Puta vida!

Un relat de: foster

Vaig prémer el timbre especial que els profans ni veien, i vaig esperar. Un brunzit llarg seguit d'un clec metàl.lic em convidà a pujar. L'ull ocult al logotip amb forma de llavis color carmí espià durant uns segons, i tot seguit la madame obrí i em féu entrar en complet silenci fins arribar a la familiar saleta d'espera amb la seva flaire a desinfectant perfumat.
-Tu diràs -la pregunta formal de sempre. Però de seguida vaig notar alguna cosa estranya en la seva veu, un to inusualment aspre.
-Lorena, una hora. Li pago els cent però amb copa inclosa.
-Uhm… ho sento però no podrà ser. La Lorena no hi és. Però tinc una russa nova molt del teu estil.
Em vaig quedar sorprès i contrariat. De feia uns mesos m'havia convertit en un bon client, cada divendres a la mateixa hora. Ni m'havia plantejat de no trobar-la.
-No hi és? No hi és avui, ara, o és que està ocupada? Si és així m'espero, però no vull una russa, la vull a n'ella, ja ho sap.
-Uhm... mira noi, et seré clara perquè em caus bé. La Lorena ens ha deixat, i jo que la conec bé com a totes perquè els faig de mare amiga, et dic que en gran part per culpa teva. S'estava enamorant, i això és l'únic que una puta no pot ni ha de fer mai. La molt beneita s'havia cregut les promeses que li feies mentre la hi ficaves, però per sort va escoltar els meus consells i ha tornat al seu país. I jo que vaig veure el què de la cosa, la vaig deixar marxar; era el millor per a ella i per al negoci, darrerament la liava amb tots els clients.

Vaig protestar, insistir, volia el seu mòbil, però la madame havia donat per acabada la conversa. I jo, deprimit i amb el cor estripat, vaig acceptar que potser tenia raó, massa raó. I per això mateix, quan al cap d'uns minuts davant el portal vaig veure la Lorena entrar d'esquitllentes, ni tan sols em vaig moure. Només vaig poder pensar: que puta és la vida d'una puta!



*Repte 333 (Relat guanyador)
Tema: prostitució

Comentaris

  • africanoamerica | 03-02-2010

    m'hagués agradat una mica més llarg..
    però molt bo!
    Encantada:)

  • 5è aniversari!!![Ofensiu]
    Ullsblaus1 | 11-01-2009 | Valoració: 10

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Quina putada[Ofensiu]
    4punts | 26-12-2008 | Valoració: 10

    quina putada, el text és curt. Bo, ras i curt

  • Clar de lluna | 16-09-2008

    ...amb el comentari que t'ha fet el manel, ja no sé què dir-te!

    Sí, bona història, però em quedo amb la frase final! I m'agradaria afegir un comentari en general: moltes vegades el que m'agrada dels teus relats, deixant a part el què expliques, és com ens ho expliques! I això és molt difícil d'aconseguir!

    Apa morenasso, quina enveja a la foto! Espero que estiguis moooooolt bé. Un petonàs!

  • discrepo[Ofensiu]
    manel | 09-07-2008


    del comentari del company "llegint". Té raó en l'abús de tòpic però aixó no li treu realisme, ben al contrari. La vida n'està carregada de tòpics. I tot seguit et deixo un bon tros del comentari que et vaig fer en el repte:

    Bona història, i encara diria més... molt bona història!. Ens proposes un gran tema (bé això de gran és molt subjectiu): les putes són putes i cobren per follar, però també són persones, tenen sentiments, i la seva feina els fa especials en aquest sentit. No és fàcil aparcar les emocions quan es treballa tant íntimament amb els clients, els homes som uns cabrons capaços de prometre l'oro i el moro quan ens estem a punt de córrer. Suposo que de vegades la dificultat de la feina de la meuca no és tan l'aspecte sexual (sempre dins d'un límit que no suposi dolor, és clar) com l'aspecte sentimental, fins on s'han d'implicar en aquest sentit. Evidentment parlo sense coneixement de causa.
    Entrant en qüestió més tècnica, el text em sembla molt ben portat. Un paràgraf introductori que ens situa en el lloc (i que t'ha anat de molt bé per col·locar-hi tres de les paraules claus, tot sigui dit) per atacar amb un diàleg que dóna fluïdesa al conjunt. Al final hi trobem una petita pausa de temps (diria que marca de la casa), per obsequiar-nos tot seguit amb un paràgraf final que em sembla una petita meravella, emocionalment parlant, i és aquí on es visualitzen les possibilitats de la història.
    Hi trobo un però que potser no és tan però, i és precisament això: que la història dóna per més, demana més matisos, però és clar, treballes dins una carcassa de 350 paraules. Però potser estem davant el punt de partida d'un bon conte.

    salut company!

  • llegint | 03-07-2008

    Trobo que aquest relat abusa una mica massa del tòpic client/puta/enamorada . De fet fa d'aquest tòpic el cor de l'historia. Penso que això li fa perdre realisme. Hi han molts punts que no em fan el pes.

    Perquè la madame es molesta en donar tantes explicacions ? en tenia prou en dir-li al client que la noia ja no treballava allà , o que tenia vacances o, més efectiu encara, que estava malalta, o qualsevol altre cosa. És també del tot improbable que un client expert, intentí aconseguí el mòbil de la puta demanant-li a la madam.

    Tot plegat fa que el relat no resulti convincent .

    El final , també és del tot inversemblant . Quina necessitat tenia la Lorena de d'amagar-se ? Si no el volia o no podia veure'l per indicació de la madam o pel que fos, no necessitava fer res especial. I menys esperar a que el client sortís per fer una entrada d'esquitllentes.

    Potser m'equivoco, però sembla un relat poc rumiat i escrit d'una revolada.

  • Felicitats pel repte aconseguit[Ofensiu]
    deòmises | 30-06-2008

    Bon tema, el triat per manel, que dóna per a molt i més. El teu punt de vista, plasmador de la realitat. Felicitats fora del fòrum, també.

    Salutacions, d.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: