Em toquen molt els nassos aquests comentaris que només són enllaços a ves a saber què!

Em toquen molt els nassos aquests comentaris que només són enllaços a ves a saber què!

On diu gran sortit de categories relataires ha de dir gran assortiment de categories relataires.

Hola àlies Siset. Acabo de descobrir que ets un assidu de RC. Jo també hi vaig participar als inicis, entre els anys 2004 i 2005. Més d'un relat l'havia enviat des de la feina, ben a prop d'on estaves tu!

Com que ara tinc taaaant de temps, aniré llegint els teus relats mica en mica, pausadament, com li pertoca a un bon pre-jubilat de la caixa del peix.

De moment he llegit el primer i l´'ultim i m'han agradat força.

Vinga doncs, salut

Malgrat que les cròniques de l'època titllen en Pere Joan Sala de bandoler (els cronistes sempre han estat de la banda dels poderosos), el cert és que fou un pagès de remença, un pagès que va decidir aixecar-se contra el poder dels nobles, fart dels maltractaments i mals usos a què estaven sotmesos els remences de la Muntanya. En Pere Joan Sala i els 200 remences que donaren la seva vida a la batalla de Llerona, no eren uns bandolers, eren uns revolucionaris que van lluitar perquè els pagesos fossin tractats com a persones lliures.

Com deia en el relat UNA ALTRA BÍBLIA:
"Allò d'haver-se de guanyar el pa amb la suor del seu front no li havia fet mai el pes. Llavors, l'home creà Déu."

Ja fa temps que jo vaig trobar la solució a la manca de comentaris:
Poema amb comentaris incorporats

Ànims i endavant les atxes!

Llegint aquests microrelats he tingut la sensació d'haver renascut a RC. Fa un temps jo també n'escrivia de microrelats, i sé l'esforç que suposa explicar una història en poques paraules. Buf! només de pensar-hi ja m'he cansat!

En aquestes, el comentarista se n'adona que en Florenci està a punt de xafar l'ou amb el dit i crida: Prou!

...molts anys puguis disfrutar de la teva filla i ella dels teus poemes, com ho fem nosaltres. Gràcies i molts records!

Si és clar, una mica de Photoshop després d'escanejar les cartes.

... que no entrava a Relats.
Aquest vespre, quan he trobat aquests sis contes breus, m'he afanyat a llegir-los. Renoi. si m'e n'han fet recordar d'històries!

Quan va entrar al bar, tothom es va aixecar.
Quan, amb la seva veu càlida, va demanar "Un cafè sol !",
la gent va fugir rabent, espaorida.

M'ha agradat molt el relat, que ho sàpigues.

L'enllaç "la foto" del comentari anterior està malament.
Aquest és el correcte: Fotos

Gràcies pel teu comentari Marc.
Ja veus que encara sóc viu.
Has de saber que tinc moltes ganes de tornar a escriure.
Però voler no és poder.
Reconec que us tinc força abandonats. Llegeixo poc RC i encara escric menys.
Les meves inquietuds ara van cap a la foto i el dibuix. Què hi farem?
Però segur que tornaré Marc. No ho dubtis.
Mentrestant estic molt tranquil per què sé que RC està en bones mans. En molt bones mans, com les teves i la dels altres relataires.
Felicitats pels teus poemes!.
Endavant i poesia!
miquel