t'aixequis, recullis les coses i marxis avisant, abans, a tothom que el que estan fent és el penoli. Però això és una mica feixista! Cadascu que faci el que vulgui!
Potser el problema és que no acabes de trobar la posicio a la cadira. Quin pal! No, no és això. Es que estic que no estic. Estic que vull estar, però que me'n canso de ser-hi.
Altre cop tens la sensacio que tothom et mira. Aquest cop és perque penses tant que fas soroll de grua i no els deixes continuar la classes. Aixeques la mà demanant disculpes "ho sento, és que no estic acostumada a dubtar, a l'escola em van ensenyar poques coses utils i no em van deixar mai que en dubtés i, és clar, ara grinyola tot una mica, es clar!" Somrius una mica, de forma timida per trencar la tensio, però els altres no bsemblen voler ser gaire comprensius amb tu. No diuen res. Només et miren dient-ho tot: "calla imbècil i no pensis, que si no te'n van ensenyar seria per alguna rao!"
Si, penses, certament hi haria alguna rao, però tampoc meèla van dir. T'han sentit i et tornen a mirar amb mala cara.
Recull-ho tot i ves-te'n corrents a casa. Dormir unes quantes hores pot sanar aquest forat que t'ha srtit al cap... com a minim, sino, t'hi tocarà una mica l'aire.

Comentaris

  • Quants sentiments [Ofensiu]
    43715841 | 11-11-2005 | Valoració: 9

    M'agradat molt aquest relat, per què els sentiments que reflecteix no són únics en una classe que no t'acava d'agradar, són els de la vida real estiguis on estiguis.

    El dubte té graus, té contextos, té límits, hi ha coses que les sé segur i coses que no. És clar, doncs, que dubtar és necessari. Vull dir que només hi ha plena certesa pròpiament dita quan hi pot haver dubtes, encara que potser no n'hi hagi.

    El que pensin els altres no és important. Jutgen sense coneixement de causa.

  • Aquestes sensacions...[Ofensiu]
    Pluja | 11-11-2005

    crec que les conec!

    Quantes hores he passat dins una classe amb la sensació de perdre el temps, aïllada de tot el que m'envoltava...
    Aix, i que de cop t'adones que tothom et mira i comences a fer suposicions sobre què deu estar passant... I al final no és res, només són imaginacions teves...

    Sí, moltes vegades agafaria les coses i marxaria; perquè tothom s'adonés que el que ens expliquen no és tan important com intentar viure la vida amb harmonia amb un mateix... Però què s'hi farà.. Sabem que això no és políticament correcte; i per tant ens quedem dins les aules...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Sole Ole

16 Relats

21 Comentaris

19517 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
No és que sempre escrigui amb accents oberts i fent faltes d'ortografia, però els taclats francesos sòn lleugerament diferents...
i em posen lleugerament nerviosa perque no trob totes les tecles.