Ave, Cèsar

Un relat de: foster

-Gràcies per venir, senadors -en Tiberi els sotja un per un amb la seva mirada pertorbadora de gat. Tenir un ull de cada color sempre li ha donat aventatge amb l'adversari-. He escoltat els vostres savis i assenyats consells i us dic que en gran part els acompanya la raó, però també us dic que no els seguiré. Haig de sortir de Roma, allunyar-me d'aquests passadissos foscos amarats de cobdícia malsana, i com no em permeteu d'anar a lluitar -el meu més gran desig- me'n vaig a Capri on podré descansar i meditar sobre el futur del nostre gran Imperi. He dit. Podeu retirar-vos.
-Però Tiberius Caesar Augustus, ara no pots marxar, quasi fugir,diria! Les assemblees populars que tu esquarterares l'any passat es recomponen i busquen brega arreu, incitant la plebs amb injúries i clamant a la rebel.lió pels carrers i les places. I aquí mateix, dins el senat i entre els senadors, la teva credibilitat en el poder és cada vegada menor. I et necessitem, gran Tiberi, nosaltres i el poble, Roma sencera et necessita!
L'emperador escolta en silenci la ja sabuda cançó mentre es toca el relleu de l'horrible i dolorosa úlcera sota la barbeta. Però està resolt: les felices prediccions de la sibil.la centellegen com un far des de l'horitzó del seu mar de dubtes, cridant-lo, reclamant-lo.
-Gràcies pels teus mots, oh noble Cluda; sé que ets un dels pocs en qui encara puc confiar. Però no t'esforcis: marxo demà de matinada. Deixo el fidel Sejà a càrrec de tot, i li he donat instruccions precises sobre les campanyes germàniques, que són, ara per ara, les més importants i alhora conflictives. I queden en supens totes les altres lleis i ordenances menors fins al meu retorn. Està doncs ben entès?
-Ave, Cèsar! -Responen tots a l'uníson mentre Tiberi desapareix rere la cortina.

***

Ja dins la nau que el duu a l'enyorada Capri, abocat a estribor i olorant el mar d'aire blau intens que l'embriaga, en Tiberi es toca la calba i pensa en el Carlo. Tanca els ulls i s'acaricia somiant ja l'abraçada que farà al nano només d'arribar a Vil.la Jovis, la seva llar al món, aquell últim reducte de pau coronant un turó encatifat de llentiscles i amb una vista quasi impossible de bella sobre els massissos Faraglioni. Imaginar el primer bes suau al seu somriure de blanques dents, les mil carícies sobre la seva pell encara niera, l'esborrona i li produeix un dolç calfred a l'espinada.
Llavors, en Tiberi, plenament convençut i satisfet d'haver pres per primera vegada a la seva vida una decisió sincera i d'acord amb la seva ànima, torna a la cabina a esperar…



Repte 276
Tema: En algun racó de l'imperi romà
Paraules: llentiscle, sibil.la, turó, centellejar

Comentaris

  • Feliç 5é aniversari de RC[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-01-2009

    Des d'un dels meus relats preferits.
    Ave!

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC


  • Ave, foster[Ofensiu]
    Xantalam | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • L'autèntic repte[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 27-01-2008

    Ja fa temps que tinc ganes de comentar aquest relat teu, perquè has fet ús d'alguns elements que m'han agradat tant com el plaer de llegir-lo en si. En primer lloc, l'encertada elecció de contar-lo en present, per l'efecte de proximitat que aconsegueixes crear. En segon lloc, pel contrast del to èpic de la primera part amb el lirisme de la segona. I en tercer lloc, per l'aconseguit retrat psicològic del personatge: en l'elecció de Tiberi rau, en la meua opinió, l'autèntic repte d'aquesta història. Qui més qui menys té un Carlo (siga una persona o un somni) pel que renunciaria a l'ambició, a la vanitat o a la simple comoditat.

  • m'ha agradat[Ofensiu]
    ANEROL | 24-11-2007 | Valoració: 10

    no sé comentar. Agraeixo el teu comentari tant sincer. Em sembla que no és la primer vegada que em fas un repàs d'aquets. Tens raò.

  • Ens has deixat...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 09-10-2007 | Valoració: 10

    ...un relat que conta la decisió de Tiberi de deixar la política i llançar-se a viure la vida a Capri, a fruir del seu xicotet amic o fill, no ho sé. La prosa és molt llatina, austera i plena de paraules clares i concises, has ambientat molt bé la sessió de Tiberi amb el seu subordinat.

  • Molt ben descrit[Ofensiu]
    franz appa | 29-09-2007

    La figura de l'emperador, tan humana, queda molt ben retratada amb a penes dos paràgrafs.
    Salutacions.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: