felicitats m'he llegit tots els teus relats, són preciosus tots! especialment aquest; la comparació de la corda amb la vida és sorprenent i la frescor amb la qual t'expreses encara més.

seguiex publicant!

D'escriure, escrius bé. Però ja que haig d'opinar trobo que és un relat sense sentit. No expresa res.
En tens de millors

Tot i que és el teu primer poema, el trobo molt encertat i adequat. Una situació molt quotidiana a la qual ens hi trobem la majoria continuament. M'hi sento indentificada. Sí!
Felicitats noia! Segueix publicant.