RE: He llegit que el dia 9 l'Annalls va fer anys

...i aprofito l'avinentesa... amb retard de gairebé cinc dies...

Per molts anys!


d.

EL DIA QUE L'ANNALLS VA BEURE AIGUA DE CASCALLS

Era maig, primavera pletòrica i farcida de camins per recórrer amb un entrepà de formatge (potser li agraden més de pernil o de bull negre) i l'Annalls, ésser únic en la seva espècie, pul·lulava feliçment pels camps observant el paisatge que cura la vista i xucla les bosses de sota els ulls. L'Annalls no menjava sinó que devorava el pa (amb el que fos), tenia molta gana. En una butxaca d'uns pantalons esportius multibutxàquics amb què anava habillada hi duia una recepta que una amiga seva que no menja pa blanc li havia dit que era infal·lible per tal de volar molt i arribar allà on el somriure del gat d'Alice in Wonderland s'amaga i poder conversar amb aquell felí savi i divertit, tot un regal.
Es tractava de trobar puputs (roselles) liles, grosses, les anomenades 'cascalls' que es veu que tenen uns efectes interessantíssims.
Quan en va trobar les va arrencar bestiotament (l'energia de l'entrepà era indubtable més la pròpia) i va trepitjar-los com si volgués fer-ne vi. S'hi va estar una hora i la sola de les vambes se'n va ressentir i li va posar un judici.
Però ja tenia els cascalls triturats. Es va ajupir i es va agenollar per empassar-los. Unes garses la malmiraven. Un espiadimonis li va fer una llengota. L'avisaven. Però l'Annalls estava encegada.

No va trigar en saltar com un cangur australià guanyador de curses, cada vegada més amunt. En no haver-ho provat abans, algun cop se la fotia contra alguna branca, però vaja, eren copets naturals.

Quan ja duia set-cent-set salts i les vambes escrivien la denúncia els escassos instants que tocaven al terra ajudades per una formiga escrivent i agosarada que s'hi jugava la vida...l'Annalls va topar amb el somriure suelto del famós gat.

I diu la llegenda que l'Annalls entén l'idioma dels gats dels contes i dels de les teulades i dels de les colònies de gats de safareig que neden sense mullar-se i que per això el dia nou de maig es va sentir un concert felí que va englobar tot el gatam del seu poble i dels encontorns...i ella va fer un solo. Quina veu, Annalls, amb els cascalls!!!!! (je me'n podies haver deixat una micaaaaaa!!!!!)


Mena (for she is a jolly good fellow, bis, bis, bis)

Per molts anys amb retard, però amb tota la il·lusió!

Petons guapa! :D

Jo també, amb retard però : moltes felicitats !!!
Petonets