Compromisos d'hivern

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Aparadors guarnits
amb icones daurades,
i llums de totes menes
en avingudes plenes
mostren unes diades
que tempten els sentits.

Somriures imperfectes
i miratges perduts,
formen l'eix vertebral
d'un món impersonal
on els anhels vençuts
esguerren els trajectes.

M'emmirallo al bassal
platejat per la lluna,
i em reconec la ràbia
envers la immensa gàbia
on cria la infortuna
com un verí letal.

¿Per què visc un present
de calma i de confort?
¿Qui sóc per no merèixer
i quasi desconèixer
la persistent dissort
que ofega tanta gent?

El regust de quitrà
embafa les andanes,
mentre s'apaga el dia
i un llast d'hipocresia
fereix vides humanes
del paisatge malsà.

Nadal promet paraules;
nosaltres som els fets.

Nadal 2009

Comentaris

  • Enhorabona! [Ofensiu]
    JoanaCarner | 08-02-2010 | Valoració: 10

    Amb versos plens d'harmonia, de sonoritat, de vocabulari ric, amb imatges reeixides. Enhorabona! Espero que vagis traient el cap més sovint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: