Sense temps per resar

Un relat de: foster

Per a en Parker avui és un dia especial, el gran dia. S'ha estat preparant mentalment i física, amb una mena d'últim gest orgullós i exhibicionista contra el món.
-Ara sabreu qui és en Parker, pelacanyes, grocs fills de gossa! -exclama satisfet davant la seva imatge al mirall de cos sencer. S'ha vestit com un sense sostre decent, dels bons, dels que passen desapercebuts i dels quals se'n troben a milers en aquell barri podrit i abandonat dels afores d'Ohama.
Quan en Parker hi arribà, però, tot era molt diferent. S'hi van trobar i reunir un grup dels amics, dels veterans, i durant un parell d'anys les coses no podien anar millor. Però ara l'Erik i la resta havien fugit cap al sud, buscant la calor i evitant haver-se d'encarar amb els putos xinesos que havien arrasat amb solars i comerços fins crear un nou xinatown…al cor de Nebraska! Ell era l'únic que es resistia a claudicar, exactament igual que durant les últimes hores en aquella claveguera de rata prop de Saigón; ell, Parker el supervivent, invencible i invulnerable. I avui també seria ell qui faria justícia, les veus li deien sense dubtes i amb nitidesa que el moment havia arribat: el seu acte heroic i màrtir seria el catalitzador d'una revolta a escala nacional per fer fora els indesitjables, els negres bastards, els llatins ploramiques, els grocs…els putos grocs, els pitjors!

Fa un llarg glop de tequila per calmar la pressió insuportable a la part dreta del cap, i es torna a observar, ara amb el rifle camuflat a l'infern de l'abric llarg fins als peus. Amb l'M-16 sota l'aixella se sent segur, poderós, cert que els seus objectius cauran tal i com vol i desitja: un rere l'altre sense ni adonar-se'n, sense temps ni per resar, amb les bales de punta estriada sallant l'aire a 975 m/s i penetrant-los sempre dins els cap, els blancs més fàcils d'encertar i, alhora, de mort segura.
-Serà com jugar a bitlles…-somriu mentre es pren la darrera ració de píndoles i se les empassa amb un altre glop directe de l'ampolla. Llavors, en un gest decidit i irreversible, agafa les claus de la pick-up i fa una darrera ullada a la ruta fins el centre comercial.
-Som-hi, Park, a treballar! -es diu, exultant, mentre tanca la porta de la caravana i hi passa el cadenat, en un acte reflex que sap del tot innecesari perquè no tornarà.

***

Al "SevenUp" no hi cap ni una agulla, i el pàrking és ple de gom a gom, la qual cosa el contraria. Finalment, però, troba un lloc a la zona reservada per als minusvàlids i hi aparca. Dins la furgoneta, res destorba la seva pau.
Em pendré un cafè mentre decideixo a qui li toca el rebre, però la tria serà fàcil: qualsevol d'ells em va bé; de fet, serà divertit, avançarem la loteria…
Mira al seu voltant amb un somriure de sang als llavis. Ningú es fixa en ell, la gent busca, remena i compra per al Nadal.
Feu, feu, vosaltres rondeu per aquí que us endureu un bon regal…
La suor li regalima per dins, però es troba bé, millor que mai; relaxat, i amb un punt d'excitació a l'entrecuix, espera amb calma que Elles, les veus, li donin el senyal per començar la carnisseria.
Tranquil, Park…que vegin qui ets i de què ets capaç…fem una feina ben feta: que aprenguin d'una vegada que aquí no hi tenen res a fer. Un exemple a seguir, amic, això seràs...i per això seràs recordat amb glòria a la història d'Amèrica.

Quan en Parker, després de pagar, s'aixeca i s'obre l'abric per treure el fusell, el temps ha deixar d'existir per a la multitud despreocupada que rebenta els passadissos farcits de botigues. Per a ells, ja no hi ha temps ni per resar.

***



*Relat presentat al repte de "No ficció", en el qual s'havia de reeelaborar literàriament una notícia/fet real.
En el meu cas, es tractava d'un home que va matar i ferir vàries persones amb un rifle en un centre comercial d'Ohama, Nebraska. Després es va suïcidar.

Comentaris

  • "que aprenguin d'una vegada que aquí no hi tenen res a fer."[Ofensiu]
    angie | 16-06-2009

    Això deus pensar tu cada cop que escrius un relat tan ben parit, oi? jeje.
    El recordo, malgrat faci massa temps que el volia comentar, però el maleït temps em duu de cap. El teu personatge paranoic, conversant amb el seu alter ego, és de premi. Hi ha frases molt ben estructurades per descriure'l. Podria dir-se que m'ha recordat a en Capote i el seu "A sang freda".
    Ja diuen que la realitat supera la ficció i a tu, aquest tràgic desenllaç va fer que superessis amb nota el repte proposat.
    Quan sigui (+)gran, em vull assemblar una mica a tu!!!! (escrivint prosa i... en el bon veure també!! que coi!.)

    Petons!

    angie

  • Perdó[Ofensiu]
    nuriagau | 10-03-2009

    Lamento haver inclòs, per error, la instrucció per justificar el text a la dreta.

    Núria

  • Sense temps per respirar[Ofensiu]
    nuriagau | 10-03-2009 | Valoració: 10

    Un relat que no et deixa indiferent i no et deixa respirar. L'hàbil combinació de veus narradores aconsegueix descriure la context que envolta el protagonista i, alhora, transmetre les seves sensacions i pensaments. El lector viu, simultàniament, les mateixes situacions que el protagonista.

    M'ha semblat molt encertada l'elecció del títol i la seva inclusió al relat en dues ocasions. Ni el Parker ni les víctimes tenen temps per resar.

    Enhorabona per aquest relat!

    Núria

  • Perquè tinguis un bon dia d'Aniversari[Ofensiu]
    deòmises | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

    d.

  • Hola; vols enviar-ho a tribuna@guimera.info ?[Ofensiu]
    Antonio Mora Vergés | 23-09-2008 | Valoració: 10

    El tema avui dissortadament torna a ser noticia de priera plana, oi ?

    El relat en lletra word com annex a un e.mail a tribuna@guimera.info

    De Parker's en trobaràs al google si poses assassins i selecciones imatges. També com adjunt a l'email.

    coneixes Guimera?

    I, www.guimera.info ?

    T'esperem

    tribuna@guimera.info

  • Clar de lluna | 26-03-2008 | Valoració: 10

    ...ja m'agradaria tenir la teva imaginació! Molt bon relat, amb un títol més que encertat, bona ambientació,...

    ...aquests dies més d'un relat teu ha estat a destacats, i ja saps que per mi ho tens més que merescut!

    Una abraçada!

  • ho puc[Ofensiu]
    ANEROL | 04-01-2008 | Valoració: 10

    llegir amb més deteniment, però estic de prestada i en sap greu no deixar cap comentari. hi ha diferents temes concentrats en aquesta història, sàviament ben sintetitzada pels cànons del repte.

Valoració mitja: 10