a · b = b · a

Un relat de: pèrdix

relatsencatala.com adverteix que aquest relat contè llenguatge que pot ferir algunes sensibilitats. No recomanat per menors de 18 anys.

Està estirat al sofà de casa llegint un interessant llibre d'un desconegut autor de culte. L'argument era força enrevessat, dens, críptic i tota la seva atenció està concentrada en desxifrar la intricada i inquietant mentalitat de l'autor.

Tota la seva atenció?

No. Una petita part del seu cos, aquella que es troba just sota el melic, resisteix els atacs indiscriminats de la consciència i actua per compte propi. Un pessigolleig insistent i una minsa, però palpable, dilatació del penis indiquen que alguna cosa es mou. Deixa la lectura i es baixa una mica el pantaló del pijama. El penis el mira amb cara que ell identifica com de pena, de sol·licitud. Se n'adona que una altre vegada, com sempre, com a un nen consentit, haurà d'accedir als seus capricis repel·lents i inajornables

Deixa el llibre a un costat i es disposa a anar per feina. L'agafa amb suavitat, el prem una mica i sacsejant-lo de baix a dalt aconsegueix una bona erecció.

- Amb qui i on ens ho farem avui, estimat amic?- li pregunta al seu penis que, ara sí, l'apunta desafiant des de l'entrecuix.

- Potser podríem fer-nos-ho amb aquella rosseta que cada matí ens trobem al metro- sembla que digui el petit punyetero del cap gros.

A ell li sembla encertada l'elecció. Està molt bé aquella noia, té tot el que l'excita en la mida justa. Mentre continua movent la seva mà amunt i avall, pensa que ara només es tractaria de trobar un paisatge maco, una coartada més o menys plausible i començar a anar per feina. Tanca els ulls i es posa en situació.

"Jo, curiosament, sóc biòleg. I ella també. Treballem junts des de fa anys en el grup de Biologia Marina de la Universitat de Barcelona. Compartim el mateix projecte d'investigació i amb un petita llanxa recorrem la costa a la recerca dels darrers exemplars de foca mediterrània que encara viuen a les cales solitàries de la Costa Brava"

- Cales solitàries, foca mediterrània? Ai carai, que en comptes d'una fantasia eròtica em sortirà una història de ciència ficció pornogràfica... no sé quina de les dues coses seria més difícil de trobar... - pensa ell mentre mou la mà mecànicament - En fi, no és el moment reivindicatiu, anem per feina!.

"Amb la llanxa arribem a una cala inaccessible des de terra i ens disposem a dinar. És un dia primaveral, estem sols, fa un Sol esplèndid, un cel blau, nítid i el ventijol agradable que baixa dels turons que tanquen la cala ens du una suau aroma a farigola i romaní"

"Ella s'ha quedat només amb una samarreta de tirants i uns pantalons de roba fina. Jo porto una samarreta arrapada i un xandall. Acabem de dinar i ella s'estira sobre la sorra, panxa cap amunt i amb els ulls closos. M'estiro al seu costat, mirant-la descaradament aprofitant l'avinentesa. Ella s'ha aixecat una mica la samarreta deixant a la vista un melic rodó, una panxa plana, esplèndida, els pits es dibuixen clarament sota la finor de la roba. Els seus llavis molsuts conviden al canibalisme".

"Ella es sent observada i obre els ulls. Ens mirem fixament i mentre tot el meu cos tremola, m'acosto lentament a tastar-li la saliva. Respondrà al meu requeriment? Quan va començar tota aquesta excitació mútua? Té parella? Quin és el seu nom? Ens agraden els mateixos autors? Ens s..."

- Va, va, collons, que m'empatollo? ja buscarem la coherència global en una altre ocasió. Aquí hem vingut a fotre un clau i a marxar. Som-hi!- diu ell a la vegada que, de manera imperceptible, augmenta la freqüència de bombeig.

"Els nostres llavis estan enganxats. Amb la mà començo un moviment ascendent, aixecant-li la samarreta, des de la panxa llisa i morena, cap les sines rodones. Premo els seus pits de tacte gelatinós que m'exciten d'una manera boja. Ella s'estremeix, gemega suaument i començo a besar-li els mugrons que, al contacte de la meva llengua, es posen completament erectes, juganers. Sense aturar les xuclades, les mossegades, sobre els pits, el coll i llavis, la meva mà experta descorda el botó lleu del seu pantaló i em disposo a acariciar-la per sota les calcetes. Només pensar en el receptacle d'aigua ensucrada que serà el seu sexe vibrant, el meu cap sembla embogir, l'erecció es fa tan intensa que sento mal"

"Amb els dits li toco els llavis vaginals però estan completament secs. Els repasso amunt i avall, amb suavitat, però sóc incapaç de provocar-li la més mínima excitació. Ella es remou, ara, inquieta."
- "Potser que ho deixis una mica, company- em diu amb una mica d'amargor- em sembla que estic una mica nerviosa i tu no tens massa traça digital..."

Ell atura de cop el moviment de la mà. Que està passant? En totes les seves palles sempre ha anat tot perfecte. Sempre. No volia presumir però no recordava que cap dona se li hagués resistit d'aquella manera als seus encants indiscutibles. I s'havia passat per la pedra a les dones més imponents del mon, que no era poc, i de vegades s'ho havia fet amb més d'una de cop. I amb totes havia donat la talla, totes li havien reconegut la seva perícia en l'art amatori. Totes. La paia aquesta del metro no seria pas una excepció.

L'autor de culte, des de la fotografia de la contraportada, se'l mira amb un culte somriure escèptic que no sap com interpretar.

Es mira la cigala atentament. Continua erecte, guerrera. Ha de trobar una solució. Respira fons, es concentra un segon i segueix masturbant-se.

"Ella, que definitivament no té el dia, que hi farem, en compensació s'ha ofert a llepar-me-la, a fotre'm una bona menjada. Jo, donades les circumstàncies, hi accedeixo. Noto el contacte de la seva mà al penis i aquest, content de la novetat, respon alegrement al tacte aliè. Em masturba a poc a poc, resseguint, calmosa, tota la longitud. Em mira als ulls, es passa la llengua pels llavis i, sense perdre temps, s'introdueix el meu sexe a la boca. Com a fel·latriu s'ha de dir que la rossa és absolutament excel·lent, increïble, em puja fins els cims inassolibles del plaer. És deliciosament perfecte"

"De cop una idea molt lleu, quasi imperceptible, s'instal·la a la part més pregona del cervell. No té importància però no hi ha dubte que allí està"

"Tinc por de perdre l'erecció."

Sense aturar el moviment de la mà, fa un repàs de les seves sensacions. Nota un pessigolleig intens que comença per sota dels testicles i puja fins a la base del gland. Té la visió completament ennuvolada, el cos li tremola, té la pell amb una sensibilitat extrema, la freqüència respiratòria és elevada i li costa pensar amb clarividència. El penis està completament erecte i, en dues paraules, està a punt, a punt d'ejacular.

Sense deixar-se influenciar per aquella petita, petita idea estúpida, fa anar encara més ràpid el canell i continua la feina que, mai millor dit, es portava entre mans.

"Estic perdent erecció? No em sembla que no. Continua dura i potent, com una barra de ferro. De tota manera, la lubricació de la saliva, la fricció de la mà, la barreja de dolor i plaer, m'impedeixen percebre-ho del tot. Tot va bé, em sembla. Cabòries... Hummm! Que bé ho fa!. Així, així,...T'imagines que ara se'm baixa, justament ara que estic a punt d'acabar? No és possible, imagina el panorama... Hòstia, collons, pensa en una altre cosa!. Va, va, va, fora dimonis!... Ara la tia s'ha aturat! Que passa?. Per què s'atura? Va tot bé? Ah! M'està passant la llengua pel contorn. Quin patir! Ummhh!, Com m'agrada, ha sortit experta la rosseta. ..Així, molt bé!...Ara que me la miro, potser sí que la tinc una mica més flàccida, no?. No!. Una mica. Sí, definitivament he perdut una miiiica de potència. Collons, para de pensar! Va, ara em recupero....Punyeta, concentra't! Mira-li els pits, aixafats contra la teva cuixa, la forma de les natges, perfectament definides en aquesta posició, la pell finíssima, relaxa't, relaxa't, concentra't, aparta-li el cabell per veure com li entra a la boca. Merda! Està completament flàccida, acabada. A veure si la recuperem, excita't, excita't, excita't!. No, relaxa't!, no t'encaparris que es pitjor....Mira que ella s'esforça, val a dir....No, no, no. No, res a fer. Irrecuperable...Que dius, que? Sí noia, sí, no tenim el dia ni tu ni jo, mai m'havia passat una cosa així, ho sento, però quan dic mai és mai, mai, mmhhai, mmhh...ai, ah, ah ,ah, aaaaaaaahhhhhh!"

- Aaaaaaaahhhhh! Sí, sí, collonut!- diu ell mentre s'estremeix de plaer des del cap fins els peus.

Ha acabat. Al sofà la cosa ha anat bé, normal. Té la panxa i els dits empastifats i, com sempre, totes les sensacions que fins fa un moment eren agradables s'han convertit de cop en brutes, bàsiques, tristes, buides, emprenyadores. Ha d'anar a netejar-se.

Davant del mirall té una sensació tota estranya. No sabia que també l'onanisme complia amb la propietat commutativa.

Comentaris

  • Té la seva gràcia[Ofensiu]
    Tanganika | 30-12-2013

    Tot i que narra fets normals entre el sexe masculí, el toc d'humor pren un protagonisme simpàtic.


    TGNK

  • No ho hagués dit mai[Ofensiu]
    ciosauri | 16-06-2007 | Valoració: 10

    Que seleccionaria entre els destacats un relat amb un títol "de ciències", ni que -vist que el tema és l'erotisme- em fes riure ben divertida, jo sola davant la pantalla, ni que al final obrís sense pensar-m'ho més la finestra del comentari per enviar-te, amb molt de gust, un 10 (a mi em fa il·lusió rebre'ls, què vols que et digui). Espero que no sigui veritat això de que no faràs més incursions en el tema... Salutacions!

  • uo0o![Ofensiu]
    Fada vermella | 11-12-2006

    mai m'havia parat a llegir cap erotic pro l'he vist a l'editorial destaca i m'ha cridat l'atenció..
    Molt divertit.. jeje.
    Llarg pro a la vegada curt, esperes que mai acabe el relat..

    Un bes desde el sud!

  • AnNna | 09-08-2006

    que fa molt de temps que no té comentaris, això, i l'acabo de veure a relats a l'atzar.

    aquí tho deixo, perquè torni a pujar juju!

  • jajajaª[Ofensiu]
    RainBow_CoLouRs | 16-09-2005 | Valoració: 10

    molt divertit si senyor..
    ai.. les rossetes ^o^
    Muack!

  • divertidíssim[Ofensiu]
    DoctorWho | 25-07-2005

    tot l'estil en què has redactat aquest relat. El diàleg amb si mateix i amb el seu penis. I sobretot, magistral la manera en què has sabut representar les males jugades que ens fa el nostre propi cervell.. com si ell SI que tingués vida pròpia i, de vegades, es divertís jugant amb nosaltres.
    Molt bó, de veritat!

  • XvI | 18-05-2005

    presionant. La manera de retratar la situació, la palla mental, la increible força represora de la pròpia ment, el sentit de l'humor i els tocs de realisme (com la davallada final).
    Una perla.

    salutacions

    P.D: la rossa està boneta ;-)

  • Propietat commutativa del producte![Ofensiu]
    OhCapità | 20-04-2005 | Valoració: 9

    Feia temps que la tenia oblidada, i de sobte sense pensar-ho, m'ha aparegut de manera ràpida donant cops a tort i a dret. Recodo llavors els dies d'estudiant a la facultat, Axiomes dels nombres reals, Àlgebra de Boole, Teoria de Grups, ... Òndia, quina excitació!! Allí jo a l'Aula Magna atemorit per l'exposició de la Sra. Bayer, embadalit per la successió de demostracions, de cop sense pensar-ho la meva ment dispersa se li va aparèixer una imatge borrosa acompanyada d'una música captivadora, ..., el remor del mar de fons i ...., era el cant d'una sirena. I així vaig abandonar els plaers terrenals per aconseguir la immortalitat.

    Gràcies perdix, mmm, conèixe't va ser un plaer, i ara llegir el teu relat d'exposició impressionant. Sé que us hauria de llegir més però la laxitud del temps no m'ho permet.

  • jo com l'Annna ...[Ofensiu]
    Conxa Forteza | 20-04-2005

    també l'he trobat molt bo, una cosa curiosa que fins avui que t'ha comentat l'Annna tots els comentaris al relat havien estat d'homes, perquè serà ???

    Una aferrada

    Conxa

  • xi...[Ofensiu]
    AnNna | 20-04-2005 | Valoració: 10

    sí que és bo, sí... xD
    petons!

  • No m'havia donat compte!![Ofensiu]
    pèrdix | 28-01-2005

    arghhh! Disculpeu-me el barbarisme.
    atenció:
    no me habia dado cuenta,
    no me habia dado conte;
    no m'havia donat compte.

    també podia haver posat, fent una reverència:

    no me n'havia adonat, Comte.

    Quina barbaritat! estic avergonyit.

    Felicitats Subal. No podia ser d'una altre manera.

  • houellebecq[Ofensiu]
    subal | 28-01-2005

    Vaja home! ens complementem molt bé!

    L' unnic llibre de Houellebecq que no m'he llegit és precisament Ampliación del campo de batalla. tampoc m'he llegit els seus llibres de poemes, que m'han dit que estan tant bé.

    Bé, em sento una mica responsable... si no t'agrada el llibre, no m'ho tinguis en compte!

    Felicitats per lo de La Quadriga, nano. A mi també em publicaran un relat.

    Donem-nos cop d'esquena mutuament,

    Ps.- he mirat el contracte i hi han certes clausules sibil.lines... però bé, no crec que podem demanar més del que hi ha.

    salute!

  • Juo, juo,juo....[Ofensiu]
    pèrdix | 27-01-2005

    Beshomebés, Miquel! Estic escrivint aquest comentari rient, amb llàgrimes als ulls..huo, hu,huo...no m'havia donat compte! Mira, posem que la rossa és la del cuartet suec, potser et farà més gràcia..huo, huo, huo!
    Us vull agrair els comentaris a tots.
    Biel, la panxa llisa de la noia te l'he robada del teu relat "Follem?" que a mi, que la literatura eròtica no m'acaba de fer el pes, em va encantar. On està el límit entre homenatge i plagi??
    Brumari, no sé de què anava el llibre. Només vaig poder veure la contraportada. Com que el noi llegia molt concentrat, l'autor m'era completament, però completament, desconegut i com que el seu cognom tenia tres o més consonants seguides...m'he dit...serà de culte! ;-(
    Pivotatòmic, m'has descobert. La mare d'aquest noi va tenri trigèmids que, de ben petits es van separar. Ell, jo mateix i,,,tu, Pivotatòmic. Per això ens agraden els mateixos temes, germà.

    Subal, accepto les propostes gustosament. Aquestes i a Nove. T'he de confessar que per culpa teva m'he començat a llegir "La ampliación del campo de batalla" de Houellebecq. Ja ho comentarem. Ah! I tant que et llegeixo, encara que no sempre et comenti, que lo sepas!

    I a tu Miquel, punyetero... ets un CRACK! I que vinguin les foscors ja homeia!

    Moltes gràcies!

  • bahomeba[Ofensiu]

    I jo que em pensava que era un relat sobre el grup musical suec, tu.

  • una polaroid[Ofensiu]
    subal | 27-01-2005

    Confesso que quan he mirat el rellotget vermell i he vist "vuit minuts" he pensat en deixar-ho còrrer ('tic al curru)

    Però bé, m'he anat enganxant i val a dir que m'ha agradat molt. inclós m'he incomodat, perquè tots els mascles fem igual, oi? M'he sentit retratat, perdix! Crec que està més ben escrit que l'altre que et vaig comentar Camisa d' onze vares. Noto un progrés, però no em fotis cas, perquè això ets tu qui ho ha de veure.

    Estimar-se a un mateix és un exercici d'intel.lectualitat dels més sublims... sempre t' acabes follant a dues o tres imatges recurrents, i això no pot ser. La lectura de certes lectures poden ajudar. Aquí en van dues que t'ajudaran a ser més feliç alhora de "treballar";
    Qué es Teresa? ...es los castaños en flor, de José Pierre. Al llegir-lo jo, anava pel carrer, places, metro, bus empalmat com el protagonista de La magnitut de la tragedia!

    Plataforma, de Michel Houellebecq.

    Salut, perdix! ens llegim!

  • Com la vida mateixa...[Ofensiu]
    pivotatomic | 27-01-2005 | Valoració: 9

    Les mates mai se m'han donat massa bé. Preferia la classe de literatura. I crec que tu també, no? Bromes a part, em sembla un relat impecable, divertit i tremendament realista. En aquest sentit, m'encanta la descripció que fas de com se sent el personatge un cop ja s'ha acabat tot (el tio deu ser el meu germà bessó desconegut...) i la utilització de recursos com "Tota la seva atenció?", als que jo també hi sóc addicte.
    Un triple per tu, perdiu libidionsa!

  • Molt bo[Ofensiu]
    brumari | 27-01-2005 | Valoració: 10

    i molt real, (Si exceptuem les cales "inaccessibles" de la Costa Brava)

    Genial la humanització del "petit punyetero del cap gros"

    Per cert, de què tractava el llibre de "l'autor de culte"?

    Brumari

  • a + b = c[Ofensiu]
    Biel Martí | 26-01-2005 | Valoració: 9

    Caram, perdix, perdix... tu que semblaves un tio tant formal... jajajaj. No sé si t'has superat (això ja ho diràs tu) però m'ha encantat aquest relat, molt ben escrit i amb un ritme molt ben trobat. La manera com pensaments inoportuns l'envaeixen, el desenvolupament de la imaginació del protagonista (tota la peli que es monta, la sol·lució al primer "fracàs"...). I amb un sentit de l'humor molt ben trobat. Felicitats!

    Biel.

Valoració mitja: 9.57

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: