"Framing"

Framing
Avuí, E. Juliana de la Vanguardia ens explica què és el “framing” . Ve a dir que el framing és imposar el seu discurs que es desitja a base d’explicar-lo de la manera més convenient al receptor, sense que se n’assabenti. Una idea gramsciana, diria jo: la de la hegemonia, però encarada a la manipulació, es a dir sense bones intencions a darrera. Diu també que l’story-telling, la composició de relat és bàsica.
I en un altre diari, El País, hi ha un editorial sobre Pujol, el framing Pujol, en lloc d’haver-hi, per exemple el framing PPero. Jo diria que, de moment, no es poden comparar, tanmateix, els del clan estan o se’ls veu molt tranquils com si es refiessin d’un coixí que els esperaria desprès de la caiguda.
Es tracta d’atacar descarnament i al galop la possibilitat que a Catalunya hi pugui haver quelcom similar a una consulta (ja no recordem que a Escòcia fa cosa d’un mes n’hi va haver una, en el framing, escòcia seria una paraula, no ja ignorada, sinó inexistent)
Es veu molt clarament. Es manifesta de forma clara en les paraules emprades i en el que evoquen (Editorial d’El País):
“Otra conmoción sacudió ayer a Cataluña y a la política española.”
El “y a la política española” ve de la implicació en l’embolic del gendre de Zaplana.
“En los procedimientos criminales es indispensable ser exquisito, como requiere la presunción de inocencia y otros garantismos del ordenamiento en favor de los reos.”
“reos” em sona a medieval, “garantismos” indicaria que les garanties són excessives, però quan diu “indispensable ser exquisito” dona la sensació que es refereix a l’ “exquisitesa” del que té l’oportunitat de comentar un procediment com aquest, perquè seria sucós i es podria fer mal.

“Pero el legado de Pujol pesará, sin duda, sobre las espaldas de sus legatarios, de Mas y de CDC en primer término. Porque la única forma de interponer distancia habría sido activar la investigación parlamentaria sobre las presuntas coyundas entre la familia y “su” Administración, en vez de acelerar el paso a consultas populares cada vez más etéreas. Así, el proyecto de crear un “partit del president” (Mas) de nueva planta acarrea todo el plomo del “president” (Pujol).”
De què parlem de Pujol o de la consulta (sigui etèria o sigui material)? Perquè no surt la paraula Escòcia per aquí al mig i en canvi si “coyundas” i “plomo”?

Però, cal guardar les formes en l’storytelling: “Sería maligno y erróneo cargar el lastre de los negocios pujolistas sobre el creciente independentismo; igual que sobre el pactismo tantas veces practicado, y con aciertos, por Pujol. Lo penal va por una vía y lo político por otra, aunque a veces parezcan superponerse.”
I fer veure que es fa una anàlisi objectiva de la realitat. Per fins i tot aquí vessa la marca àcida el comentarista: no cal ni directament ni indirecta dir que l’independentisme és una cortina de fum per tapar la corrupció. Per altra banda, està insinuant que si no hi hagués aquesta consulta i seguís el pactisme, pujol o qui fos tindria “aciertos” i “lo político” i “lo penal” no se superposarien?