Abismes.7: Sóc la pluja

Un relat de: franz appa

Sóc la pluja,
tu ets la terra.
Si tu no hi fossis,
fecunda i serena,
què seria de la meva
aigua tèrbola?
Em vesso sobre les planes,
les comes i escletxes
de la teva còrpora.
Sóc fructífer aleshores,
perquè en tu penetro.
Què seria de les gotes
tremoloses i incertes
si atenyessin sorra erma,
asfalt gris o seca pedra?
Sóc la pluja només
perquè tu ets la terra.

Comentaris

  • Ja és molt important...[Ofensiu]
    onatge | 08-12-2008 | Valoració: 10

    que sapigues que ets la pluja, n'hi ha que no saben ni què ni qui són... ës difícil dir què seria de la terra sense pluja, i de la pluja sense terra. A mi m'encanta l'abraçada de pluja i terra. Avui, ara, el dia és gris, sento olor de pluja, si plou, després m'agradarà sentir olor de terra. Potser llavors em deixaré caure a l'abisme 7..., per arribar a les meves arrels i deixar sortir els mots com de la mà de la pluja.


    Salutacions.
    onatge

  • La promesa viva o morta[Ofensiu]
    cebeta | 19-08-2008 | Valoració: 10

    El que rega la promesa és la pluja, això és ben cert. I tal com tu expliques, què seria de la pluja sense el seu destí fonamental? Potser un negre abisme mort, suat de carronya, invisible perque s'ha fos tot...


    Sergi

  • directe[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-07-2008

    i captivador.
    Molt bona definció dels complements que la natura ha possat en aquest món.
    Tu ens escrius, perquè nosaltres et llegim, i nosaltres et llegim, perquè tu ens escrius, i els uns sense els altres seriem asfalt estèril d'un futur sense gasoil.
    Molt bonica faula de l'amor i el compromís.

    Una abraçada Franz.

    PS
    et tenia una mica arreconat, injustament, encara en tinc algun per comentar-te, aquells del connor, crec que son. A veure si aquestes vacances me'ls enduc a la torreta i els puc llegir tranquil.

    Ferran

  • directe[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 10-07-2008

    i captivador.
    Molt bona definció dels complements que la natura ha possat en aquest món.
    Tu ens escrius, perquè nosaltres et llegim, i nosaltres et llegim, perquè tu ens escrius, i els uns sense els altres seriem asfalt estèril d'un futur sense gasoil.
    Molt bonica faula de l'amor i el compromís.

    Una abraçada Franz.

    PS
    et tenia una mica arreconat, injustament, encara en tinc algun per comentar-te, aquells del connor, crec que son. A veure si aquestes vacances me'ls enduc a la torreta i els puc llegir tranquil.

    Ferran

  • conjunció[Ofensiu]
    besllum | 07-07-2008

    dels elements, pluja i terra. Una bella metàfora que es podria extrapolar a un amor apassionat entre dos éssers. El poder de la poesia no té límits. És aquí on descansa la seva grandesa inefable.

  • M'he rellegit el pema.[Ofensiu]
    meral | 19-06-2008

    Jo també dic preciós. M'has fet entendre que les dones som terra i pretendre ser pluja seria entrar en el món de la bogeria on ni el orgasme seria posible.
    Petons.

  • Enlluernador...[Ofensiu]
    Xantalam | 18-06-2008 | Valoració: 10

    Estic llegint alguns dels teus poemes i em semblen magnífics, m'he decidit a comentar aquest que m'ha agradat especialment pel ritme i la bellesa profunda del que dius.
    Una forta abraçada,
    Xantalam

  • Amb retard...[Ofensiu]
    deòmises | 05-06-2008

    Sóc la pluja només
    perquè tu ets la terra.


    L'he llegit en rebre'l disseminat, l'he rellegit uns dies després, i ara trobo el forat i les paraules per a comentar-te aquest nou abisme.

    Amb el ressò de la poesia popular (però per l'assonància dels versos parells), crees un poema abismal ple de bellesa. I amb sentiments, trossos de pell i de carn i d'entranyes. Com si veiéssim a través de les lletres els porus del teu propi cos, franz.

    Gràcies pels teus comentaris, per les teves paraules. I jo que et vull correspondre però no en sé tant...

    d.

  • petò[Ofensiu]
    anarfent | 28-05-2008

    M'atreveixo a comentar-te.

    La pluja és pluja, caigui a on caigui.
    Tu li dones sentit a viure com a pluja.
    A morir, fructificar, en una terra que aculli el desig.

    Moltes gràcies per fer-me pensar això.

  • Hola Franz,[Ofensiu]
    allan | 21-05-2008

    molt directe, clar i sensual, sense falses imatges, evocacions de records que tots podem compartir. Et vaig seguint, una abraçada

    a.

  • interessant[Ofensiu]
    rokins | 19-05-2008

    El poema t'atrapa, molt eròtic, molt maco, molt clar, molt directe...

  • renovació[Ofensiu]
    somniseva | 12-05-2008

    Sé que això no és un comentari com cal, però m'ha agradat el poema, sobretot perquè m'agrada la pluja, em sento renovada, no sé perquè, quan plou sembla que em donin energia i tampoc sé perquè, potser el teu poema m'ha ajudat a veure una mica més clar. Preciós.

    Una abraçada,

  • gypsy | 12-05-2008

    ets la pluja dels mots que penetren les ànimes obertes i ens prenen l'alè, ets la terra de les mirades, allà on es conreen estranyes belleses dins els mots.

    gràcies per existir i escriure.

    (10)


    (ja no valoro, no vull més mala hòstia de ningú)

  • "Sóc la ...[Ofensiu]
    Vicent Llémena i Jambet | 12-05-2008 | Valoració: 10

    ...pluja només perquè tu ets la terra." Un gran poema, que ens diu que som la pluja, l'element masculí de qualsevol relació (O millor no li posem noms a una unió) o amor, només perquè l'element femení existeix i ens dóna la terra, com Onà que amb el seu esperma banyava la terra i fecundava als seus fills i els donava la vida, i només perquè tu ets la terra, sinó no seríem l'element masculí ni tansevol ni tan sols no seríem la pluja, és la realitat, un poema etern, som mentre l'altre hi siga. Perfecte.
    Salutacions de Vicent.

  • Plou la bellesa, de nou[Ofensiu]
    Dolça Parvati | 11-05-2008

    Aquest és un moment ideal per comentar aquest nou -i esperat- Abisme, ja que a fora està plovent. No hi ha pluja estèril sobre la terra, com no hi ha cap sentiment fondo que passe sense deixar petges en l'existència, en l'experiència. Novament fons la poesia amb les imatges de la natura, i fas de l'amor un cicle. De la terra mullada naix la vida i de l'amor, poemes com aquest. I ja sabem que els cicles recomencen, es retroalimenten i renaixen...
    Celebrem, doncs, aquest nou Abisme com qui celebra la pluja, franz. Esperem-ne també d'altres.
    Un petó.

  • Amarada[Ofensiu]
    Unaquimera | 11-05-2008

    He deixat que el poema m'amarés de sensacions, ja que aquesta pluja teva esborra qualsevol noció de paraigües ni protecció, neteja la pols de la quotidianitat i fa semblar que el núvol d'on emana és un regal. Gràcies per fer-me'l arribar!

    Els versos llisquen suau, però calen fondo, mullen l'ànima i deixen la sensibilitat de la lectora xopa d'una bellesa ferma, que no entolla, però, l'àmbit del plaer que proporciona.
    El líquid d'aquest poema és un glop breu i preciós; no té dimensions de doll que assacia la set, sinó més aviat és un tast que l'excita.

    Tot i que la coincidència són només uns mots, m'ha recordat amb vehemència els versos d'un altre poeta:
    Si fossis terra creixeria en tu
    i llevaria fruits d'una rara dolcesa...
    Estén-te a terra, acull-me.

    Entre tots dos, m'embelliu el vespre; la teva poesia m'acompanyarà la nit.

    T'envio una abraçada que desitjo fructífera,
    Unaquimera

Valoració mitja: 10

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de franz appa

franz appa

150 Relats

937 Comentaris

144649 Lectures

Valoració de l'autor: 9.90

Biografia:

Franz Appa és membre del Col·lectiu d'Antiartistes, que agrupa diversos autors compromesos amb l'art no professional.
Podeu saber-ne més al bloc antiartistes

Una part de les narracions publicades a RC, estan sent compilades i ampliades al web Històries de Tavanne , un projecte narratiu dinàmic i en evolució constant.

El Col·lectiu ha publicat també un manifest. . El podeu llegir complet a manifest antiart
Heus aquí un extracte:

(...) l'art i l'artista que proposem hauria de desprendre's de la professionalització i del reclam dels intermediaris que valorin i pregonin el seu art. En el domini de la utopia, es tractaria de pensar un món on cadascú podria obtenir les seves necessitats de subsistència pel sol fet de la seva existència, i per tant s'alliberés de la necessitat de guanyar-se el dret a la pròpia existència. En un món de la utopia marxista, doncs, no caldrien reconeixements ni professionals de l'art, ja que la dedicació sense retribució seria factible.
En l'actual món globalitzat, queden espais per a la creació artística no mercantil? Queda una possibilitat de democràcia a l'art -un art on la majoria creï i l'artista sigui un igual entre iguals? La sospita és que cada cop hi ha d'haver més marges i racons on la força del mercat es fracturi i concedeixi camp a l'autèntica creació. L'evolució de les tecnologies de la comunicació -només cal pensar en internet, en efecte-, però també el cansament i avorriment de la massa davant el producte artístic que emergeix avui del mercat, fan pensar que no estem desbarrant sobre un horitzó hipotètic però irrealitzable. Més aviat ens fa pensar que estem apuntant al que hi ha de més fecund ja en el nostre immediat entorn.
En definitiva, estem proposant un art:
-No professional, és a dir, creat per artistes que no en facin de la venda del seu producte el seu principal mitjà de subsistència
-Centrat en un medi d'intercanvi lliure de productes, fonamentalment gratuït, o en tot cas no dominat per intermediaris professionals del comerç
-Democràtic, és a dir, creat per una majoria envers una majoria.

Correu a: antiartistes@gmail.com