Ara mateix ni tan sols t'intueixo
t'imaginaré
plenant carrers de colors
omplint els vespres de sols
t'imaginaré
sense malbaratar miratges
sense malgastar imatges.
Enfilant el fil del cel
ignorant el temps present.
Seràs
la fi sense el mitjà.
Tot i que els somnis s'apaguin
malgrat que molts móns ens separin
encara que siguis ben lluny i t'acabis
T'imaginaré.
Si cal et convertiré en ona
però t'imaginaré
Tant que tan sols seràs tu quan et pensi jo.
I quan per fi et dibuixi
et deixaré anar i
cauràs ben envall.
T'oblidaré,
et recordaré de nou...
t'imaginaré.