Gràcies pel comentari, lisboa, que sempre és una visió...

És un agradable licor de sol i serena, de camp i de bosc, de rierol i de llar de foc. Es mereix el relat que comentes que voldries escriure. Això ja dependrà del dit al fet, com tot a la vida. Però escriure és un plaer i només per això ja paga la pena, penso/crec/afirmo/firmo/no imagino: sé.

Gràcies pel comentari. El repte era que qui escriva fos narrador i protagonista , despulladament. Això és passar-se en el 'voler saber'. Per això, i mercès a l'afegitó 'vestir-ho' -igualat a novel·lar, ficcionar- es pot jugar -imaginant i no imaginant- combinant què es mostra i què no. El més important: com . I amb quina potència. Si no hi ha força, no hi ha res. La força és allò que empedastala allò que s'escriu -parlo en general- quan 'arriba', sigui en to/format humorístic, sensual, crític, etc. I ja no em persianejo més (sinònim d'enrotallar-se) perquè haig de fer el dinar i els cigrons esperen un bany d'aigua escaldant (el mal karma em farà ser cigrona en una altra vida, quina por) i després ser refrescats sota el raig de l'aixeta i amanits en plan frescal. I anar pensant quin tema reptal us poso. Espero que hi hagi participació d'aquest vell forumaire, perquè la del deo és infal·lible. L'aleshores va i ve, com lo reboli i d'altres sovintejaires. Amb tot, hi falta més 'vida'.


TGNK :)

...interessant per a aquell text que s'ha girbat com un particular tour de force des de la convocatòria.

Enhorabona, Tanganika, de la família mènica.


d.