La meva deessa

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

T'acabo de descobrir i he trobat aquest relat i em preguntava que deuria tenir per arribar a un numero de lectures tant alt i només llegir-lo he trobat resposta a la meva pregunta.
Realment m'ha hipnotitzat, la dona que es desperti cada dia al teu costat te molta sort.
Realment tinc moltes coses per aprendre de tu.

Ens veiem!!!

Agnes.

...pel meu gust: preciós. Et deixa amb ganes de més...

Una abraçada!

bona descripció! t'hauria de llegir més, perdonam jeje

Llegint i rellegint aquest relat i vaig insistir perquè el pengessis ja ho saps... però les paraules per comentar-lo se'm queden curtes al costat d'aquest troç de cel... un somni meravellós que, efectivament, ni la més nítida de les imatges seria capaç de reflectir en la seva totalitat.

Encara que tot estigui ben apunt de tornar a la normalitat, qui pot assegurar que el somni no comenci al despertar?

NaNiT, estimat

BoDITa

Un relat molt bonic. Com et vaig dir en el comentari del repte ets fidel al teu estil pero a la vegada trobo que és un relat molt especial.
Saps que t'he dit moltes vegades que m'encanta com escrius i també t'he dit que series un bon poeta doncs tens una sensibilitat dificil de percebre en les persones.
En, fi moltes felicitats i una abraçada molt forta.

La part poètica a partir de "les arrugues" per a mi és la més bona i quan he connectat amb el relat; la primera l'he trobat més convencional, però clar és necessària epr arribar a aquest punt. El desenllaç també m'ha agradat perquè potser sense fer-hi referència explicita, indiques que a la vida en el fons tots els moments - fins i tots els llargs - són fugaços i només es pot viure el present i no saps que acabarà passant malgrat el que anticipis.
Ara bé el títol - deesa - ens porta cap a desitjos inabastables, irrealitzables i de renunica prèvia al simple mon real - vull la fugacitat perquè la resta m'avorreix - i tot és un compte que m'explico a mi mateix,...
Torno a les arrugues, són un punt de contacte amb la realitat - preferible a le deitat?-.
Salutacions corguials
T. Cargol

i quin relat més mono i més oooooix... i quin moment més genial descriu... i... ai per favor, jo també vull...

un dia el faré realitat amb un bon senyor que valgui la penaaa, oi?


mmmm... que gran que ets! :)

Eps. Mantenim el conflicte ?. Et diré que el relat m'ha agradat , però crec que hi ha expressions (i no t'enfadis) que les tinc sentides d'altres relats teus ... ups, ara he begut oli, no? Per exemple:
-en cada racó i plec del seu cos
-bella i fràgil alhora
-perfecció absoluta
Està molt ben escrit com és costum en els teus textos, hi trobo a faltar una mica de ritme.
No vull que em donis una "cleca" a la pròxima trobada, saps que no acostumo a fer comentaris ( no em crec capacitat, i menys a tu , ja, ja, ja) .
Respecte al "brutal record" no crec que sigui problema de la paraula brutal, si no, que si poses " record brutal " crec que guanya molt , no creus ?.

Una abraçada , guardant una distància prudencial ( sense "mariconades " per favor , jajajaj")
Salut i "rebotica" jajajaajajaja.

no puc estar de afegir-me als elogis de tots els altres.

Un relat molt aconseguit, amb un punt de tendresa que, més que poètic, jo diria femení.

Crec que has sabut captar tota l'emoció d'un matí i de l'instant precís en que s'obren els ulls. M'agrada com fas reconèixer els sentiments a partir de la descripció dels plecs del cos d'ella.

Ja saps el que penso d'aquest relat. T'ho vaig dir. Però volia tornar-t'ho a dir: m'encanta.


Gemma

Bé. el reconec, feia de jutge amb la Thaïs, i ja se sap quan hi ha dos jutges...(tot i que el veredicte és el que val, ja m'entens.)

Un relat romàntic. He dit romàntic??. Sí, i a més a més, en prosa poètica. Des de la primera fins a la darrera frase, entrem en un ambient embafat pel romanticisme , una escena de quadre gairebé. És potser per això, que el personatge masculí té la necessitat de "congelar-lo", però ja diuen que les fotografies no desprenen olor, no respiren, no donen esperances ni apaivaguen anhels. Tan sols són això, imatges aturades que no retenen l'essència del moment en què es feren. La darrera frase, encantadora.
En quant a la forma, molt ben redactat. El lector veu el relat, fa d'ull observador en l'anonimat.
Destaco la frase : "Me la mirava quan dormia després de l'últim orgasme i aquella semblança de marbre, bella i fràgil alhora, em deixava corprès i en silenci, amb una dolça inquietud per no desvetllar-la del seu son de nina". Un joc de plaer i admiració. Bona.
En resum, un bon repte.


petons!

angie

el precís moment de la bellesa més absoluta.
M'ha agradat molt!

Una abraçada!