Només tres-cents metres

Un relat de: foster

L'alcaid és al tresillo amb aire distès, mig divertit mig sever. En Bird seu en una cadira i escolta.
-Per fi, amic meu! Aviat seràs un home lliure. Com me n'alegro!-. Li ofereix una encaixada. -Mira, quan vas arribar d'Alcatraz eres un maleït perill, però aquí t'has reformat. I amb el teu bon comportament t'has trescat el dret a començar de nou. Et desitjo molta sort, i si ens tornem a trobar que sigui lluny d'aquí, eh?

***

En Bird és a la biblioteca des d'on observa i descriu el seu petit gran món: aquell tros de Marina Bay és el seu tresor, una zona perduda d'aiguamolls on un dia qualsevol, per pura casualitat, va veure'ls arribar com un sobtat i meravellós miratge: ocells, milers d'ocells que s'aturaven unes hores en el seu migrar a terres càlides.
I ara podré anar-hi, veure'ls de prop...Fins i tot podré seguir-los al sud, volar de veritat!
En Bird aparca la imaginació, agafa la càmera muntada en el trespeus i retorna a les seves aus; de fons, els fluorescents pampalluguegen.

***

Les últimes hores passen lentes, esperant assegut a la llitera: polit, clenxinat, amb l'americana botonada i els pantalons amb una perfecta ratlla al mig.
-Caram nano, sembles un actor de Hollywood! Triomfaràs allà fora; el món és ple de dones i tu avui seràs lliure com un ocell…hehe. Bona vida, company!
La porta es tanca rere seu amb un retró solemne, definitiu. Només els famosos tres-cents metres el separen de la parada del bus. En Bird fa unes passes però de seguida deixa la maleta a terra: se sent cansat, exhaust, vell. La il.lusió dels últims dies s'ha fos amb el sol roent i la calor exagerada del carrer.
-Massa lluny per a mi… -murmura, protegint-se els ulls-. Massa lluny i massa tard.



*Relat guanyador del Repte CCC 300

Comentaris

  • perunforat | 11-03-2009

    t'ho han dit mai que "escrius molt bé" ?Segurament que sí! (així de clar, tot i que un xic carrincló, i no serà per manca de recursos, eh?)A vegades no cal fer frases estrafolàries per dir que quelcom ens ha agradat!
    Sóc una fanàtica dels títols, també m'agrada menjar amb els ulls! Aquest ha estat l'escollit entre molts d'altres que tens publicats! En aquest cas tan el relat com el títol que l'encapçala són genials. Breument se t'endú a un escenari on la llibertat és dins d'un cub reduït i el desenllaç un vessar de realitat.
    M'ha agradat llegir-lo!

  • Moltes felicitats, fost!!![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per les teves paraules. Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Diferent[Ofensiu]
    Ladycrow | 09-06-2008 | Valoració: 10

    Que ja és a dir molt....creo, m'ha encantat, no sé si per que en el fons veus el final des del principi, o perquè no t'ho esperes (pura contradicció)...és el primer que et llegeixo, creo que perquè sóc un poc la desharaigada d'aquesta pág (ja t'hauràs adonat que el meu català és dolent, que uso traductor...i que no li agrado a massa gent), de vegades no m'importa massa, però unes altres han aconseguit fer que se'm llevessin les ganes d'escriure....Si avui ho faig amb tu, és perquè he leido diversos comentaris en el forun (jo també tube la meva polèmica fa unes setmanes) que m'han agradat molt per la teva banda.....amb un parell, com diem en la meva terra (on viu)...creo que tens detractors....i t'ofereixo el meu suport, he mirat la teva pàgina per si havia un correu, però potser no vulguis que ningú t'escrigui, jo ho respecto, si és asi, faltaria més...simplement m'he sentit solidària....i a més m'ha gusttado com escrius....i molt...i que porras assec curiositat per la guerra entre el d. i la teva....val sóc tafaner....però sobretot,penso seguir-te....anem per a dalt. Pots o no contestar...el teu mateix, qualsevol cosa estarà bé. Abraçades

  • Molt bé senyor[Ofensiu]
    rotundifoli | 05-05-2008 | Valoració: 10

    i el final el trobo molt trist... una mica inesperat... m'ha agradat llegir-lo

  • rehabilitacio? "I said no, no, no!"[Ofensiu]
    iong txon | 17-02-2008

    Un digne relat per un repte tan senyalat. Realment resulta molt cinematogràfic. El protagonista m'ha fet pensar en el vell de "Cadena perpetua", aquella protagonitzada per en Tim Robins. El segon paràgraf m'ha confós una mica: observa els ocells des de la biblioteca? I quan surt, vol acostar-s'hi per observar-los de prop o simplement volia anar a la parada del bus?

    De totes maneres està molt ben lligat tenint en compte que cal cenyir-se a les condicions del repte, amb les limitacions d'extensió i temps. Sempre m'ha semblat molt admirable.

    Per molts anys i fins aviat.

    Quim

  • Genial![Ofensiu]
    Clar de lluna | 11-02-2008 | Valoració: 10

    Jo sempre dic que els humans som éssers de costums i que allò que surt dels nostres esquemes, allò desconegut, fa por. Per ell aquestes quatre reixes eren la seva vida i una cosa és el desig de ser lliure i l'altre la realitat. I és que de fet, què és la llibertat? Si la teva casa eren quatre barrots, com no has de tenir por quan pots sortir-ne?

    M'ha agradat molt, la veritat és que l'acabo de llegir 3 cops per no perdre-hi pistonada, i si a sobre tinc en compte el repte, només dir-te que no m'estranya que el guanyessis.

    Una abraçada!

  • Des d'uns quants metres més, jeje[Ofensiu]
    angie | 06-02-2008

    He vist la teva crida a les amistats convidant-nos a "casa teva" i és clar, tens raó, fa il.lusió que vinguin de quan en quan...
    El relat enganxa, molt cinèfil (el tema em sonava, era en Burt Lancaster?), l'ambientació i tractament del personatge, creïble i acurat. La relació de l'alcaid i el reu, a mi, m'ha agradat: són com vells coneguts després de tants anys.
    El darrer paràgraf, el millor. La imatge del pres esperant assegut a la llitera, molt ben descrita. I el difícil, però "xupat" per a tu, jugar amb la psicologia del personatge i dur-nos a un final on aquest "només" ens fot de cap a la garjola altre cop.
    Un però... aquestes frases: "En Bird aparca la imaginació, agafa la càmera muntada en el trespeus i retorna a les seves aus; de fons, els fluorescents pampalluguegen", les voldria haver escrit jo!!. (aparcar la imaginació és el que faig cada dia, per no oblidar-me d'on és el terra...)

    Petons i felicitats pels teus darrers relats!. El d'Intramurs m'agradava més amb el títol curtet, però suposo que és una manera de vendre's)

    Fins el dissabte!

    angie

  • Dyonisos | 03-02-2008 | Valoració: 10

    Et considere un dels millors autors en prosa de RC, i aquest relat així ho certifica. Crec que és perfecte, tant en la forma com en el contingut...
    És per això, que m'agradaria molt si em comentares el meu relat Hipertensió!, que vaig presentar al Repte que convocares sobre els "Nanorelats", i que va quedar frustrat al reduir-lo a les 350 paraules...
    Ací el pots llegit tal com era en un principi.
    Moltes gràcies!

    Una forta abraçada!
    ... I molta salut!

    FRANCESC

  • Jo la...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 27-01-2008 | Valoració: 10

    ...veritat és que no sé com podeu fer aquests reptes obviant paraules, posant una o un altra paraula etcètera, la veritat és que sou uns grans escriptors, a mi ja em costa fer un relat per a posar-me condicions. És cert hi ha vegades que quan tenim la llibertat o és massa tard o ens sembla que no era tan gran com quan estàvem privats d'ella. Salutacions de Vicent.

  • El que més m'ha agradat[Ofensiu]
    Màndalf | 20-01-2008

    Bona estructura, bona prosa que t'embolcalla en un ambient de certa tristor que contrasta amb l'alegria que hauria de suposar la llibertat del pres. Bona utilització dels recursos: diàlegs, imatges, pensaments, separació d'escenes.
    Un parell de peròs:
    M'hagués agradat un alcaid un pèl més dur.
    El tema em sona, no és massa original, encara que molt ben plantejat i expressat.

    Hola fost! Et repeteixo el que vaig posar als comentuars del 300; ja saps feina feta no té fronteres nanuuuuu...!!

    La cartera segueix buida.

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: