Foto de perfil de Espiadimonis

Espiadimonis

Barcelona,

13 Relats, 43 Comentaris
27693 Lectures
Valoració de l'autor: 9.05

Biografia:
Només néixer ma mare m'entaforà dins el calaix de la tauleta de nit per tal que mon pare no em veiés. Fins als cinc anys vaig viure dins l'armari de l'habitació de convidats fins que me'n van treure per anar a l'escola.
De camí al meu primer dia escolar em vaig perdre i vaig anar a parar a un edifici en runes, on em vaig quedar ja que em feia por creuar la porta de sortida, convençut que acabaria en una altra dimensió. Vaig sobreviure matant gats i rates. Als dotze em vaig graduar de primària, o això pensava fins que a un institut em van dir que no acceptaven un paper de propaganda per no pagar multes com a matricula. Enfurismat amb la incomprensió del sistema vaig calar foc a l'edifici i per amagar-me em vaig tapar amb la lona d'una façana que remodelaven, on vaig quedar entortolligat i em trobaren tres mesos després, a dos-cents quilòmetres quan anaven a fer un nou revestiment a un magatzem del port. Allà vaig conèixer el meu millor amic, un peixell. Quan aquest es va enamorar del tatuatge d'un mariner en estat de descomposició que surava a l'oceà, vaig decidir tornar-me presbiterià.
Actualment resideixo sota una taula de despatx en una oficina de funcionaris (retorn a la infància, espais tancats) i com que no sé llegir ni escriure deixo que l'estatua de fusta d'una cacatua ho faci per mi mentre li dicto les històries que em passen pel cap.

Últims relats de Espiadimonis

Últims comentaris de l'autor

  • Espiadimonis | 14-06-2007

    Oh, només puc dir després de llegir-lo. És un relat ben elaborat, que explica simplement el que li cal explicar, sense massa parafernàlies. És una història que comença tendre i acaba com el pa dins la llet: desfeta de tant tendre. De fet, potser té un punt de "carrincló", però ntampoc molesta. Llàstima que no la reconegui... o potser sort, que no la reconeix.

  • Espiadimonis | 01-03-2006

    Per el repte d'en perdix, seria com teatre dins el teatre, però en reptes...

  • Espiadimonis | 01-03-2006

    vot de la dècada per "Des del soterrani", de Biel Martí

  • Espiadimonis | 18-04-2005 | Valoració: 8

    Com una fàbula, explicat amb tendressa, quasi sembla xiuxiuejat més que escric. Repetiré mer milèsima vegada que la poesia no és el meu fort, però de tant en tant, algun poema em fa llegir-me'l com qui no vol la cosa i de sobte s'acaba. Dels 4 que m'he mirat avui teus, aquest mereix el comentari que tant em recrimines (jejejeje).

    Per cert, vols un carajillo?

    Biel Martí.

  • Espiadimonis | 05-04-2005

    Malgrat que ja tenies el meu vot des d'ahir, em vaig deixar el comentari. Seré una mica crític si m'ho permets (sé que sí, és el que té la confiança... quina confiança? la que hi hagi). M'ha agradat el teu relat, però després de la qualitat de "Balsam" i "a,t,z,a,r", potser havies posat el llistó molt alt demostrant la teva capacitat literària i aquest m'ha quedat fluix. M'ha fet gràcia el tema dels enllaços i allò de la gent creativa (a qui et deus referir?) :p

    Una abraçada, perdix!

  • Espiadimonis | 22-03-2005

    M'ha semblat brillant aquest poema, té una construcció d'acord amb allò que explica i transmet molt.

  • Espiadimonis | 22-03-2005

    això de fer un relat d'una crítica a una altre relat. Havia vist en Tobies pels relats recomanats, però la seva duració em feia pal. Ara m'has motivat una mica, encara que no sé perquè, em sembla que ja conec la història... ;p

  • Espiadimonis | 21-03-2005

    Acabo de llegir "a,t,z,a,r", de perdix, i salto a aquest des del teu comentari a aquell, i els dos tracten de l'atzar. Una coincidència? No? És igual. M'ha agradat aquest relat, potser hi ha trossos en que m'he perdut una mica, però en general molt ben trobat.

  • Espiadimonis | 21-03-2005

    M'ha semblat un text molt curiós, estructurat de tal manera que una cosa porta a l'altra, fluidament i sense complexes. Amb això vull dir que malgrat les coincidències podrien ser previsibles, la manera en com ho portes les fa "inevitables". Coincideixo en dir que potser sobrava l'explicació final.

  • Espiadimonis | 21-03-2005

    He llegit molts dels poemes que tens, quasi tots de cop, i m'han agradat quasi tots de cop, també.

  • Espiadimonis | 16-02-2005 | Valoració: 9

    Lluny de presentar la mort en el seu tòpic (capa que cobreix un esquelet, etc), aquesta és una forma subtil de veure-la i que només sembla afectar la persona escollida (exceptuant el gos). M'ha agradat força.

  • Espiadimonis | 17-01-2005 | Valoració: 10

    He llegit tot el cas tancat i m'ha agradat com vas plantejant i resolent interrogants. Jo estava convençut que era un suicidi, com la resta de mortals. I el fet que ella parli o escrigui un cop morta, és per què la fama fa immortal, com diu la dita?

    Gràcies per tots els teus comentaris.

  • Espiadimonis | 22-12-2004 | Valoració: 9

    Vatua l'olla, quan de temps he trigat en repassar la teva extensa obra a la pàgina web. Jo que venia a retornar-te els teus comentaris... M'has enganxat amb l'Elena Ormondi i amb el Cap d'any! Noi, escrius molt bé, de debò, i tens una vocació innata per la novela policíaca (altrament dita novel·la negra). Suposo que entre tants comentaris el meu passarà desapercebut, què hi farem!

  • Espiadimonis | 14-12-2004

    T'envio un vot, del milloret que he llegit per aquí...

  • Espiadimonis | 19-11-2004 | Valoració: 8

    Cert és el que diu la Tona sobre el moment de confusió que reflexa (o reflecteix, no ho sé) el teu relat. Deuries escriure'l en un moment en que el cap t'estava a punt d'esclatar. A més, tard o d'hora, tots hi hem passat i és fàcil identificar-se.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: