En Joni del Boa

Un relat de: foster

-M'encanta el teu rellotge, és tan…tu.
El Joni m'ho deia mentre m'agafava el canell amb suavitat. Érem al Boa, un bar de copes del Moll de la Fusta on vaig anar a parar una de les nits de borratxera d'aquell estiu tan especial. Després de mesos separat de la meva dona, per fi havia començat a sortir i alternar, i quan vaig trobar aquella terrassa davant el port i a en Joni a la barra, vaig saber de seguida que era el meu lloc. Tan sols una intuïcio, però és que jo sóc especialista a inventar-me intuïcions quan les necessito.
El cas és que de seguida ens vam seduir, però amb la frontera òbvia d'unes preferències sexuals diferents. Al principi, però, no ens importava; ell m'instava a lligar amb aquesta o aquella i jo feia que ho provava, però les anava descartant mentre passàvem les hores junts fins que, sempre tard i col.locats, el deixava sota casa seva en un comiat d'amics especials, res més. Jo mai no censurava la seva actitud d'un erogen pujat però tampoc no cedia, tot i que cada vegada em mirava el seu cos i cara d'efeb amb més interès i un dolç neguit entre les cames.
Llavors, aquell divendres la cosa es precipità des de ben aviat, suposo que perquè els dos ho volíem i necessitàvem. Aquella nit jo no em mirava cap dona, ni les més espectaculars, i ell es convertí en el meu cambrer privat i m'anava reomplint el got amb cada trosset d'èxtasi que ens empassàvem.
-I si puges, avui, només sigui per canviar? -em proposà al cotxe, insinuant, amb un somriure explícit.
La matinada ens acaronà a través les persianes ajeguts exhausts damunt el llit. Havíem estat follant durant hores sense control, amb una disbauxa de cossos emmirallats en la sensualitat d'un orgasme continu, d'un plaer inacabable. Va ser la meva primera i única vegada amb un home, una experiència brutal, però de fet m'havia comportat només com un hetero fent l'amor a un homosexual, és a dir, acceptant que me la xupés i penetrar-lo pel darrere. Tenia clar que no havia estat a l'altura, que me n'havia aprofitat per descartar una fantasia privada, comportant-me quasi com si hagués estat amb un dona. Però ell, en acomiadar-nos, em va murmurar:
-No et preocupis, és normal. M'alegro molt d'haver estat amb tu.


*Relat presentat fora de concurs al Repte 337
Tema: Qüestió de sexe

Comentaris

  • africanoamerica | 03-02-2010

    Aquest també m'hagués agradat més si fos més llarg! M'agrada molt l'actitud que li dones al principi i al final al protagonista, però necessitava més detalls, és una mica curt.
    :)

  • Coses naturals...[Ofensiu]
    Sergi Elias Bandres | 27-03-2009 | Valoració: 10

    Sempre estan bé, relats com aquest, que alguna gent qualificaria de políticament incorrectes. L'homosexualitat s'ha d'acceptar com qualsevol cosa natural, el que passa és que la majoria de les vegades no acceptem les coses naturals.
    Per cert, molt ben escrit.


    Sergi

  • tinc enganxada[Ofensiu]
    perunforat | 31-01-2009

    al ratolí una frase boníssima a punt d'enganxar:
    "inventar-me intuïcions quan les necessito"
    genial!!!De fet és una reflexió que em caracteritza i que m'ha cansat amb els anys!Tot i que quan un té imaginació navega per aquests oasis de preludis divins!!!
    Una història quotidiana, un moment d'eufòria, de desitjos encaixats en una realitat!
    Apa Foster, ens trobem al dinar!

  • Moltissimes gràcies...[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 29-01-2009

    per aquesta felicitació tant entranyable, que m'ha fet molta il.lusió.
    Una abraçada molt gran!

  • Moltes felicitats enganxades[Ofensiu]

    des de la Vall dels Tarongers, amb l'aferrada pel coll com sempre.
    Josep- Keops el beduí d'ultamar

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • un dia és un dia i aquest és especial[Ofensiu]
    gypsy | 11-01-2009

    Felicitatsss!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    ;)

  • Sensibilitat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 14-11-2008

    què més es pot dir... sols afegir que has tocat el tema amb una predisposició que hom diria dirigida per algun amic homosexual, ja que la darrera frase sols la pot deixar anar algú amb la sensibilitat que ells tenen.
    Et felicito, ja que has tocat un tema difícil i te n'has sortit amb notable alt, llàstima aquestes faltes que l'amic Maurici et comenta, però tot és fer un nou repàs.

    Salut company!

    Ferran

  • Clar de lluna | 08-08-2008

    ...mai, mai es pot dir d'aquesta aigua no en beuré! I és que la vida et pot sorprendre en qualsevol moment de forma grata! Bon relat fost, amb un final boníssim i amb un rerefons, que no sé com explicar-te, m'ha deixat una bona reflexió i un bon gust de boca. A vegades tenim massa perjudicis i som nosaltres mateixos qui ens compliquem l'existència, quan en realitat les coses són molt més senzilles del que ens pensem!

    Amb els teus relats em passa quelcom estrany, en tots em sembla captar-hi una part de la teva pròpia vida o sentiments que em desperta admiració envers tu! Felicitats!

    Petons.

  • Te l'havia mig comentat...[Ofensiu]
    angie | 21-07-2008

    però afegeixo cosetes. La darrera frase està triada amb mestria, per concloure un relat excel.lent i per la "lliçó" (no moralina) que desprén.
    La vida passa i va canviant, per la qual cosa, ens hem d'adaptar a les circumstàncies, molts cops cerebralment, d'altres tan sols instintivament. No arribem mai a conèixer-nos del tot i el nostre entorn llavors, tampoc. És una mena de joc agradable, misteriós, fantàstic que se'n diu existència.

    De la forma, res nou que no sàpigues. El títol potser... jo hagués posat "El noi del Boa", perquè seria més ambigu i arreplegaria tant al Joni com a l'altre noi. És una observació tan sols...

    Una abraçada ben gran! (com es virtualitza això?)

    angie

  • Déu ni do amb el relat...[Ofensiu]
    afrodita | 21-07-2008

    m'agrada especialment l'essència del relat, com les circumstàncies que envolten al protagonista el porten a plantejar-se possibilitats diferents a les que havia tingut fins aleshores. A més, els personatges em semblen versemblants i també les seves actuacions per la naturalitat amb què els tractes... i com sempre, tot acompanyat amb una prosa excel·lent i fàcil de llegir que dóna l'embolcall perfecte al relat.

    Petons, estimat

    BoDitA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: