VOTACIONS RPV 237 I NIPOREPTE 121

ESTIMATS AMICS, EN AQUESTA OCASIÓ TENIM TRES POEMES CONCURSANTS.

PODEU VOTAR-NE 2 CADA UN DELS PARTICIPANTS I TAMBÉ TOTS ELS POETES DEL WEB.

TERMINI: DEMÀ DIMECRES, A MITJANIT

MOLTES GRÀCIES A TOTS

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Castanyada

Fresca d'octubre
panellets i moniatos
guants i faldilles…
"Tingui, bona senyora"
somriu la castanyera

-----------------------------------------------------------------------------------------------------------

OLOR ANTIGA

Quina olor tan antiga em duu la tardor…
em desfà els rebrecs de la memòria,
m’impregna de flaire curull de dolçor.

Giro els fulls de les hores perdudes,
dono volada als sentiments del cor,
i, emocionada, torno a parlar amb tu…

-------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Tankes enllaçades

Elegants dames
-de tardor abillades-
compren castanyes.
L'abric, desat encara,
que el fred no arriba.

La castanyera
-al fogó arrambada-
força el somriure.
Qui voldrà les castanyes
si el fred no arriba?


I el meu fora de concurs (he de repassar-lo força)

Castanyera 1930


Passen les tres dones que mai s'han tacat
després de la missa a comprar castanyes,
diumenge al migdia d'un temps esquerdat
que uns anys endavant corre a la catàstrofe.

Són burgeses riques, altives, mudades,
ben barcelonines, el missal al braç,
en la ciutat noble del passeig de Gràcia
que menysté barraques igual que ravals.

La més jove amb guants de pell de moltó
pren la paperina amb castanyes torrades,
les dues més grans, figures de pedra,
van jutjant distants la suau castanyera.

Ella ofereix el fruit de la feina
al quiosc asseguda, amb elles ben dretes,
la mà descoberta, cara riallera,
el vestit tacat de sutge i empremtes.

A la torradora fumegen castanyes
com es cou la guerra de sis anys més tard.
En la tardor mansa d'escletxes obertes
treballadors i amos s'estan preparant.