Arnold Hauser. Sociologia de l’art

El gust del públic, i amb ell l’estil de l’art, és sotmès a canvis que no corresponen a j a veritat més elevada, si ó molt cops - es podria dir gairebé sempre- a un canvi d’ideologia.

S’obté una impressió completament diferent de les obres d’art segons se pes consideri com a resultats psicològics o com documents sociològics.

[....en el sentit que ] el desenvolupament de l’art no depèn d’individus, de personalitats individuals especialment dotades. El fet que existís Rembrandt no altera...el fet que la pintura barroca mostrés ja una tendència al clarobscur. (història del art sense nom)

[... Dit en altres paraules] la història de l’art havia d’adquirir no solament. Un sentit cronològic sinó també vertical, segons les capes culturals.

[ així, per exemple] ...no s’ha d’esperar la mateixa classe d’art en objectes de decoració i guarniment qua aquests estan destinats a una elit cultural de gran ciutat, al promig ciutadà o al poble...

...el principi convencional, és a dir, la consciència de que l’art no solament deriva de la invenció sinó també de la convenció.

A partir d’aquesta dos elements, necessitat expressiva i convenció, impuls i superació dels límits, s’origina l’obra d’art.

Hi ha convencions fèrtils i rambé de mortalment paralitzants.

Solamnet adquireix actualitat aquell aspecte del passat que és, al seu torn, part del present.

Les contradiccions internes, les extravagàncies, el mode indirecte d’expressió, el llenguatge metafòricament, la grotesca superioritat de l’intel·lecte en realció amb el sentiment, l avictòria de l’elit cultural sobre la classe mitjana sentimental, tots aquest trets de l’art actual eren presents en el Manierisme, només calia reconèixe4-los.

Dins dels propis màrgens, és possible d’assolir rendiments sorprenents, sempre que hom conegui les seves pròpies forces. L’important és no deixar-se arrabassar la xarxa que s’ha llançat. Ningú neix per geni i rarament S’educa amb aquest fi.

Arnold Hauser, 1892-1978. Hongria. Sociòleg de l’art.