Cercador
Tres per quatre metres: ritual de mort
Un relat de: foster- Compartir:
Bob Wale surt pensarós de casa. Sent la imperiosa necessitat de tornar a matar, un desig imminent i indefugible. Dubta si fa prou temps de la darrera víctima com per córrer el risc, però el dubte no és suficient per calmar la seva ànsia. Per fi ha decidit qui ha de morir, ha trobat la persona perfecta: una dona sola en la seva desesperada maduresa, desarrelada del món i, el més important, que viu aïllada en un racó perdut entre boscos. I un cop presa la decisió, la resta li ve rodada en la seva ment malaltissa. El més excitant de tot és assaborir que ella no en sap ni en sabrà mai res, de les seves secretes intencions; que és a casa veient la tele o cosint al porxo sota el llum de peu, gronxant-se al balancí, ignorant per complet que l'home calb vingut de migjorn que fa unes setmanes s'ha instal.lat a la vella refineria és el seu assassí, ho serà en un termini fixat. Des d'ara, en Wale té el control absolut i final del seu dia a dia, ella no és ja sinó una ànima comdemnada estúpidament per un atzar contra el qual no hi pot fer res.
En Bob la recrea mentalment per sota i dins i té un calfred i fa salivera. Allò seu algun dia acabarà, segur, l'agafaran i el penjaran o ell mateix hi posarà fi, però mentre Mentre, el plaer en la preparació del seu privat ritual de mort és del tot indescriptible, una aroma intensa que l'impregna i omple la nit amb la seva penetrant dolçor a sang fresca. En Wale es rellepa i va decidit a buscar la furgoneta tancada a l'hangar. Obre el cadenat i, un cop dins, no pot resistir-se i fa una ullada ràpida a la cambra dels horrors que ha construït reproduint el patró de les anteriors: simple, blindada al so i la llum, inabastable per a algú que no en sàpiga la seva existència, aquells tres per quatre metres esperen "Una cambra molt especial per a hostes molt especials". En Bob somriu satisfet.
***
La dona és asseguda al porxo quan veu una ferralla polsosa frenant al camí d'entrada. L'home calb de somriure franc, aquell que s'ha instal.lat a la vella refineria i que tan bona impressió li va causar quan li van presentar, baixa del vehicle amb passes segures i se li acosta. Se sent confusa per la inesperada aparició, no està preparada, no sap què li dirà, i per uns segons s'enravena al balancí, nerviosa i tensa. Sap que la busca amb intenció i que com a excusa ve a demanar-li alguna cosa, però no sap què què què li dirà. Però aquest cop no pensa cedir al seu barboteig habitual i parlarà amb ell, decideix resolta.
Així, quan l'home fa la seva proposta de sortir a sopar junts, ella diu que sí de seguida i l'acompanya convençuda i feliç d'haver fet per fi el pas que li canviarà la vida.
Repte 378- Tema: "Un crim perfecte"
(Relat guanyador)
Paraules clau: ferralla, enravenar, migjorn, barboteig
Comentaris
-
Molt ben construït[Ofensiu]copernic | 10-04-2009
Un relat admirablement construït, precís en les descripcions psicològiques, molt ben portada la trama amb la doble escena del narrador omniscient explicant els fets i l'introspecció de l'assassí i de la víctima. El que més m'ha agradat és com descabdelles els pensaments en la ment de l'assassí i la relació casual, atzarosa que s'estableix entre ells dos: Un és el que controla (aparentment) la situació i l'altra és una joguina en mans del criminal, que decideix (i això és el que l'excita i l'incita a matar) com un déu, el moment precís en que s'acabarà la vida de la seva víctima.
L'únic que no m'acaba de convèncer és el títol: El trobo massa explícit. Jo n'hagués posat un de més intrigant o suggeridor.
Com pots veure jo també sóc un PFASS, haha! -
Un relat de crims sense crim[Ofensiu]nuriagau | 05-04-2009 | Valoració: 10
Acabo de rellegir un relat magnífic mereixedor de ser el guanyador del Repte CCCLXXVIII.
Un relat estructurat en dues parts que varien de punt de vista del narrador. La primera part narrada des de la veu de l'assassí i, la segona, des del de la víctima.
El desenllaç de la història no queda escrit a la pantalla, deixes un final obert per tal que cada lector pugui imaginar-se els esdeveniments, segons la seva pròpia imaginació, contextualitzant-los a la cambra dels horrors de tres per quatre metres.
Les últimes paraules del relat són brillants: "l'acompanya convençuda i feliç d'haver fet per fi el pas que li canviarà la vida".
Felicitats per aquesta història, company de reptes!
Núria
PS: Comentari d'una relataire que no està abduïda.
-
repte 378[Ofensiu]XvI | 04-04-2009
Com ja et vaig dir, em va agradar l'ús que vas fer dels recursos en l'estructura del text i el retrat psicològic dels personatges. Et penjo el comentari que et vaig fer al repte:
Un relat en tercera persona que ens acosta a l'escena del crim des de dos punts de vista, primer el de l'assassí i després el de la víctima.
Ens ofereixes un perfil molt complert; un personatge dubitatiu, temerós i a la vegada dominat per la seva droga, del tot addicte. És quelcom inevitable i al mateix temps turmentador. Quelcom que engega un mecanisme al seu cervell que desemboca en excitació. Crec que descrius molt bé tot el cercle (por-culpabilitat-excitació), perquè és un cercle tancat que es repeteix inexorablement.
A l'altre costat, ens obligues a assistir a la trampa. No podem evitar sentir simpatia per la dona, desitjar dir-li qui és ell, posar-la sobre avís. Tenim informació que ella no té, i la fas servir per arrastrar-nos fins al desenllaç.
salutacions
Xavier(XvI)
