La mar de bé

Un relat de: pèrdix

Son quarts de deu del matí i tota la família P està a sobre de l'amarrador, davant la flamant llanxa a motor. El grau d'entusiasme decau, esglaonadament, des de l'orgull mariner del pare P, passant per la innocent il·lusió irreflexiva del petit P, seguit de la resignació ritual de la mare P i finalitzant, al peu d'aquesta figurada escala de l'entusiasme, en l'odi incipient del fill P pre-adolescent, el qual, passada la més que efímera emoció inicial, estava començant a agafar una fòbia malaltissa a aquella blavor bellugadissa i salada on, indefectiblement, s'endinsaven quasi tots els diumenges dels mesos d'estiu.

En ordre, ocupant cadascú el lloc que el costum ha assignat, tots els components de la família entren dins la llanxa i, amb ells, tota una sèrie d'adminicles que els han de permetre gaudir d'un esplèndid dia d'aigua i sol. La quantitat d'accessoris és tan gran, que sembla que la petita llanxa de quatre metres d'eslora se'n pugui anar al fons sorrenc del port; barca i banyera inflables, neveres, cassoles, para-sols, peus d'ànec, ulleres, canyes de pescar, locions hidratants, protectors solars, tovalloles i, fins i tot, el quadern de bitàcola del metòdic patró, s'amunteguen i encabeixen pels racons, competint per l'espai amb els propietaris

A poc a poc, amb cura, el pare P la va fent sortir del seu humil amarrador. El port esportiu està atapeït de barques amarrades, una a tocar de l'altre, desafiant orgulloses les recurrents trompetes apocalíptiques que anuncien la crisi econòmica. Això pensa el senyor P mentre avança entre els iots, els catamarans, els velers, les llanxes, pensa en els diners que tenen els seus veïns, no com ell, que per a aconseguir la barca i l'amarrador, i el cotxe, i el pis, i mantenir els nens, i l'apartament, havia hagut de sacrificar moltes hores de la seva vida fent hores extres, patint estretors, deixant vacances, capejant tongades de discussions estèrils i disgustos. Es ben cert que, qui alguna cosa desitja, alguna cosa ha de sacrificar i, malgrat tot, assolir la fita de la barca l'havia omplert d'orgull, era l'enveja de tota la colla d'amics.

Surten del port a bon ritme. Amb el tipus de llanxa i la titulació que disposa el pare P, no poden allunyar-se excessivament de la costa i es dediquen a resseguir-la a una distància d'uns dos-cents metres, mantenint sempre el contacte visual amb les balises de color groc que indiquen el límit d'apropament de les embarcacions. La mar està lleugerament arrissada, el sol comença a espetegar amb força. La mare i el petit es posen de peu a la proa de l'embarcació i el pare va agafant les onades de través, per a fer-los saltar. El petit crida d'alegria, ella crida veient l'emoció reflectida a la cara de la criatura, l'esperona a continuar jugant, el patró els anuncia, cridant, la nova onada que els farà saltar mentre mira, amb una lleugera reprovació, al pre-adolescent, que assegut i emmurriat al fons de la barca, calla, coneixedor com és de l'argument de la pel·lícula setmanal.

Des de la barca poden veure el tros de platja on, abans de navegar, es reunien amb tota la colla dels apartaments, els dies de festa, per a gaudir del sol i la companyia. De fet, la majoria d'ells encara continuen banyant-se amuntegats com a bèsties, en aquella plana sorrenca, bruta, escombrada pel sol- pensa l'orgullós patró familiar- i no com nosaltres que hem aconseguit un estatus que... continua pensant, obsessionat. És el seu tema predilecte, gaudeix d'una forma irreverent agafant l'argument, recargolant-lo en espiral, com una molla, i després deixant-lo anar, de cop, que es dispari, o a poc a poc per tal de gaudir, amb calma, de cadascuna de les seves voltes. Després, per la tarda, quan troba tota la colla per a jugar la partida de cartes, els explica les seves aventures com si es tractes d'un experimentat llop de mar i gaudeix de l'embadocament gelós de les seves cares. Exagera una mica les anècdotes, tot s'ha de dir, però això forma part de la naturalesa humana. Per exemple, qui d'aquells que el miren per damunt del ventall de cartes no ha mentit mai per a posar-se un minúscul esglaó per sobre dels altres? Ai, la vanitat...

En tot això pensa mentre pilota la barca, i tant emocionat està que no se n'adona que ja ha superat el punt de destí. Ràpidament gira noranta graus i s'apropa a uns cents metres de la costa, darrere les balises grogues. Cerca un lloc entre les múltiples embarcacions que estan ancorades en aquesta zona, atura el motor i llença l'àncora. Està exactament tres quilòmetres i cinc-cents trenta quatre metres més enllà de la platja on estan els companys d'apartament. Avui s'ha excedit més del compte, no s'ho pot permetre. Sí, la llanxa és una autèntic forat negre econòmic, se'l menja pels peus amb el préstec que va haver de demanar per a comprar-la, amb el preu del lloguer de l'amarrador i, a sobre, endrapa com una bèstia el gas-oil, sense aturador. Només es pot permetre, un cop l'any, quan cobra la paga doble d'estiu, un recorregut força llarg, tot el dia navegant resseguint la costa. Aquell dia sí que és plenament feliç. Però la resta de l'any s'ha de conformar amb aquell passeig escàs. No es pot tenir tot. També podria anar a la platja amb tothom, com sempre, però li emprenya molt rebaixar-se.

Des del punt on estan aturats tenen una visió perfecta de la sorra, poden veure la gent i poden ser vistos. Estan a prop de les altres barques però suficientment allunyats com per a tenir la necessària intimitat. Es podrien posar una mica més lluny, cercant una major solitud, a la mar, això ho té de mena, li sobra espai, però no es troben a gust, misteris insondables, els agrada estar a la vista. Estiren les tovalloles sobre la dura superfície de la barca i es disposen a prendre el sol bressolats pel moviment de les onades. L'espai migrat els condemna a una incòmoda immobilitat que intenten apaivagar mitjançant una sèrie de capbussades intermitents. El petit baixa, amb molt de compte, amb el flotador, però és perillós, la major part del temps roman quietet dins la banyera inflable. El pare llença la canya per a pescar, ella llegeix, quan li deixa el petit i l'adolescent, víctima de l'atac setmanal de tedi, mira delerós els nanos de la seva edat que juguen, es persegueixen, salten les onades, es tiren sorra i riuen, allí, a la platja. Es voldria apropar amb la barca inflable, però al pare no li fa gens de gràcia. A més, sent una enorme vergonya.

Les onades fan ballar mandrosament la barca sota el sol implacable de principis de juliol, la salabror de l'ambient ajuda a augmentar les sensacions de pesadesa i d'aixafament, semblen un llast per al pas de les hores. La família P, immòbil a dalt del dur i metàl·lic somni flotant del cap de família, sembla hivernada. Retornen a la vida per a dinar. Un cop finalitzen, tots, començant, òbviament, per l'adolescent i acabant fins i tot pel pare P, desitgen tornar d'una vegada a port, acabar amb la pantomima. Però és difícil acceptar que els somnis dolços només ho són mentre es dorm, que el despertar no porta més que decepció. El senyor P no sap, però intueix, que la única manera de suportar la decepció és tornar a dormir, tornar a somiar. Així que s'estira a fer una becaina i mig endormiscat, fa càlculs, estira l'economia familiar, pondera la capacitat de sacrifici que han de tenir per a poder comprar una barca una mica millor, més gran, més còmode, com les que ha vist al seu voltant. Aleshores sí serà feliç. I el venç la son.

I finalment arriba l'hora de tornar. Lleven l'àncora i emprenen el camí de tornada. La mare i el petit es posen de peu a la proa de l'embarcació i el pare va agafant les onades de través, per a fer-los saltar. El petit crida d'alegria, ella crida veient l'emoció reflectida a la cara de la criatura, l'esperona a continuar jugant, el patró els anuncia, cridant, la nova onada que els farà saltar. El pre-adolescent P, per primer cop en tot el dia, en silenci, somriu.

Comentaris

  • FELICITATS!!![Ofensiu]
    natasha | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Com anem?[Ofensiu]
    Jofre | 11-08-2006 | Valoració: 10

    Trobo que és un bon retrat estiuenc (ben estratificat per edat i gènere) sobre la vanitat i l'exhibicionisme social: una interessant incursió mar endins per posar en evidència els ressorts que mouen certes actituds.

    Vull afegir, que avui, com sabem, aquesta ostentació també s'escenifica durant tot l'any (a l'hivern en les pistes d'esquí, per exemple), però l'essència és la mateixa: la del Patró que en una època concreta necessita confirmar que la seva petita aventura humana té èxit davant la resta de la societat.

    Ben cert i real. Enhorabona Pèrdix, i acaba de passar un bon agost.
    Salutacions cordials.
    Jofre.

  • Genial.[Ofensiu]
    Jere Soler G | 18-04-2006 | Valoració: 10

    Com deia La Trinca (abans d'Operación Triunfo):

    "La riquesa, pot ser posar els peus en remull, tot i sabent que l'aigua bull, i escaldar-se'ls; prenent deixalles culturals, i tradicions patriarcals, per eixugar-se'ls..."

    Creure's la mentida que diu que allò que els rics consideren un plaer ho és de debò... de vegades, quasi sempre, proporciona més plaer allò que no val diners... els snobs, però, no ho entenen i es deixen enredar pels miratges, pels missatges socialment acceptats. L'esnobisme viu el sacrifici de gaudir dels "plaers" dels rics... i es perd la truita de patates, el caliu de la diversitat de l'escola pública, la comoditat i la bellesa de la nuesa, la llibertat i agilitat de "no tenir", la tranquil·litat de no haver de semblar, de no haver de quedar bé ni de saber estar, la satisfacció de tenir-ne prou amb el fet de ser un mateix, com un mateix és...

    Com diuen Esquirols (aquests encara diuen, o diuen els escoltes que canten les seves cançons):

    "Si camines entre els pobres i pots fer-ho tal com ets. Si amb un rei mantens conversa, i ell és ell, i tu ets qui ets..."

    A banda d'això la redacció és impecable, i em pregunto qui és en pèrdix..? Qui s'hi amaga al seu darrere?
    Sens dubte algú que escriu molt bé...

  • 'Cullons', xicot![Ofensiu]
    rnbonet | 29-03-2006 | Valoració: 10

    (Estic fent un repàs pels "antics" de RC)Vocabulari immillorable, idees brillants, bona sintaxi, història encantadora... Què més es pot demanar? Ah, sí! Que sovinteges més "por aquestos lares", que deien a no sé quin país que dieun "pròxim"...
    Salut i rebolica, noi!

  • bones![Ofensiu]
    moher | 13-11-2005

    m'ha agradat tornar-te a llegir...

    Un relat molt pulcre, retrat d'uns somnis de grandesa que poden acabar per fer-nos la vida impossible...

    Descrius tot plegat de forma senzilla, però eficaç...

    Espero que el pare P tingui una mica més de seny, i no es compri la barca...

    molt bé noi.

    cuida't i escriu més sovint si pots!

    bernat

  • Tiamat | 31-10-2005

    ho sento, et trenco el preciós número de 222 comentaris, però és que...

    que t'has fet alguna cosa al cabell?

    que són nous, els pantalons?

    que t'has fet un lifting facial?


    ah no! que t'has posat accent!

  • Ben llegit[Ofensiu]
    Sergi Yagüe Garcia | 03-09-2005


    Impecable, com sempre, perdix. M'alegra tornar a llegir-te.

    Una salutació ben cordial...

    ... prepara't (prepareu-vos) Meniño, que vinc amb piles carregades!!!

    Salut i lletres!

    Sergi

  • Mar de fons[Ofensiu]
    Biel Martí | 03-06-2005

    Míster Perdix, com et diu en pivot uns comentaris més avall, sort en tenim que no estaves inspirat, com vas comentar-me via mail fa uns dies. Et diré que et faré un comentari més extens també per e-correu, si no et sap greu, però que -per anar fent boca- comences a deixar-nos en evidència i això farà que m'acabis caient malament, jejejeje, és broma!

  • Magnific[Ofensiu]
    Alícia Gataxica | 03-06-2005 | Valoració: 10

    Els somnis que creiem que ens fan feliços, i quan els abraonem amb convicció resulta que nomès volem mantenir la pantomima, i el somni es torna a converitr en el mal son d'allò que volem gaudir perquè creiem que ens farà feliç.

    Un relat ben trabat, ben narrat amb un fil argumental molt ben portat amb un final que ens esperem perquè d'aquest somnis a totes les families n'hi han... però que saps portar enllà de forma magnífica.

  • un relat[Ofensiu]
    Lavínia | 01-06-2005 | Valoració: 10

    que s'emmiralla als qui volen mantenir el somni de mantenir un "status" social que no tenen. La lanxa, el iot de qui estiueja a la platja o/i hi passa també els caps de setmana i vol que "el vegin", com tu dius "avui s'ha excedit més del compte i no s´ho pot permetre". Sols el pre-adolescent P, per primer cop en tot el dia, en silenci, somriu".
    La lanxa simbolitza allò que no són. Tocar terra
    és el contacte amb la realitat.

    La vida, l'estiueig i, potser, la mort de qui somnia amb qui no és.

    Molt ben explicat, Pèrdix, m'ha agradat molt.

    Per a tu el meu vot i, si m'ho permets, la valoració.

  • jo també ho celebro![Ofensiu]
    neret | 01-06-2005

    que t'hagis animat a treure un altre relat del teu quadern blau i hagis abandonat el teu retir de tertulià (que diuen per aquí a baix), com a mínim et dediquessis a comentar el giro!

    I a més has tornat amb ganes... m'agrada molt com amb una història tan senzilla, i aparentment intrascendental, ens has pogut explicar tantes coses de la família P (ara m'acabo de llegir un llibre que el protagonista es diu H, m'ha fet gràcia també això) i en extensió de tots nosaltres, de la vanitat, l'ambició estúpida d'aparentar ser quelcom més que els altres... i també m'ha agradat el final, arrancant aquest somriure al preadolescent, que fa que hagi valgut la pena l'excursioneta.

    En fi, que molt bé el tema, això si, sobretot als primers paràgrafs, m'ha semblat que la redacció no estava tan polida com en altres relats teus, (un altre, que hauria de ser una altra i alguna altra tonteria). Apa, no triguis tant a publicar el següent!

  • estic contenta[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 01-06-2005

    de tornar-te a llegir i si és amb un relat com aquest encara millor ...


    una aferrada i 1 vot

    conxa

  • Roda d'ambicions avorrides per tot just sobreviure[Ofensiu]
    T. Cargol | 01-06-2005

    Que trist és no viure bé amb tot el que tens quan entres en una roda d'ambicions que fa que ho menyspreis.

    Perquè donem valor a les coses que realment, per nosaltres, no en tenen - com sembla maniferstar el pre-adolecent,-?

    Coses que només ens serveixen per mantenir-nos - artificialment - vius o per a no caure en la depressió.

  • molt be, la mar[Ofensiu]
    qwark | 01-06-2005

    Me n'alegro que hagis tornat de l'ostracisme, del tertulianisme, per tornar a escriure. M'ha agradat molt que, en poques línies, aconsegueixer dotar d'un esquema de personalitat als personatges, de més a menys: el pare, el fill pre-adolescent, el fill petit, la mare. I a partir d'aquesta personalitat de cadascun dibuixis l'història.

    També m'ha semblat veure un paral·lelisme... però no, imaginacions meves.

  • El millor Perdix!![Ofensiu]
    pivotatomic | 01-06-2005

    Xato...

    ...Sort que no estaves inspirat, darrerament, eh?

    De veritat, que aquest és un dels millors relats que t'he llegit. No només per com de bé descrius les relacions entre la familia P, sino pel ritme cadenciós que has aconseguit. Gairebé m'he vist allà al damunt de la barca, intenant estirar-me entre els pobres P sense molestar ningú!

    Em refereixo a frases com:

    "Les onades fan ballar mandrosament la barca sota el sol implacable de principis de juliol, la salabror de l'ambient ajuda a augmentar les sensacions de pesadesa i d'aixafament, semblen un llast per al pas de les hores. La família P, immòbil a dalt del dur i metàl·lic somni flotant del cap de família, sembla hivernada. ", que, com ja t'he dit altres cops, em fan enmalaltir d'enveja.

    I, per posar-hi la cirereta, m'encanta aquest final agredolç. Aquest moment d'alegria que els regales als pobres P. Aquest somriure que li permets al pobre fill pre-adolescent, que es deleix per fugir dels somnis de grandesa del seu pare i barrejar-se amb el poble al que pertanyen.

    Senzillament, bonic.

    Resumint: triple al darrer segon, amb falta personal inclosa, que es converteix en jugada de quatre punts i que et fa guanyar la Copa d'Europa perque perdies de tres punts!

    Ah, i el rival era el Madrid ;-D

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: