RE: Minirepte 94 bis-bis. Cafè

El senyor rebolicaire fa acte de presència, oh fada dels sequiols! Sempre amb la condició de que hi haja més participacions entrarà 'a concurs'.

UN "CAFÈ" ESPÉS (sense cafè)

‘Els ocellets piulen contents; els camps semblen una catifa de colors…’ Redéu, quin començament! Farcit de llocs comuns i… Nova prova!
‘La primavera, com llebre porigosa eixint del cau, mostra tímidament el musell … ‘No, collons! Massa caçador! Comencem de nou.
‘Una explosió de llum i colors… ‘ Hòsti! Bel•liciste i faller! Com una “mascletà”! Tampoc!
Prove i prove i prove… Vaig encent cigarretes que es consumeixen al cendrer; vaig arrugant fulls, fent boles i llençant-les a la paperera. Fart, me’n vaig a fer un passeig pel centre.
En tornar a l’apartament, em trobe a la senyora congolenya que ve cada més a fer una neteja a fons. Està buidant el cendrer i la paperera.
-‘Q’ha fè”?- em demana-. ‘Mai via vis tant’ burilla; votè fuma po’, em diu amb el seu inconfusible accent, que no ha perdut ni parlant català.

A la cabina del fòrum hi rega el silenci. Tant, que es pot sentir el soroll que fan els lectors en clicar els enllaços dels relats. Aquest matí sento una aroma que em resulta familiar. Alço el cap i veig la Mena que deixa dues cafeteres fumejants sobre la tauleta: Serviu-vos vosaltres mateixos! A poc a poc, l’aroma arriba a tots els racons de la sala i el fòrum es va desvetllant com si s’acabés l’efecte d’algun encanteri. El mestre bonet deixa dues ampolles sobre la taula i es serveix el primer: a mi em caldria ara un “molt honorable.” Em ve de gust un tallat amb galetes. Amb el vostre permís, em preparo un “desgraciat”, diu en transparent. La bloody agafa l’altra ampolla, la de Mascaró, i es serveix un cigaló de cognac al seu gust. Posa-me’n un altre d’igual per a mi, sisplau, diu la Marta.

De mica en mica, la primavera arriba a Relats. Els forumaires es desperten de la seva letargia i van sortint dels seus caus a ensumar les primeres flors de la temporada. I “…el senyor estiu a la primavera, li va al darrere, li va al darrere.” Aleshores en Ramon li llança un terró de sucre al Joan, que va a parar a la tassa de l’Annalls. Ells que s’hi tornen, i al capdavall es forma un sarau d’objectes rebolicadors no identificats. Ja n’hi ha prou, qui ha començat la baralla? Pregunta un mosso infiltrat a la cabina que anava de paisà.

Després d’uns breus moments de calma, i encara animats pels efectes de la cafeïna en sang, l’home d’arena penja un clip de “minuti musicali” i la gatzara, la tabola i la barrila tornen a regnar a la sala del fòrum, que esdevé un improvisat envelat de festa major!