Foto de perfil de subal

subal

Barcelona,

24 Relats, 98 Comentaris
45759 Lectures
Valoració de l'autor: 9.43

Biografia:
Saludo als amics, ells ja saben qui són.



Per a més coses:

La Segona Perifèria






Últims relats de subal

  • Com el ca que la festeja

    subal - 01-02-2006 - 1854 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    ... més

  • Bolanyejo per Caracas

    subal - 18-01-2006 - 2134 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    Article aparegut al número 33 de la revista digital Paper de Vidre. més

  • Mi viaje de verano. De com saltar una reixa.

    subal - 30-09-2005 - 1670 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Capítol dos de la impressionant sèrie Mis vacaciones de verano. més

  • Mis vacaciones de verano. La ciutat de l'eterna primavera

    subal - 28-09-2005 - 2040 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Oh, hola veïns, passeu, passeu, què tal les vostres vacances? Bé, oi, normals, tirant a tedioses i avorrides, aquí m'han dit que us ha plogut, oi, no't fot, un juliol infernal i ara que venien les vacances i ensopegueu un temporal darrera un altre, vaja, vaja, vaja, bé jo us havia preparat unes notes per comentar la millor novel·la que m'he llegit en molts anys -recordeu que sóc insultantment jove, o sigui que casi puc dir que és la millor novel·la que m'he llegit en ma vida- però ara que us tinc tots a aquí us ensenyaré unes poquetes instantànies de les meves vacances, a la nevera hi ha una xibeca i al primer calaix pistatxos. més

  • Tira milles

    subal - 30-06-2005 - 2828 Lectures - 11 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    ... més

  • Subal contra ETA

    subal - 03-04-2005 - 2628 Lectures - 9 comentaris
    Temps estimat: 8 minuts

    (...) escèptic de la política com només ho pot ser algú que se l'hagi creguda, fa broma davant d'un panoli(...) Tota la vida, Castells, Ada més

  • Contra l'esclavitud

    subal - 22-03-2005 - 2158 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    . més

  • L'eremita del pulque

    subal - 14-03-2005 - 2894 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 5 minuts

    "hay aire y sol, hay nubes. Allá arriba un cielo azul y detrás de él tal vez haya canciones; tal vez mejores voces... Hay esperanza, en suma. hay esperanza para nosotros, contra nuestro pesar." Pedro Páramo. Rulfo, Juan més

  • De com provocar un incendi

    subal - 10-03-2005 - 1947 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Sóc una rata. Si fos honest escriuria sense intenció d'arruinar-vos les vides. Si fos lliure agafaria les llambordes i anirien a esclatar contra les vostres finestres. Les destrosses serien mínimes, però jo estaria assossegat i podria viure. Us parlaria de la rialla fàcil, o d'una batuda policial. O de la indiferència profunda que em suscita el vostre menyspreu. Us parlaria del cigarret enverinat que em crema a la boca. De com caure mort. O de com provocar un incendi. Ciudad Extravío, Interzis,Ora, Ed. Laertes, 1971 més

  • La urbana remor

    subal - 27-02-2005 - 1848 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    A la memòria de Miquel Bauçà més

  • Subal. Una aproximació.

    subal - 28-01-2005 - 1508 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    . més

  • NOVE, Aldo. SUPERWOOBINDA. Ed. Mondadori

    subal - 24-01-2005 - 2281 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    ISBN: 84-397-0213-2 pel Max. més

  • Subal una tarda

    subal - 18-01-2005 - 1833 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Coreografia i escenografia: Wim Vandekeybus. música original: David Eugene Edwards. Dones nues i folles; Laura Arís, Elena Fonika, Ina Geerts, Linda Kapetanea, Thi Mai Nguyen. Homes maltractats i folls; Jozef Frucek, Robert H. Hayden, Germás Jáuregui, Thomas Steyaert i Wim Vanderkeybus. Obra; Blush. més

  • Subal i Her Korrektor

    subal - 07-01-2005 - 2234 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    [...] la nostra poesia. és com si l' haguéssim format amb la nostra manca d'esperit, i en conseqüència la mereixéssim. Bukowski. La màquina de follar més

  • Dos records de Gènova

    subal - 03-01-2005 - 1847 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    . més

Últims comentaris de l'autor

  • subal | 22-04-2007

    El meu sincer condol a la família.

  • subal | 12-01-2006

    i olé!!!

    felcitats Legrand. Morin els punts.

  • subal | 15-12-2005

    Merda, això de dir de noms... t'acabes oblidant de gent essencial; per exemple T. Cargol, I ETCÈTERA.

    Com sempre, disculpin les molèsties ortogràfiques; no n'aprendré mai.

  • subal | 15-12-2005

    Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

    A tots i totes; passeu unes bones festes.

    subal

  • subal | 15-12-2005

    Vull donar les gràcies més sinceres als amics que em comenteu i em llegiu; cirerot, qwark, Biel Martí, Pivotatòmic, Buk, Filladelvent, Pérdix, i sobretot, sobretot, a un gran amic que no conec, que m'acompanya des de el primer dia; rn bonet.

    A tots i totes; passeu unes bones festes.

    subal

  • subal | 22-10-2005

    No facis cas d'aquest Alvaro. Aquest nano és collonut. Vila-matià. Només m'he llegit aquesta obra teva. Però segueix sent collonuda.

  • subal | 22-10-2005

    No facis cas d'aquest Alvaro. Aquest nano és collonut. Vila-matià. Només m'he llegit aquesta obra teva. Però segueix sent collonuda.

  • subal | 05-07-2005

    Benvolgut Qwark, gràcies pel teu comentari, i per la formulació d'aquestes preguntes.

    Fer-se preguntes es fer-se savi, dubtar de tot, crec, ens fa més lliures i menys corruptibles.

    Jo vaig estar lligat al moviment antiglobalització (abans li deien així, "anti". Ara es diu "alter") fins al moll de l'os.

    M'havia fet seu el discurs, i els meus estudis en economia només feien que avalar moltes de les bases teòriques del moviment.

    A Gènova, es va creure oportú adoptar una tàctica suïcida però clarificadora. Els poderosos tancaven el centre sencer d'una ciutat per a fer la seva reunió. Ens treien el carrer per ficar-s'hi ells i negociar sobre les nostres vides, i la dels més desarrelats i desgraciats de la terra. Calia aprofitar fins a fons aquesta metàfora.

    Per a què ha servit el moviment? Jo crec que ha complert de sobres la seva finalitat. Sí, és cert, res a canviat, però ara sabem quin nom donar-li a tot el procés neoliberal. Sabem com funciona. La història és un mastodont que avança a poc a poc. En el fons, el moviment és informatiu. Calia donar a conèixer a la gent del Centre que les Nike les fan nens vietnamites, que no es fan soles. Abans de Seattle ningú sabia què coi era la OMC, o el GATT, o el FMI, o el BM.

    Corrent pels carrers de Gènova vaig veure que el poder tenia realment molta por. Més que no pas nosaltres, que anavem cagats. El capitalisme és un sistema humà. No és una divinitat que haguem d'acceptar. Si no jugues al seu joc, el sistema cau, tal i com va caure el bloc de l'Est. Heus ací la por de Berlusconi.

    Naturalment, el moviment no té una única ideologia, sinó que n'hi caben moltes, fins i tot excluents. A Gènova hi va haver molta trencadissa, molta violència gratuïta. Jo no vaig tirar ni una sola pedra, estic radicalment en contra de la violència. El moviment, emperò, és fràgil i susceptible d'intromissions interessades (Black Block, poli).

    En fí, no acabaria mai de parlar d'¡això.

    Per entendre com d'important ha estat el moviment antiglobalització (o altermundialització), cal entendre que abans d'aquest, durant totes les décades dels vuitanta i noranta, la crítica al sistema neoliberal era inexistent. Fukuyama i la seva teoria de la Fí de la Història triomfava, i això va representar el desastre total i absolut per les economies més febles del món; Llatinoamerica i Asia. (Africa, per descomtat).

    Emperò, crec que la fí del moviment antiglobalització té una data de defunció, i aquesta fou l'onze de septembre de 2001 (uns mesos després de Gènova. Aleshores l'imperialisme econòmic, silenciós i complicat d'escatir degut al seu llenguatge higiènic va esdevenir imperialisme militar descarat i brutal.

    Això la gent ja ho entén millor.

    Les manifestacions històriques que van ocòrrer arreu del món contra la guerra són filles de la organització que la societat civil havia assajat amb anterioritat contra cimeres i reunions indignes i vergonyoses. El moviment va consolidar un teixit organitzatiu que sí ha fet història.

    Bé, quark, prou rotllo. Tu també vas ser-hi a Gènova?

    Genova libera, Genova libera!

  • subal | 18-04-2005

    Salutacions qwark!

    Aquest article, assaig, relat, es nota que està ben escrit i pensat. Res a dir... bé, sí, les meves felicitacions.

    Però com que és un article d'opinió, deixa'm expressar la meva opinió respecte al tema que plantejes en el relat.

    Jo vaig participar molt activament contra la guerra de l'Iraq, i estava davant la seu del PP a Barcelona, amb les casseroles, i tot el que et puguis imaginar. Per què ho feia? Per motius col.lectius, obviament, però també per motius estrictament personals. Jo vaig veure la pel.lica de la que parla en neret, i a mi sí que em va agradar; reflectia el descontent d'un col.lectiu que es dediquen a reflectir l'estat en que el PP deixava el país. No va servir per a convencer a ningú? D'acord. Però no per això s'han de deixar de fer aquestes coses.

    Algú em va dir que en política, com en el futbol, mai convenceràs el teu oponent. Però això no vol dir que deixem d'expressar les nostres veritats.

    Jo en aquella època sentia que calia fer alguna cosa, perquè si no petava. No el país; jo! Estava disposat a exiliar-me si guanyava altra vegada el del bigoti.

    Parles de veritats, en el teu relat. Espriu deia que la veritat és un mirall trencat, del que tots posseim algun bocí. Jo per la televisió només veia veritats que responien a interessos molt particulars, d'uns quants. Al carrer copsava la veritat de molta, molta gent.

    Parles també d'arguments. Sí, estic d'acord. Jo puc respectar enormement a un rival que argumenta els seus pensaments. Però m'adono que hi ha arguments falsos, enganyosos... mentres no es portin a la pràctica està molt bé; ara, quan es porten a la pràctica... què cal fer?

    Reconec que el tema és espinós, però hi ha moments en que cal actuar, posicionar-se i defensar les teves opinions. Tal com tohom va fer els dies de les manis contra Iraq i de l'11 al 13-M.

    Què fer davant els discursos que neguen la llibertat d'expressió?

  • subal | 14-04-2005

    Després dels últims comentaris que t'he fet, poca cosa puc afegir. En la línia magistral de sempre.
    T'escric més que res per a felicitar-te el teu centenari.

    em molesta veure que tens tan poques lectures i tan pocs comentaris (que sempre fa gràcia rebre; no ens posem massa "maleïts"). Et suggereixo modestament que, ja que has agafat el camí del relat de tres o més capítols diferents però amb nexes que fan que sigui possible penjar-los junts, publiquis només dos parts del relat... per exemple el 5-1 i 5-2.

    Sé que aquest comentari pot ser que et molesti, doncs significar amputar la obra, però en fí, és una pena que amb el que fas siguis tan poc llegit.

    Una altra cosa a estudiar com a alternativa a la amputació és augmentar el temps entre relat i relat. Demostres tenir un talent i una dedicació lloable publicant dia sí i dia també, però aconsegueixes saturar al lector, i que aquest es rendeixi.

    ...tot això, sempre i quan et preocupi ser llegit o no, obviament...

    En fí, sento ficar-me on no em demanen.

    salut i felicitats pel teu 100 relat!!!

  • subal | 10-04-2005

    Ostres, tio, estic admirat. Com els altres, segueixo espectant els aconteixements.

    El teu marc ja deu haver observat que això és la realitat literaria en petit; amb best sellers, maleïts, campanyes de promoció agresives, més venuts, imparables, ego, publicitat, crítics, cítrics... Aquí tens tema, nen.

    La pregunta es repeteix; seguiràs aquest camí valent o derivaràs cap a la ficció neutral?

    salut.

    _________________________________________
    lamentablement, jo tampoc acostumo a valorar numéricament. Et quedaràs amb un lamentable 5 però crec que aquest fet pot ajudar al Marc a conservar la lucidesa i la mala hòstia. No crec que faci cap falta dir-te que ets mooooolt i moooolt bo, oi?

  • subal | 10-04-2005

    això està extremadament interessant. Feia temps que em donava voltes pel cap de fer alguna cosa amb "aquest" fenòmen anomenat RC, però veig que t'hi has avançat. Respectuosament et cedeixo aquest lloc teu. Aviam si ets valent i el teu prota crea una mica de polseguera.

    ànims.

  • subal | 08-04-2005

    Excel.lent! Em recordes a un amic anomenat paxman. Com t'he dit abans, tens un estil entenedor, i les temàtiques són molt originals i novedoses.

    A més tens una petita pàtria molt divertida...
    tu no ets català; ets de l'Empordà.

    Bé, no et molestis, eh, si et sents més català que empordanés, a mi ni em va ni em bé, eh?!

  • subal | 08-04-2005

    Val a dir qwue els teus relats em resulten molt interessant. Escrius bé, i expliques coses interessants. Tens girs sorprenents; en aquest relat està molt ben aconseguit,... bé, que t'introdueixo a la meva llista d'autors a seguir.

    Una salutació, S.

  • subal | 08-04-2005

    Què gran! Quanta ciència en un relat! Les corbes d'indiferència bé es meriexen un homenatge.

    Si ens hem d'atendre a la microeconomia, val a dir que no dius cap bestiesa, donat que el Cost marginal sempre equival al Preu (CM=P), i que les úniques corbes que mai m'han deixat indiferent eren les de les col.legues que es tancàven a la biblioteca...mentres jo estava al bar. (diuen els antics que econòmiques era l'únic bar que tenia adossat una facultat)

    T'has deixat d'esmentar els números borrosos i els expertons i els contraexpertons i els grafos neuronals, que són uns mots ben divertits que conduiexien a l'entropia, deia un professor que ens obligava a adquirir els seus llibres a preus que mai deixaven indiferents a ningú.

    De totes formes val a dir que la microeconomia, en la meva modesta opinió, és la bíblia del Pensament únic, el qual detesto. posat a escollir, em decanto per la macro i per la història econòmica mundial.

    Salutacions, Cargol.

    El pròper relat-economic, que sigui, si us plau, de comptabilitat, o fiscalitat, o millor encara; d'estadística o econometria... Ja veuràs com riurem!

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: