El mòn explota!

El mòn explota. Avui a classe has analitzat la situaciò des de la teva objectiva subjectivitat: tot era fals. Una falàcia immensa. Has vist que no arribaria mai a res, tot plegat era una estupidesa. Aïllats en una aula, analitzant grans textos de grans homes sobre art, has parat atencio un moment i llavors te n'has adonat. Res tenia sentit, exepte el terme "aïllats3. Fora del mòn. Era un univers irreal amb les seves propies regles, els que en saben i els que no. Els veies omplir-se la boca de palla i et quedaves bocabadada de la seva cultura que aporta zero a la societat... i el problema no era aquest, perque sempre se te n'havia enfotut el mon senser que pensava que el que feies no servia de res. El problema ara és molt més gru: la seva cultura, el que vomitaven amb supervia i i cara de rata savi t'aporta zero a tu.
Cansada de sentir-te ignorant et penjaves a la parra: era massa esforç seguir atenta a tot, quan tot el que deien amb cites i base cientifica et sona igual de serios que un carrosel de cavalls oxidats. No t'interessava el més minim.
De sobte et sents com un ovni i tens l'impressio que tothom de la classe t'assenyala amb el dit: "com no et pot interessar! Ets un cap de pa inùtil!"
Et pessigues. Et fas mal. Conclusio, no és cap somni. Què passa de cop i volta? No és la primera vegada que una classe se't fa extremadament aburrida i fastiguejant. Cert, però, que aquesta sensacio avui és diferent. Potser és hora que t'aixequis, recullis les coses i marxis avisant, abans, a tothom que el que estan fent és el penoli. Però això és una mica feixista! Cadascu que faci el que vulgui!
Potser el problema és que no acabes de trobar la posicio a la cadira. Quin pal! No, no és això. Es que estic que no estic. Estic que vull estar, però que me'n canso de ser-hi.
Altre cop tens la sensacio que tothom et mira. Aquest cop és perque penses tant que fas soroll de grua i no els deixes continuar la classes. Aixeques la mà demanant disculpes "ho sento, és que no estic acostumada a dubtar, a l'escola em van ensenyar poques coses utils i no em van deixar mai que en dubtés i, és clar, ara grinyola tot una mica, es clar!" Somrius una mica, de forma timida per trencar la tensio, però els altres no bsemblen voler ser gaire comprensius amb tu. No diuen res. Només et miren dient-ho tot: "calla imbècil i no pensis, que si no te'n van ensenyar seria per alguna rao!"
Si, penses, certament hi haria alguna rao, però tampoc meèla van dir. T'han sentit i et tornen a mirar amb mala cara.
Recull-ho tot i ves-te'n corrents a casa. Dormir unes quantes hores pot sanar aquest forat que t'ha srtit al cap... com a minim, sino, t'hi tocarà una mica l'aire.