La meva deessa

Un relat de: foster

Érem a les acaballes de l'estiu, i amb cada dia que passava em creia morir. D'una banda, la felicitat amb ella em sadollava per dins i per fora en les llargues estones que compartíem, però de l'altra, i com a inevitable conseqüència d'aquesta plenitud del moment, m'assaltava una angoixa demolidora en comptar i recomptar el que quedava de mes fins que aquell somni es despertés a la dura realitat.
Me la mirava quan dormia després de l'últim orgasme i aquella semblança de marbre, bella i fràgil alhora, em deixava corprès i en silenci, amb una dolça inquietud per no desvetllar-la del seu son de nina. Eren moments íntims que em guardava en secret, imatges delicioses que apaivagaven però només en part el meu desig. L'observava en cada racó i plec del seu cos en desmai sobre els llençols blancs tacats de plaer, i esperançava que trigués encara uns minuts a notar la meva presència damunt la seva ànima adormida. La sotjava en les petites arrugues al voltant del ulls i hi avançava uns dits tímids que no gosaven torbar-los quedant-se a escassos centímetres, en una carícia devota del seu rostre de porcellana acolorit mínimament de rosa a les galtes. Era talment l'estampa d'una jove deessa, i de sobte em vaig adonar que m'urgia retenir aquell brutal record per al futur sense ella, per als dies que segur voldria i necessitaria evocar-la.

Vaig anar a buscar la càmera sense fer gens de soroll i la vaig col.locar al trípode per poder evitar el flaix. M'agradava la llum grisa de l'alba, i a n'ella la volia tal i com estava: perfecta, d'una perfecció absoluta, natural i suggerent alhora. Però llavors, mentre l'enfocava, just quan anava a prémer el disparador, la Carla va obrir els ulls i somrigué mandrosa -en el gest més meravellós de placidesa que mai abans hagués vist- mentre em murmurava:
-Mmm…bon dia, estimat.

Vaig apartar la càmera per abraçar-la. Cap fotografia, ni la més genial, no podria mai captar tot el seu encant.


*Repte 266 (relat finalista)
Tema: Cercant la millor fotografia
Paraules: Inquietud, apaivagar, estampa, corprès

Comentaris

  • FELICITATS FOST[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • T'acabo de descobrir[Ofensiu]
    Agnieszka | 05-09-2008

    T'acabo de descobrir i he trobat aquest relat i em preguntava que deuria tenir per arribar a un numero de lectures tant alt i només llegir-lo he trobat resposta a la meva pregunta.
    Realment m'ha hipnotitzat, la dona que es desperti cada dia al teu costat te molta sort.
    Realment tinc moltes coses per aprendre de tu.

    Ens veiem!!!

    Agnes.

  • Clar de lluna | 15-02-2008

    ...pel meu gust: preciós. Et deixa amb ganes de més...

    Una abraçada!

  • xaropdetu | 09-09-2007 | Valoració: 10

    bona descripció! t'hauria de llegir més, perdonam jeje

  • Porto dies...[Ofensiu]
    afrodita | 02-09-2007 | Valoració: 10

    Llegint i rellegint aquest relat i vaig insistir perquè el pengessis ja ho saps... però les paraules per comentar-lo se'm queden curtes al costat d'aquest troç de cel... un somni meravellós que, efectivament, ni la més nítida de les imatges seria capaç de reflectir en la seva totalitat.

    Encara que tot estigui ben apunt de tornar a la normalitat, qui pot assegurar que el somni no comenci al despertar?

    NaNiT, estimat

    BoDITa

  • Un relat...[Ofensiu]
    Bianca | 01-09-2007 | Valoració: 9

    Un relat molt bonic. Com et vaig dir en el comentari del repte ets fidel al teu estil pero a la vegada trobo que és un relat molt especial.
    Saps que t'he dit moltes vegades que m'encanta com escrius i també t'he dit que series un bon poeta doncs tens una sensibilitat dificil de percebre en les persones.
    En, fi moltes felicitats i una abraçada molt forta.

  • Lectures[Ofensiu]
    T. Cargol | 30-08-2007

    La part poètica a partir de "les arrugues" per a mi és la més bona i quan he connectat amb el relat; la primera l'he trobat més convencional, però clar és necessària epr arribar a aquest punt. El desenllaç també m'ha agradat perquè potser sense fer-hi referència explicita, indiques que a la vida en el fons tots els moments - fins i tots els llargs - són fugaços i només es pot viure el present i no saps que acabarà passant malgrat el que anticipis.
    Ara bé el títol - deesa - ens porta cap a desitjos inabastables, irrealitzables i de renunica prèvia al simple mon real - vull la fugacitat perquè la resta m'avorreix - i tot és un compte que m'explico a mi mateix,...
    Torno a les arrugues, són un punt de contacte amb la realitat - preferible a le deitat?-.
    Salutacions corguials
    T. Cargol

  • oooooooix![Ofensiu]
    AnNna | 29-08-2007

    i quin relat més mono i més oooooix... i quin moment més genial descriu... i... ai per favor, jo també vull...

    un dia el faré realitat amb un bon senyor que valgui la penaaa, oi?


    mmmm... que gran que ets! :)

  • Eps. Mantenim el conflicte ?. [Ofensiu]
    bressol | 27-08-2007

    Eps. Mantenim el conflicte ?. Et diré que el relat m'ha agradat , però crec que hi ha expressions (i no t'enfadis) que les tinc sentides d'altres relats teus ... ups, ara he begut oli, no? Per exemple:
    -en cada racó i plec del seu cos
    -bella i fràgil alhora
    -perfecció absoluta
    Està molt ben escrit com és costum en els teus textos, hi trobo a faltar una mica de ritme.
    No vull que em donis una "cleca" a la pròxima trobada, saps que no acostumo a fer comentaris ( no em crec capacitat, i menys a tu , ja, ja, ja) .
    Respecte al "brutal record" no crec que sigui problema de la paraula brutal, si no, que si poses " record brutal " crec que guanya molt , no creus ?.

    Una abraçada , guardant una distància prudencial ( sense "mariconades " per favor , jajajaj")
    Salut i "rebotica" jajajaajajaja.

  • Com que he vist el comentari d'en Maurici[Ofensiu]
    David Gómez Simó | 27-08-2007

    no puc estar de afegir-me als elogis de tots els altres.

    Un relat molt aconseguit, amb un punt de tendresa que, més que poètic, jo diria femení.

    Crec que has sabut captar tota l'emoció d'un matí i de l'instant precís en que s'obren els ulls. M'agrada com fas reconèixer els sentiments a partir de la descripció dels plecs del cos d'ella.

  • foster[Ofensiu]
    Nina Abril | 25-08-2007 | Valoració: 10

    Ja saps el que penso d'aquest relat. T'ho vaig dir. Però volia tornar-t'ho a dir: m'encanta.


    Gemma

  • Bellesa clàssica[Ofensiu]
    angie | 24-08-2007

    Bé. el reconec, feia de jutge amb la Thaïs, i ja se sap quan hi ha dos jutges...(tot i que el veredicte és el que val, ja m'entens.)

    Un relat romàntic. He dit romàntic??. Sí, i a més a més, en prosa poètica. Des de la primera fins a la darrera frase, entrem en un ambient embafat pel romanticisme , una escena de quadre gairebé. És potser per això, que el personatge masculí té la necessitat de "congelar-lo", però ja diuen que les fotografies no desprenen olor, no respiren, no donen esperances ni apaivaguen anhels. Tan sols són això, imatges aturades que no retenen l'essència del moment en què es feren. La darrera frase, encantadora.
    En quant a la forma, molt ben redactat. El lector veu el relat, fa d'ull observador en l'anonimat.
    Destaco la frase : "Me la mirava quan dormia després de l'últim orgasme i aquella semblança de marbre, bella i fràgil alhora, em deixava corprès i en silenci, amb una dolça inquietud per no desvetllar-la del seu son de nina". Un joc de plaer i admiració. Bona.
    En resum, un bon repte.


    petons!

    angie

  • La bellesa...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 24-08-2007 | Valoració: 10

    ... sempre és efímera, és per això que l'estimem, la seva pell de marbre, me la imagine ara amb les seves galtes rosades, perfecta. Quina llàstima que no visca eternament la bellesa, és com una xicoteta flor que es marceix, encara que açò ja estiga molt trillat. Salutacions de Vicent. Un gairebé poema perfecte.

  • Descrius a la perfecció[Ofensiu]
    witch-vic | 24-08-2007 | Valoració: 10

    el precís moment de la bellesa més absoluta.
    M'ha agradat molt!

    Una abraçada!

Valoració mitja: 9.89

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: