Música celestial

Un relat de: foster

Havíem rememorat les vacances amb una favada asturiana, i ara tocava una becaina d'aquelles de bava al coixí. Però trucà la sogra amb un compromís del tot ineludible.

-La missa és a les set -remugà la Paula.
-No fotis! Jo no hi vaig. Però si era un fatxenda, un fantasma!
-Vols discutir-ho amb la mare? Va, no li fem un lleig.

***

A l'església s'hi estava bé: en semi-penombra, bona temperatura i, de fons, la veu greu i profunda del capellà que esgranava la litúrgia per tots coneguda enmig d'un respectuós i impressionant silenci. De sobte, però, se sentí un xiulet prim i tímid, un fiuuu a penes perceptible en l'origen prop nostre, però l'eco del qual s'expandí per tota la nau. Alguns caps es giraren, però s'imposà la discreció. Vaig mirar la Paula de reüll i res, ella estava molt atenta, i ho vaig deixar estar; però, en la ràpida llambregada, m'havia adonat que li passava alguna cosa: els ulls, vermellosos, li sortien de les òrbites; regalimava suor i els dits s'aferraven com urpes al respatller del davant. L'estava observant estranyat quan entreobrí dissimuladament les cames coincidint amb un nou fiuuu seguit ara d'un repic metàl.lic "taca-taca-tà" efímer, però clar i contundent. I de cop ho vaig entendre: les faves! Sí, la Paula duia al ventre un indesitjat polissó -en forma de pet desmesurat- que maldava per rebentar l'escotilla de popa en qualsevol moment. Semblava paralitzada, amb un únic objectiu a la vida: aguantar!
Jo em divertia com un bàmbol imaginant el seu patiment, l'horrible situació en què es trobava. Però un gest sobtat m'indicà que la pressió excessiva era a punt de fer saltar la vàlvula: la Paula sortí esperitada de la fila i, aprofitant-se de la foscor, s'esmunyí desesperada per la cortina gruixuda dins un confessionari buit.

-Ai mare! -vaig pensar, sabent què significava aquella brutal urgència. Ara esclataria en un retrò eixordador; ara, d'aquí a no res, un nou Big bang! Vaig tancar els ulls, i, arronsant les espatlles, vaig esperar mentre comptava…un, dos, ai ai ai…

Llavors, un so abassegador inundà les oides i els cors dels assistents: l'orgue majestuós de notes celestials irrompia solemne imposant-se i donant-los el comiat, salvant alhora el repòs etern del difunt i a nosaltres d'un vergonyós desenllaç.


*Repte 272 (Relat co-guanyador)
Tema: Relt humorístic
Paraules: polissó, lleig, fantasma, bàmbol


Comentaris

  • Queda clar...[Ofensiu]
    marta_gut | 10-02-2010 | Valoració: 10

    ...que dinar de faves i anar a missa no són dues activitat compatibles! Un relat genial, perfecte per relaxar-se una estona després de tot el dia a la universitat. Gràcies per fer-me somriure! I no sé si ja t'ho havia dit, però per si de cas em repetiré: gràcies pels teus comentaris, l'opinió dels altres és sempre una incentiva per continuar escrivint. :)
    Fins aviat! Una abraçada,
    Marta.

  • m'he rigut[Ofensiu]
    ANEROL | 13-09-2007

    imaginant la situació.

  • Arbequina | 13-09-2007

    Sempre és difícil escriure un relat tan curt, més encara si te l'acoten. Trobo que te n'has sortit prou bé, i l'estil que has emprat m'ha semblat molt adient al tema, a la llargària del text.
    Per contra, no he rigut massa, doncs trobo que el que ens has narrat és d'allò de tronxar-se quan passa en la realitat, però que narrat no aconsegueix l'efecte hilarant.

    Una salutació.

    Arbequina.

  • favada celestial[Ofensiu]
    Bedupijilla | 13-09-2007

    Redéu fost com m'he rigut com un bàmbol (m'ha encantat aquesta expressió!) imaginant la situació!!!
    Per cert, les comparatives del xiulet són genials i la de l'orgue, instrument musical que sona al buf del vent!
    Un desenllaç molt bo, encara que m'hagués agradat més extens!
    I t'he trobat una falta... oïdes... aix, avui podré dormir com un lirona... ;)
    Petons,
    Laura

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: