aire, necessito aire. No puc respirar. És broma!

M'ha agradat força però continuu pensant que em falten signes de puntuació, tot i que el resultat final sigui bo, seria excel·lent amb pauses adequades

una abraçada que feia temps que no llegia res teu.

vull que em tiris la canya! ;-P (m'encanta el rom cremat)

Bé, bromes a part, m'agrada el teu estil, la teva manera de dir i el sentit d'humor que impregnes els relats. Però, he de tornar-te a recalcar que les frases massa llarga, ... nyec! Tampoc és necessari fer-les en morse, però ...

Ah, i musaranya està ben escrit.

Ha estat un cop sec i dur, d'aquells que t'estaborneixen i et deixen sense alè. Gràcies laia, feia dies que no em comentava ningú (clar com que no comento mai, no sé què dir) i m'ha fet una il·lusió tremenda. Has fet un relat divertit, molt divertit, i ara em passaré una estona pels teus relats.

Crec que el podries haver extès una mica, fent una descripció més extensa dels personatges. I també, intentant no fer unes frases tant llargues com la del segon paràgraf, així ajudaria al lector a respirar i a una comprensió més ràpida. Petits detalls subsanables que no enterboleixen per res el resultat.

I em repeteixo, gràcies pel teu comentari, m'ha fet el dia feliç.

Només puc dir tímidament amb les galtes ben vermelles: SUBLIM.

gràcies pel teu comentari a la meva poesia. Tothom necessita el seu espai individual, el seu refugi on passar aquelles estones d'introspecció. Relates àgilment el devenir de les accions. Considero que podries haver allargat més aquesta estona de calidesa i calma, intenta-ho, i jo escriure una poesia per tu, si em surt, sóc un negat.

ben escrit, sense floritures però potser li falta una mica més de fluidesa. Exposes com és el personatge principal en contraposició als altres però necessita crec alguna cosa més per acabar essent perfecte. Em dona la sensació que és una notícia de diari ...

M'ha agradat la dualitat entre els dos móns del bé i el mal que hi dones en un principi. Frases curtes, estil senzill i amè. El nom de l'Àngel caigut i l'esperança de començar de nou.

A mi em costa fer poesia i m'has aixecat l'ego amb les teves paraules.

Fas una descripció impressionant. Em costa llegir poesia però amb la teva disfruto molt. No em prodigo massa comentant, em va a rampells. Tu si que ets un poeta.

a la meva poesia, crec que no és el meu camí a seguir. Però m'honora la teva opinió. Gràcies.

Les teves tardes amb la Gemma, ai, ai, ai. M'ha agradat força el relat i ambdues crítiques d'en neret jo també les he notat però no desllueixen per res aquest relat peculiar. Dos relataires, unes situacions molt ben exposades. M'ha agradat.

qui és capaç de fer poesia. M'ha agradat la repetició i la contraposició de cada vers. I el final una mica dur però efectiu de sentiment.

d'un home o d'una dona?
Acariciar i fer sentir penso que depen de si un li posa sentiment, ganes, sensibilitat. I penso que no es una qüestio de sexes. Segurament la culpa la te l'educacio rebuda i el no saber desempellagar-se dels estigmes i encorsataments dels temps passats.

I el teu capítol és clau pel desembolupament dels altres. Surt una de les frases més impactants: TOTA LA CARN ÉS IGUAL. Genial. I com no, el ganivet de mànec negre.

Sí, noia! Una exposició digne d'elogiar. És un relat des de la posició de l'infant. Es veu clarament la ment del "prota" com s'accelera.

la història amb enginy. Avances pulcrament en la narració.

Molt bé, noi!

Ritme de vals, com diu el company rnbonet, suau sense presses, expresses amb cor allò que tens com a sentiment profund. Felicitats per ella, i per tu per fer aquest cant a l'amor joiós.