Foto de perfil de rokins

rokins

3 Relats, 12 Comentaris
2848 Lectures
Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
M'agrada el wabi-sabi. Una canya després de treballar amb bona companyía, és mitja vida.
El meu blog és http://mrokins.blogspot.com

Últims relats de rokins

Últims comentaris de l'autor

  • rokins | 22-12-2010

    hola guapa estic a casa amb febre i a mig gas... i he vist que havies penjat aquest relat. Es molt guapo!!! la historia m'ha enganxat des del primer moment.
    M'agrada com parles de temes super forts amb aquella calma... com qui demana una barra de pa. Aquesta falta de dramatisme trobo que li dona un to molt interessant i ens mostra la relativitat de tot plegat....
    Com a personatge totalment centrat en el seu melic jo no li acabo d'agafar carinyo, no. Em faltem mes matisos per veure que tb té alguna qualitat més que la de sortir-se sempre amb la seva ... per tan, el final gairebé esdeve com de justicia cosmica.
    Ptnets reina!!!!

  • rokins | 13-06-2008

    Hola frido, sóc la rokins, la amiga de la judit. M'ha fet mota gràcia trobar-te, ha estat casualitat.
    Me llegit alguns dels teus escrits. Són breus i punyets, directes, clars... una línia molt marcada. El que més m'agrada és el de dependencia pel seu punt transgressor i politicament molt incorrecte.
    Et recomano el poema de los arrancados de Javier Velaza,
    trobo que va molt a to amb el teu rotllo.
    una abraçada!

  • rokins | 09-06-2008

    Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

  • rokins | 09-06-2008

    Ja he llegit altres coses teves i realment començo a veure una linia. El poema te un climax molt suggestiu, seductor... t'atrapa....

  • rokins | 09-06-2008

    Buenas Avet blau, m'agrada molt el teu poema, és molt maco, té un punt estripat que li dona molta força, és molt visual...

    Per mi, és clarament un cant a la vida però no obstant, m'inquieta el joc entre passat, present i futur... em solidaritzo i m'identifico amb el personatge esperant que aquet futur sigui immidiat i no idealitzat...

    Fins la pròxima!

  • rokins | 20-05-2008

    M'agrada. Em situo entre els murs del monestir... veig la farsa de tot plegat... la doble moral... veig també els seus rostres... El joc pervers de la trama m'atrapa....
    M'ha fet gràcia la mutació que fas a la paraula internet... ho fa més real.... em recorda a la meva àvia...

  • rokins | 19-05-2008

    No sé si la història és real o inventada, però realment sembla autèntica.
    Transments molta veritat, molt de sentiment, té molta força.
    Continua escrivint amb tanta passió!

  • rokins | 19-05-2008

    El poema t'atrapa, molt eròtic, molt maco, molt clar, molt directe...

  • rokins | 19-05-2008

    Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasava per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
    M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
    A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

  • rokins | 19-05-2008

    Hola Unaquimera. Feina temps que no em pasa per RC. Últimament m'hi he tornat a ficar...
    M'agrada la teva poesia, la trobo bonica i suggestiva però sobretot m'agrada pq la trobo real, sincera...
    A vegades sembla que t'haguis de menjar el món, d'altres que el món s'et volgui menjar. Quan és així, la companyía, la il·lusió, l'esperança, són el màxim consol...

  • rokins | 15-05-2008

    Hola ametista. les teves paraules estan plenes d'una força impressionant. A mi m'ha agradat molt.

  • rokins | 12-05-2008

    Aixó es passió tia, i la resta són tonteries!
    Escrius super bé!

  • rokins | 10-01-2008

    Hola Copernic!, estic amb tu que és una cançó molt bonica. Aquesta aurea decadent, melancòlica, tràgica... desperta una atracció fatal cap aquesta cançó...
    No obstant, no estic d'acord que "quan les coses van bé, quan hi ha equilibri en el nostre cos, en la nostra ment i en la nostra ànima la inspiració no ens toca amb la mateixa intensitat".
    Crec que, en general, tenim massa assumida la vella imatge de l'artista maleït. La idea que per fer projectes, quadres, cançons, poesies... interessants cal estar angoixat o decepcionat o descol·locat i, si pot ser, borratxo, és clar.
    Crec que no cal.
    Els impulsos i motivacions que ens avoquen a fer nous projectes, nous quadres, noves cancons, noves poesies.... poden ser de ídoles molt diferents...
    Fins la próxima!

  • rokins | 10-01-2008

    El poema el trobo molt bo.
    Retallari una part, les frases més sentides com "No hi ha nit sense dia, ni llum sense foscor" i em quedaria amb alguns dels versos que tens, molt més personals i ABSOLUTAMENT preciosos com "En l'espatlla de la llum, sempre hi viu l'ombra de les coses" .

  • rokins | 10-01-2008

    M'ha agradat. L'eterna lliuta entre sentiments i raó, és un tema que el trobo interessant.
    M'agrada el to de franquesa i sinceritat que té el poema.
    El que més m'ha agradat és imagirnar-me a cupido com un petit dimoniet, enfotent-se de nosaltres, acostumada, és clar, a imaginar-lo con ésser angelical sense cap tipus de malícia.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: