El misteri de la pedra preciosa

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa

Diuen que una vegada, fa molt de temps, un sabater va descobrir una pedra preciosa de gran valor. La pedra s'havia quedat enganxada a la sola d'una bota que el seu propietari li havia portat perquè la reparés. El sabater, que era pobre i tenia cinc fills, no sabia què fer. Si es quedava la pedra, podria vendre-la i en trauria un bon feix de diners. Si la lliurava a l'amo de les botes, es quedaria més tranquil i demostraria que era un home honrat. Al final, va decidir entregar-la al client sense explicar-ne res a ningú, ja que potser la pedra era seva i l'havia perduda.

Però la dona del sabater es va adonar de la troballa que havia fet el seu espòs, i no entenia perquè ell l'havia guardada junt amb les botes del client. Fet i fet, res no demostrava que la pedra fos d'aquell senyor, que devia ser foraster perquè era la primera vegada que el veien.

Durant la nit, la dona es va despertar i se'n va anar, de puntetes, a l'obrador on treballava el seu marit. Va buscar la pedra i, quan la va trobar, la va amagar en un lloc secret que només ella coneixia.

L'endemà al matí, el sabater li va dir a l'esposa que havia d'anar a comprar material a la ciutat, perquè ja se li havia acabat la tela de folre i el fil de cosir el calçat. Li va demanar que s'ocupés d'atendre la clientela, i li va explicar que els paquets dels encàrrecs ja estaven preparats; cadascun d'ells tenia l'etiqueta amb el preu i el nom de qui el vindria a recollir.

Una estona després d'anar-se'n el sabater, va entrar a la botiga un homenet prim que no parava d'esternudar. Era l'home que havia encarregat la reparació de les botes on s'hi havia trobat la pedra incrustada. A l'instant, la dona va notar una esgarrifança mentre li donava la bossa amb les botes. El client se'n va adonar i li va preguntar perquè tremolava d'aquella manera. L'esposa del sabater va respondre que es devia haver refredat, i l'home va somriure d'una manera estrafolària. "No deu fer gaire, que us trobeu malament -li va dir-, perquè encara teniu bon color a la cara". La dona, intrigada, se'l va mirar de cap a peus mentre li allargava el braç: "a l'etiqueta hi ha el preu", li va replicar, amb cara de pomes agres. L'home li va posar un bitllet a la mà i ella va sentir com una fredor glacial li recorria tot el cos. "Quedeu-vos el canvi", li va oferir el client, mentre cuitava cap a la porta.

A la tarda, quan va tornar el sabater, va trobar l'esposa al llit amb molta febre i pàl·lida com la neu. Va preparar el dinar pels fills i un bol de sopa per la dona. Ella li va explicar que es trobava malalta des que havia atès el misteriós client. El sabater, preocupat per si els esternuts del desconegut li havien transmès alguna rara malaltia, va córrer a preguntar per tot el poble si algú coneixia aquell estranger. Ningú no en sabia res, però una senyora molt vella que tenia fama de ser una bruixa sàvia va sentir la crida desesperada de l'home. "Jo sé qui és -li va dir-, i conec molt bé la seva història". El sabater, encuriosit, es va asseure per escoltar l'anciana dona.

El foraster provenia d'un país llunyà, i havia estat un home humil però molt respectat. Si bé no era gaire fort, gaudia de bona salut fins que un dia, de sobte, es va empiocar. Els metges no comprenien l'origen de la malaltia, però un noi espavilat que estudiava medecina es va adonar que l'home s'havia començat a trobar malament el mateix dia en què una altra senyora del poble s'havia guarit d'una sofrença similar. L'estudiant va parlar amb la senyora i va descobrir que ella també n'havia patit els primers símptomes just quan un altre senyor es recuperava d'aquella estranya malaltia. El noi va seguir investigant fins que va comprovar quin fet provocava el misteriós contagi: una pedra preciosa que, segons la llegenda, estava maleïda pels fantasmes d'una antiga família aristocràtica, els Forcadal. Si algú l'adquiria, alliberava del dolor a qui fins aleshores l'havia posseïda, però en patia els les conseqüències a partir d'aquell moment.

Van provar de llençar la joia i també de regalar-la, però l'home no es recuperava de la malaltia. Llavors, investigant els orígens de la pedra, van trobar un petit poema que deia:

"Si des que tens la pedra maleïda
et sents malament i no et pots curar,
aconsegueix que, per casualitat,
algú l'agafi amb la cara agraïda
i tot seguit se la vulgui quedar
perquè tu n'estiguis alliberat."

En sentir aquelles paraules, el sabater va comprendre de seguida que la seva muller s'havia apropiat de l'enigmàtica pedra. La vella va aconsellar que respectessin l'escrit al peu de la lletra, i el sabater va començar a rumiar de quina manera algú podria agafar la pedra per pròpia voluntat.

De cop i volta, el sabater es va recordar que el propietari del taller on treballava, un senyor esquifit i molt dèbil, es deia Forcadal de segon cognom. I va tenir una idea: regalar a l'amo de la finca una panera de fruita amb la pedra clavada a dintre d'una poma.

Així ho van fer, la dona es va recuperar i, com que el propietari era un descendent de la rica família que havia maleït la pedra, en comptes de posar-se més malalt es va refer, com per art de màgia, de tots els mals que patia.

La joia, per fi, havia tornat a casa.

Comentaris

  • comentaris[Ofensiu]
    Noia Targarina | 29-05-2018 | Valoració: 10

    Es un bon conte, molt maco, molt bent explicat i comporta una bona lliço no et quedis el que no es teu per propietat per què no tot porta bona sort!

  • Informatiu[Ofensiu]


    Com a participant de l’última edició del Concurs ARC de Contes Infantils, ens plau comunicar-te que hi ha en marxa un nou certamen literari, endegat des de l’Associació de Relataires en Català, amb aquest mateix gènere: conte infantil.

    Pots llegir les bases de la convocatòria del “Concurs ARC de Contes Infantils 2011. Criatures fantàstiques” en aquest ENLLAÇ.

    Anima’t a escriure un conte! Deixa volar la imaginació! Participa-hi!

    Esperem el teu relat. Gràcies,

    ARC


  • Arc Catarsi[Ofensiu]

    Nou concurs de ciència ficció, terror i fantasia, on pot enviar des de un nanorelat fins a un conte llarg. Aniveu-vos. El tema general és l'apocalipsis i aquest més es proposa el tema d'un nou món. Teniu temps fins el 31 de gener, aprofiteu!

    CatarsiArc

    No costa gens, animeu-vos-hi!!!!

  • Bases del “Concurs ARC–Catarsi 2011. Relats de ciència-ficció, fantasia i terror”[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 13-12-2010

    http://associaciorelataires.com/

  • Bastant bo. M'ha agradat.[Ofensiu]
    Unicorn Gris | 08-10-2010 | Valoració: 8

    Aquest relat de la pedra preciosa, la dona malalta, i el marit honrat treballador és, en resum, bastant bo.

    M'ha agradat especialment al principi, però quan anava per l'últim terç he perdut una mica el fil de l'argument.

    Malgrat que l'obra es pot millorar encara més, et felicito, Vicenç, i t'animo a seguir relatant.

    A reveure noi!!

  • Preciós relat![Ofensiu]
    Unaquimera | 24-09-2010 | Valoració: 10

    Ara que l'estiu ha deixat pas definitivament a la tardor ( és a dir, quan les vacances ja semblen tan lluny i la desconnexió de la xarxa que comporten és superada ). reprenc les bones costums i decideixo tornar a regalar-me alguna que altra bona lectura.
    He entrat a RC, doncs, per descobrir que han escrit darrerament els meus autors predilectes... i en arribar al teu espai, he tingut la gran alegria de veure que hi havia una novetat per assaborir: visca!

    He començat a llegir el conte, com és lògic sent una producció "VicençAmbrósdiBesa" autèntica, amb expectació, preparada per passar una bona estona... i el teu text no m'ha decebut gens ni mica!

    Jo ja ho sabia, perquè t'he llegit força, en pantalla i en paper, però he confirmat la meva opinió de què ets un autor "tot-terreny":
    escrius relats breus, assaigs, novel·les, poemes, ... i fins i tot domines la difícil tècnica del conte infantil, i tot de boníssima qualitat!
    Un bon conte, un misteri intrigant, uns solució coherent amb el plantejament... què més es pot demanar?

    Bé, ara només falta que et tornis a engrescar i publiquis per aquí més sovint... et sembla que ho faràs aviat?
    I ja posada a preguntar... l'estiu ha estat bo per a tu?

    Esperant que ambdues respostes siguin afirmatives, t'envio una abraçada preciosa,
    Unaquimera

  • Fantàstic[Ofensiu]
    panxample | 24-09-2010 | Valoració: 10

    El teu conte em recorda L..Tolstoy .
    un plaer llegir-lo
    Avant

  • I saps ara que penso...[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 22-09-2010

    [només de tant en tant que fa mal] em recorda a un conte de les mil i una nits... però els Forcadal, no son els protes de la teva primera novel.la????

  • Misteri en grans dosis[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 20-09-2010

    Com sempre genial

  • Recordatori[Ofensiu]


    Gràcies per participar!

    Recorda que el següent pas, un cop escrit i penjat el conte, és enviar un correu a l'Associació de Relataires en Català (associacio.relataires@gmail.com) tot indicant:

    -enllaç directe cap a l'espai de RC on tens penjat el conte
    -nom i cognoms reals (en cas de ser menor d'edat i, per tant, no poder estar associat a ARC, cal que indiquis, a més a més, el nom del pare/mare/tutor que pertany a l'Associació)

    Un cop enviat el correu rebràs un acusament de recepció i, després de verificar que el teu original compleix totes i cadascuna de les bases del concurs (extensió, pertinença a l'associació...) passaràs a la fase de selecció.

    Gràcies de nou. Cordialment,

    ARC


Valoració mitja: 9.5

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Ambrós i Besa

Vicenç Ambrós i Besa

134 Relats

1070 Comentaris

245658 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.

Més dades a:
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/ambros-i-besa-vicenc