Salt mortal

Un relat de: foster

-Uf! -va dir ell, tancant l'àlbum retrobat mentre feia ordre. Eren fotos del primer gran viatge de la seva vida, i ara, assegut mirant fix el no-res, les imatges li retornaven vívides i intenses.
-Uf! -es repetí, mentre intentava posar ordre a la brutal cascada de sensacions que l'envaïa junt amb la nit rere els vidres. S'aixecà per encendre el llum, se serví un wisky amb gel i aigua i tornà al sofà, immers tothora en una agradable consciència esquitxada de records californians, amb l'estímul de fets destacats com la relació tumultuosa amb aquelles precioses llatines de faldilles de colors vius i riure sincer, la Gina i la Clara: un trio que el marcà ja per sempre en un manera de fer i viure el sexe diferent al que havia conegut. O els feliços col.locons amb herba pura de Jamaica i cervesa mexicana. O també, més profund, l'intens contacte amb el món universitari de Berkeley, un microcosmos farcit d'idees, idiomes i formes de pensar variades i atractives, genial en la seva oferta infinita.
Aquell juliol, només d'arribar-hi, després del desconcert inicial en descobrir que allò no tenia res a veure amb el college anglès que s'esperava i, per tant, després de desar a l'armari les ridícules corbates i trajos que duia a les ridícules samsonite noves, ja el primer dia i a la recepció -evoca ara amb un somriure divertit- va conèixer en Michael, el màxim responsable de la universitat d'estiu, un hippie reciclat a postmodern amb tot el pòsit de la filosofia flowerpower i la mentalitat d'un new wave. Amb ell cada dia era una festa, i sempre sabia on i quan calia anar. Al principi, sovint l'anomenava "españolito" i allò tocava el voraviu a en Kim, però de seguida es van fer còmplices perquè eren com ànimes bessones. Amb ell va provar les primeres hamburgueses de veritat, gegantines, fetes a la brasa en un dels vaixells-restaurant de Sausalito. Estaven de muerte, i, per comparació, ja mai més n'havia pogut tornar a menjar. Amb ell havia assistit a festes brutals i desmesurades, a interessantíssimes exposicions d'art d'avantguarda; amb ell havia arreglat el món cent vegades parlant de tot i res amb de fons el vermell del sol acotxant-se rere el pont penjant de San Francisco.
En aquella ciutat de somni va no només veure sinó conèixer i amistar per primera vegada amb negres i xinesos, i va conviure durant setmanes entre coreans, alemanys i lapons. Allò era tot un món, el món sencer comprimit dins una píndola que tot ho remeiava i amb la qual, com amb certes drogues, un se sentia el rei de l'univers, invencible.

Aquell primer gran viatge de la seva vida va trencar, sí, tots els seus esquemes. I ara, amb el vas a la mà, en Kim no entén massa bé la metàfora que farà servir però és la que li sobrevé en rememorar-lo: aquell estiu a Berkeley va ser, pensa, el primer salt mortal de la seva vida…




*Relat guanyador del REPTE 308
Tema: Les primeres vegades
Paraules clau: faldilla, esquitxar, trencar, voraviu

Comentaris

  • felicitats *_*!!!!!![Ofensiu]
    mjesus | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • màgia..[Ofensiu]
    Basileia | 08-05-2008

    Una exposició condensada, efímera...del que tots voldriem viure. Com anar a parar a una illa deserta o ser una pretty woman presentes el desig intern que tots tenim a dins...conèixer, ser, canviar...sobretot això, sempre volem canviar...

    ...et vaig prometre que passaria, tornaré..

    Bal

  • Clar de lluna | 22-03-2008

    ...quant has viscut, eh!?

    No és dels relats que més m'agrada, però em fascina el rerefons personal d'ell.

    A vegades, entrar al "fons de les entranyes literàries d'un", ajuda a conèixer la persona, no?

    Mil gràcies per tot fost i un petó ben gran!

    PD. Aprofita el solet que fa, que a la tarda diuen que plourà!

  • Està bastant bé[Ofensiu]
    copernic | 08-03-2008


    L'aire evocador i nostàlgic està bastant ben aconseguit i el relat té aquella tènue boirina dels records. Un bon relat encara que he trobat una errada: "parlant de tot i res amb de fons el vermell del sol". Crec que quedaria millor "parlant de tot i res amb el fons del vermell del sol".
    Una abraçada!

  • oooooooHHHHHH!!![Ofensiu]
    afrodita | 07-03-2008

    Ja tenia ganes de veure'l penjat...sabia de sobres de què tracta el relat i ja te l'havia llegit, però trobo que té encant, m'agrada la manera com fas evocar els records del protagonista i les sensacions que descriu.

    D'altra banda també trobo molt encertat el títol...i el text, només puc dir-te que, pel meu gust, és d'un equilibri genial entre forma i contingut.

    Felicitats, estimat!
    BoditA

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: