RE: NIPO 117 + RPV 233 NAUFRAGIS - Resultat final

L'enhorabona, deòmises! Un bell poema, per cert.

I a tu, ondina, gràcies pel detall.

Us adjunto una nova versió del poema.


Ulisses

No és la primera vegada
que pateixo aquest naufragi.
Hi sóc addicte, és cosa del destí.

Qualsevol cop de vent,
no cal que sigui galerna,
m’empeny mar endins, sense nord.

Sóc fill del patiment,
perseguit tothora per l’astrugància,
sempre faig cap a la platja, perdut i nu.

Temo el futur i el present,
nàufrag perpetu abocat al sotsobre,
lluny de la pàtria per obra i capritx dels déus.

Tornar voldria i retornar
a la dissortada terra dels meus pares,
mes, companya de naufragi, se m’esmuny dels dits

tantost albiro el deix
i la cadència familiar de ma parla.
Oh mots estimats, per vosaltres aprendré a navegar!