Guerres

Un relat de: pèrdix

Ets fuster, advocat, pescador, sastre o mecànic. Un dia es declara la Guerra. Jo t'envaeixo, tu m'agredeixes, ells ens interessen, nosaltres no volem, vosaltres us revolteu, ells assassinen. Inicialment penses que això durarà quatre dies, una revolta sota control, un aixecament, una invasió, no té importància, impossible que passi al teu país. Continues la vida com si res, llegint la premsa, discutint al cafè, treballant. L'exercit regular, de lleva o professional, en un moment donat és incapaç de fer front a una situació caòtica que se'ls en va de les mans. Reps una carta a casa, mobilitzant-te. De bon grat, comprenent la necessitat, o a contracor, deixes la garlopa, la toga, la xarxa, les tisores, el martell, tranquil·litzes la família i els amics i entres en un camp d'entrenament. Jugues a fer de soldat durant un mes. De cop i volta t'anul·len el permís que tenies per a aquell cap de setmana i t'embarquen cap al front. Mentre comprens que no tens res a veure amb allò, ja estàs vivint dins una trinxera. Mentre assegures que no tens pas la culpa, carregues el fusell. Mentre penses que per res del mon mataries cap ésser humà, sents el cop sec a l'espatlla, el soroll eixordador al timpà, l'esgarrifosa, rotunda i electrica estrebada del fusell quan el dispares. L'enemic, un prometedor escultor d'una contrada veïna, cau ferit de mort preguntant-se que fa en aquell país, en aquella trinxera, amb aquell fusell, amb aquella ferida al cap.

Comentaris

  • Rodó![Ofensiu]
    Vladimir | 04-07-2013

    Un microrelat rodó!
    No et coneixia, i mira que ets molt més veterà a RC que jo, que ja començo a ser-ne! M'agradaria molt publicar el teu conte al meu bloc La Bona Confitura, un bloc dedicat als microrelats en català que aviat farà 3 anys. Em donaries el teu permís? Et deixo el meu mail: jmvladimir@gmail.com
    Vladimir.

  • Fa pensar[Ofensiu]
    dacar | 17-08-2005 | Valoració: 7

    Amb quatre ratlles ets capaç de dibuixar una situació tràgica, i el fet que obviïs els elements típics d'aquesta i no en facis un relat "gore" encara el fa més subtil. A mi m'obliga a una segona lectura i em fa pensar en aquells soldats anònims.

    M'ha agradat molt. Gairebé se sent el fang.

  • bonissima[Ofensiu]
    Linkinpark | 15-12-2004 | Valoració: 9

    Ha estat molt bé, feia temps que no llegia un relat tan bo, de debó (no és per fer el pilota!!!) a veure si trobo alguna cosa teva per aquí! Ui mira, el vol 93!

  • El fet és...[Ofensiu]
    Biel Martí | 12-10-2004 | Valoració: 8

    El fet és que aquells que declaren la guerra no van mai a lluitar-hi, hi envien els que els han votat (i els que no també). Amb la bandera que representen els teus interessos lluiten pel seu prestigi... L'exèrcit hauria de servir per salvar vides en catàstrofes naturals, no per carregar-se ningú. L'home és un llop per a l'home, va dir un pedagog en algun lloc. Hi ha un estudi d'un psicòleg social (Bandura) on es demostra que un tant per cent elevadíssim de soldats no superen els traumes de la guerra i acaben sota un pont, en un psiquiàtric o perden la possibilitat de ser el que volien o el que prometien (com l'escultor de la trinxera enemiga).

    Biel.

  • m'hi afegeixo[Ofensiu]
    Shu Hua | 06-10-2004 | Valoració: 9

    em costa entendre per què fem tantes coses per complaure un amo, sigui qui sigui. ens deixem matar, ens convertim en assassins... i d'altres coses, com ara anar a treballar, consumir, etc. I tot perquè és molt difícil no obeir una ordre. Si tots els soldats decidíssin no matar, no hi hauria guerres, però per això faria falta més gent com tu.

    una abraçada
    glòria

  • no a la guerra![Ofensiu]
    Far de Cavalleria | 24-09-2004

    Quan es lluita, què es defensa? Interessos, tan sols interessos d'altri. No pas els teus.

Valoració mitja: 8.4

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: