Cercador
Aquelles tardes de novembre
Un relat de: màgia*- Compartir:
Aquella tarda de novembre, com totes les altres, només al arribar a casa vaig seure a la cadira vermella que hi havia proa de la finestra. Plovia.
Vaig decidir seure prop del radiador on segur que no tindria fred.
Vaig col·locar el cap al marc de la finestra, vaig observar el carrer.
Com sempre tot era igual. La fornera del poble amunt i avall servint als seus clients un pa acabat de sortir del forn, en Marc el fill de la veïna abans d'entrar a casa sempre s'hi parava i es comprava un d'aquells croissants farcits de xocolata.
Per l'altra vorera, sempre passaven homes de negocis, ben vestits i amb el seu maletí negre, com deu ser la seva vida, em preguntava.
La gent caminava, alguns amb un paraigües llampants, altres corrent per no mullar-se. Tothom pensava amb lo seu, ningú es mirava, ningú estava pendent de ningú.
Vaig pensar que potser així era la vida, que sembla que tothom estigui prop, però en realitat estem sols.
Ningú està pendent de ningú.
Llavors vaig pensar que perquè si tot funciona així, cada matí m'aturava a pensar el que els altres pensarien de mi.
Tant se val això, tothom viu sol, tothom ha de ser com ha de ser i ha lluitar pel que vol. I no pensar en el que la gent dirà.
Comentaris
-
Lilith | 26-02-2007 | Valoració: 10
M'ha agradat la manera com has dit el què has dit. I a més, estic totalment d'acord ;)
-
jo crec q...[Ofensiu]Rogal Mar | 26-02-2007 | Valoració: 8
Crec q l'home/dona és social, s'ha de relacionar, tot i que a vegades no trobem la situació adient. Encara que sigui dir-se -hola bon dia!- Hem de parlar i com m'agrada dir... no callar!!
-
* el cap al marc de la finestra *[Ofensiu]kispar fidu | 12-01-2007
( m'agrada la imatge de repenjar el cap damunt la finestra i deixar volar els pensaments...)
Observar als altres... qui no s'ha parat mai a contemplar silenciosament el món que l'envolta? (la gent que passa pel seu costat, aquella dona que camina amb pas decidit, el nen corrent darrera la pilota...)
I sí, de vegades hauríem de deixar d'estar tan pendent del que els altres puguin pensar de nosaltres... i simplement avançar per allà on volem i viure...
veig que (com a autora) fa poquets dies que rondes per aquí! ens seguirem veient doncs!
m'agrada de la teva bio: "quan escric em sento bé, m'allunyo de la realitat i és llavors quan amb l'imaginació entro en el món que vull.
"
ens veiem entre lletres!
que vagi bé,
Gemm@ -
PEr canviar les coses[Ofensiu]instants | 10-01-2007
avegades només calen somriures, no creus?
Pau -
Molt bo[Ofensiu]poesia | 02-12-2006 | Valoració: 7
Tot i que és el teu primer poema, el trobo molt encertat i adequat. Una situació molt quotidiana a la qual ens hi trobem la majoria continuament. M'hi sento indentificada. Sí!
Felicitats noia! Segueix publicant.
Valoració mitja: 8.5
l´Autor
3 Relats
12 Comentaris
2826 Lectures
Valoració de l'autor: 8.86
Biografia:
Feia temps que visitava aquesta web diariament, i em pasava hores llegint i llegint tota mena de relats, fins que un dia em vaig preguntar. I per què no escriure-hi?M'agrada escriure, quan ho faig em sento bé, m'allunyo de la realitat: dels problemes de cada dia, dels maldecaps, etc. I és llavors quan amb l'imaginació entro en el món que vull.