Intramurs: intriga al monestir

Un relat de: foster

Una boira baixa i espessa embolcalla el monestir. El sol esmorteït a penes escalfa. L'abat es retira del finestral, recull la petita maleta amb les seves pertinences i baixa a la capella on oficiarà la seva última missa. La seva renúncia a causa d'una sobtada i estranya malaltia ha provocat un daltabaix en la comunitat, i pels passadissos no es parla sinó de la successió al capdavant de l'orde.
-I bé, germà Lluís, descartat fra Josep per la seva delicada salut, i autodescartat vostè en la seva extrema humilitat i abnegació, fra Pere sembla guanyar adeptes. I és el preferit de l'abat.
-Déu dirà, germà Anton, Ell ens indicarà el camí. D'altra banda, sí, fra Pere bé podria ser l'elegit. Aviat ho sabrem. I per què no? És jove i alhora d'una maduresa sobradament demostrada, treballador, culte, fidel incansable a la fe que ens empeny endavant i per a la qual pot representar un glop d'aire fresc. Potser és el que ens cal, noves maneres.
-Massa modern per al meu gust, germà Lluís! Tota la santa nit -amb perdó- allà dins, sol, tancat amb l'Antenet aquesta del dimoni. Vés a saber què hi troba.
-Estudia, bon amic, estudia. I contacta amb savis de tot el món, o això m'ha explicat. I jo, que no sé ni engegar un ordinador!

***

El dia abans de l'elecció, de matinada, arriben com un malson els mossos del Cos Especial d'Informàtica. El retrò dels seus 4x4 desperta tothom amb alarma. Davant els rostres atònits dels sacerdots, s'enduen mossèn Pere acusat de pornografia infantil a Internet. Una trucada anònima els ha alertat, i el material trobat a la seva cambra i un primer rastreig del disc dur confirmen la informació. Ell, però, repeteix entre sanglots que és un greu error, que no en sap res d'aquells dvd's repulsius, que algú ha utilitzat d'amagat al seu ordinador, que algú s'ha connectat a la xarxa suplantant-lo, que algú…
-Verge santíssima, el mal ens ronda tothora, fins aquí, entre murs! Però és clar, l'obligada castedat fa dels joves presa fàcil per a la lascívia torbadora. Ara, doncs, haureu d'acceptar germà Lluís, no us queda més remei. Avui faré la proposta.
-Jo, pobre de mi, el nou Abat? Ai, germà Anton, quines coses teniu! -s'exclama ell amb aire distret mentre observa com tanquen fra Pere dins un dels cotxes. Llavors, en un gest quasi reflex, la seva mà dreta busca dins la butxaca de la sotana el full rebregat amb les contrassenyes i els pseudònims.




*Relat per al Repte 302
Tema: Dual (doble personalitat)
El text l'he retocat una mica, evitant alguns girs forçats per les condicions del concurs.


Comentaris

  • interessant[Ofensiu]
    rokins | 20-05-2008

    M'agrada. Em situo entre els murs del monestir... veig la farsa de tot plegat... la doble moral... veig també els seus rostres... El joc pervers de la trama m'atrapa....
    M'ha fet gràcia la mutació que fas a la paraula internet... ho fa més real.... em recorda a la meva àvia...

  • No m'agrada dir paraulotes...[Ofensiu]
    Clar de lluna | 17-02-2008

    ...o més ben dit, aquí no queden gaire bé, però és que de fills de puta n'hi ha fins i tot a la casa de Déu!!! Sort que no crec en l'església!!!

    El text m'ha agradat, em repeteixo si et dic que escrius fantàsticament bé! Però també t'he de dir que el final no m'ha sorpès, doncs és el que esperava a mig relat!

    Res, que molt bé!

    Els dos relats llargs me'ls guardo per quan tingui una estoneta, estoneta..., però no pateixis que faré la feina, doncs de moment no m'he empatxat de foster!

    Per cert, PER MOLTS ANYS!!! Que passis un molt bon dia!!!

    Una abraçada i ?? petonets per l'aniversari!

  • Qui hi ha darrera la pantalla?[Ofensiu]
    Bruixot | 06-02-2008

    Abans eren llibres foscs amagats en racons foscs dels monestirs. Ara són pantalles de plasma, discs brillants com l'or dels ídols antics, virtualitat real de cossos llefiscosos.

    Estic amb el manel, em sobra la postil·la del títol. Tot i que potser li dona un punt d'ironia.

    Jo, que sóc menjacapellants, però moderat, sé que no hi ha sants ni màrtirs ni herois. Qui vol anar massa amunt acaba barrejat amb el llot.

    Un bon relat breu. Certament, dóna per més.

    X

  • m'agrada més[Ofensiu]
    manel | 31-01-2008


    M'agraden els retocs. El sauri dissecat ha fugit espantat i els nostre amic ha guardat les contrasenyes a la butxaca, sí senyor.
    Reconec que les paraules no eren senzilles però m'he trobat en reptes bastant més peluts en aquest sentit.
    Me n'acabo d'assabentar que l'havies penjat pel fòrum, no l'havia vist passar per la pàgina principal.
    També t'he de dir que m'agradava més l'Intramurs a seques, aquest afegitó, a part de donar massa pistes, el trobo en plan novel.la negra barata, però això ja són gustos.

    salut, company!

  • Ai, aquest abnegat...[Ofensiu]
    Vallespir | 31-01-2008

    ... germà Lluís, que sembla moure's d'allò més bé pels viaranys de la virtualitat (deu ser cosa que els frares ja estan ben avesats a caminar i dominar des de la intangilibitat).

    I ai! els monestirs, els centenaris murs dels quals poden ja no ser aquell resguard inviolable per al necessari conreu de l'espiritualitat.

    On anirem a parar!


    Déu vos guard,

    Fra Roger