Sobre Ventall d’haikus, d’Anna Rispau Falgàs

Un relat de: Vicenç Ambrós i Besa
No tots els reculls de poesia poden presumir de comptar amb il•lustracions bellíssimes de tantes persones col•laboradores ni amb un pròleg de paraules tan acurades i precises com les d’en Carles Duarte i Montserrat. Un pròleg que, per cert, culmina parlant del “plaer d’assaborir quaranta-dues petites joies polides amb mà d’artista i un personal gust literari per Anna Rispau, que sap fer de cada vers, a cops des del dolor, una bellíssima i radical invitació a ser i a viure”. El plantejament promet, doncs, i més quan es passa pàgina i el primer haiku apareix com una declaració d’intencions:

“El sol davalla,
les parpelles es clouen.
Comença el somni.”

Aventurem-nos, doncs, a somiar, i deixem-nos temptar per la perfecta concisió dels mots i la màgia d’un preciosisme que sedueix des del primer moment.

Capturar qualsevol imatge panoràmica –la primavera, per exemple, entapissada de camps enrogits de gallarets–, reproduir metàfores profundes –la mateixa vermellor imposant-se entre els arínjols– o fer totes dues coses a la vegada –els pètals convertits en “ales de seda”– no és fàcil. Concentrar tot això en un haiku, encara menys.

Els quatre principals elements de l’existència protagonitzen aquest recull: la terra, amb els camps fecunds i les roques agrestes; l’aigua, infinita des de la costa que la contorneja; l’aire, sovint en forma de vent, i el foc, l’origen d’una llum d’incomptables tonalitats. Una cinquena essència enllaça totes les anteriors: el temps, intangible i efímer, que esdevé l’inevitable motor del moviment.

Apart dels quatre elements i del pas del temps, una tercera dimensió completa el volum intens d’aquest ventall de haikus: la sonoritat. Podem percebre els sons –“remor d’oratge”, “el mar batega”, “veus d’onatges”...–, i aquest fet delata el punt de partida de cada vers: la percepció serena i meditada de l’espai que l’autora abelleix encara més amb unes paraules encertadament escollides –no en va l’autor del pròleg remarca que “Anna Rispau és una poeta d’una sensibilitat exquisida, una aquarel•lista del llenguatge [...]”–. Només a tall d’exemple:

“Flors de cirerer.
Amb guspires de l’ocàs,
l’arbre es dessagna.”

El mar és el punt de trobada de la majoria d’haikus, però no us quedeu només amb aquesta senzilla –o no tan senzilla– idea. Els paisatges sempre amaguen més històries de les que es poden veure o intuir a primer cop d’ull. Busqueu, doncs, el rerefons dels poemes i entendreu, llavors, perquè:

“Cada vers tensat
és una vela hissada
que llisca rebel.”

Comentaris

  • És de matinada acabada...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 24-06-2015 | Valoració: 10

    ... en el seu conjunt i es fa de matí a la meva ciutat. No sé d'on prové la màgia del teu llenguatge, veritablement enlluernador i molt atès, una gran recomanació, és clar, també.


    Sergi : )

  • Noi,...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 26-04-2015 | Valoració: 10

    ... recomanar d'aquesta manera tan deleitosa fa estremir el cor. Si ho tingués a les meves mans... en fi! Almenys he disfrutat amb el cor a l'aire fragments de haikús que s'entén perfectament per què els recomanes!

    Salut!


    Sergi : )

  • GRÀCIES EMOCIONADES!!!![Ofensiu]
    Anna Rispau | 20-04-2012

    Benvolgut Vicenç,

    Ja em vas emocionar amb la dedicatòria del teu llibre magnífic i ara, llegint aquest comentari, fas que esdevingui llàgrima.

    Gràcies de tot cor perquè és preciós i molt,massa,generós.
    Amb els vostres comentaris, així com amb el pròleg de Carles Duarte, sóc conscient dels trets dels meus humils i novells haikus.
    Per a mi són com fotografies de la natura fetes amb càmera de sentiments.
    Tu hi has trobat els temes que, no sempre conscientment, es repeteixen.
    Els elements que dius són el meu paisatge de cada dia (el mar, les roques, els camps), d'altres són records (el foc, la llar dels avis) i l'altre és com diria Carles Duarte "l'hoste silent": el temps. Per motius que no cal repetir tinc la sensació de passar per la vida de puntetes,així que m'arrapo a qualsevol mins instant bo i intento convertir-lo en record inesborrable. Aquest n'és un, una altrasobredosi d'emoció que em regaleu junt amb el ventall de sentiments que no existiria sense vosaltres.
    Com sempre, gràcies em sembla ben poca cosa perpoder encabir tot el que m'has fet i em feu sentir amb aquest projecte que és:

    Petja de batecs
    Llongada d'esperança.
    Aljub d'afecte.

    GRÀCIES DES DELS DÈDALS MÉS PREGONS DEL MEU COR, estimat Vicenç i també GRÀCIES AMARADES DE BATICORS DE SOMRIURES I D'AFECTE, estimats amics, que heu fet realitat aquest somni perquè pugui acaronar l'esperança.

    Anna.

  • bon comentari[Ofensiu]
    Lavínia | 19-04-2012 | Valoració: 10

    fet amb la saviesa d'un coneixedor de la poesia.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Vicenç Ambrós i Besa

Vicenç Ambrós i Besa

134 Relats

1069 Comentaris

231822 Lectures

Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Sóc lluçanès de cor i, adoptivament, de Sant Andreu de Palomar.

Més dades a:
http://www.lletrescatalanes.cat/ca/index-d-autors/item/ambros-i-besa-vicenc