Un gos! Ho he sospìtat a mig relat, però això no treu cap mèrit al text, que està molt ben escrit i enganxa des de la primera línia. És del tot cert que els gossos de companyia són els principals receptors de tot tipus de confidències, les més íntimes que us pugueu imaginar perquè... ai, si els gossos xerressin!

Hi ha pensaments per generar una narració que semblen impensables per a la gran majoria de mortals, i els d'en kefas en són un exemple clar i català. Trobar a faltar l'enyor? A qui se li acut? Un relat que signaria el mateix Pere Calders, amb aquesta barreja de seriositat i absurditat, amb tocs de surrealisme alhora. M'ha agradat!

alguns dels relats sota la autoria de Juan Palomo, estaria bé que s'expliqués aquí el per què. Si més no, serviria de guia per als que vulguin confeccionar les novel·les que s'esmenten al relat. Gràcies!

Si hi ha 205 milions de dècims a la venda a la loteria de Nadal (100.000 números x 205 sèries x 10 dècims) i en compres 2050, la probabilitat de què et toqui és del 0.001%. Quant a què et caigui un llamp, diuen que pot estar en 1 entre 3 milions, o el que és el mateix, un 0.00003%. Evidentment, Déu no es manifestarà mai, ni es posarà a prova, davant dels ignorants, per més criatures seves que siguin. I si, malgrat tot, ho fes, entraria en contradicció perquè ens va fer lliures, el que vol dir que som nosaltres qui ens llaurem el nostre destí. Agraït, Juan Palomo, per fer-nos passar una bona estona entre lectura i càlculs!

Un relat ple de records i... de tendresa. Per als lectors més grans, algú encara ha conegut la presència presidencial d'aquests rellotges que marcaven el ritme de les cases, el referent de la quotidianitat, del que es feia a cada hora a la sala, a la cuina, al menjador, etc. Un objecte que ha estat destronat amb el pas del temps, ves quina paradoxa: el temps que marques de manera impertorbable és el mateix que t'ha de matar. La idea de retornar-lo a la vida amb el retrobament del seu antic observador dóna un valor afegit al relat perquè proporciona uns elements de nostàlgia i sentiment que són la cirereta a un relat molt reeixit. Enhorabona!

I qui no? M'ha agradat!

Aquest verset tan encertat és la idea central que plana per tot el poema: amb cavaller o sense, si no estimes la vida fugissera se't farà estèril i insuportable. Quin poema tan treballat i tan reeixit! Hi ha un munt de sentiments universals: l'amor, la soledat, l'amistat, la pena, el desig... aneu-los descobrint!. Versets plens de veritats que capten l'essència d'una existència plena. Enhorabona, Atlantis, la musa de la inspiració t'ha fet una bona visita!

Efectivament, per què no una tercera opció als dos partits majoritaris? Una metàfora càustica de la situació política actual a la pell de brau, crua i negra i desesperançada, excel·lentment escrita i més enginyosa encara. Hi ha espai per a l'esperança? I tant! Voteu qualsevol cosa que no siguin els partits majoritaris i a veure si funciona finalment alguna cosa. Ep, anem a pams! El resultat de les eleccions serà el que el poble haurà escollit, per tant tindrem el que ens mereixem.

Tot el relat és un encert: inici humorístic amb l'actitud d'ell i ella, desenvolupament eròtic a mitja narració (o això és el que sembla) i desenllaç sorprenent. M'ha fet riure i trobo que està molt ben escrit. Enhorabona!

més forta que l'execució" és una dita dels escacs que s'escau a aquest relat. Un relat curt però que convenç al lector de les conseqüències físiques del que passa pel cap. S'ha de ser molt mala persona per fer creure algú del perill imminent de mort essent tot mentida. M'ha agradat!

Uns versos molt sentits que podrien aplicar-se a força difunts. Un anonimat que no per això deixa d'expressar un dol ben profund. M'ha agradat!

Això d'esperar que et caiguin calés del cel en versió herència és un defecte humà l'origen del qual es perd en la nit dels temps. I no sempre funciona, al relat em remeto. Hi ha casos extrems, en els quals han heretat mascotes. El que m'ha agradat del text són les notes d'humor que treuen ferro a l'assumpte. Enhorabona, Magda!

una referència als llepaculs, que també fan anar la llengua. Però és un bon recull que agradarà als que volen aprendre mentre passes una bona estona.

d'un cos, no pas d'un caràcter. El temps i les circumstàncies modelen cos i ànima, però el físic se'n ressentirà inexorablement. Quantes vegades no ens ha passat el que explica el relat?

Ser treballador i bona persona et farà prosperar encara que siguis lleig i curt. Ah, i envoltat de bona gent com la seva dona i la Leocàdia. La història continuarà, mentrestant ens llevem optimistes després de llegir aquest relat: hi ha futur per als lletjos i curts de gambals, només cal una mica de sort...