Lluís Pagès

Barcelona,

169 Relats, 327 Comentaris
191658 Lectures
Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 19-02-2020 | Valoració: 10

    És el primer cop que llegeixo quelcom teu, Atlantis. I m'ha agradat. Per la solidesa del sonet, impecable, i per la senzillesa de la descripció, tan austera com una pedra. Això d'escriure de manera entenedora és molt difícil, jo sempre caic en el parany de fer servir algun que altre mot poc comú, i sempre em quedo amb el rau-rau de l'esnobisme barat.
    Seguiré llegint-te, sempre m'han fascinat els relats breus però rics en missatge.

  • Lluís Pagès | 18-02-2020 | Valoració: 10

    per la realitat descrita de dues vides que coincideixen en el temps però amb diferents velocitats. Plena de dificultats en el cas d'en Pepe, buida de contingut rellevant en el d'ella. No obstant, una realitat patent en el nostre dia a dia, qui no coneix un Pepe?
    Descriure la tristor és un repte, perquè és molt fàcil caure en la carrincloneria, en la llagrimeta fàcil, en carregar tinta en desgràcies alienes per commoure el lector. La Montseblanc s'escapoleix d'aquests paranys i surt victoriosa de transmetre la realitat colpidora d'un home vell sense recursos que podria ser el mirall del nostre futur.
    Ens felicitem per la plasticitat de la teva ploma!

  • Lluís Pagès | 15-02-2020 | Valoració: 10

    sorprenent alhora. Haig de confessar-te que no entenc del tot el que vols dir en alguns versets, però d'altres et deixen embadalit. És el conjunt el que compta, i el resultat és molt atractiu i encisador.
    A seguir sorprenent-nos amb la teva font inesgotable de recursos per enaltir l'amor!

  • Lluís Pagès | 09-02-2020 | Valoració: 10

    Aquests relats amb sorpresa final m'encanten, i si surten de la ploma de la Montseblanc, hi ha garantida una estoneta de diversió assegurada. L'escriptora et té ben distret fins que es descobreix el final inesperat, i aleshores el lector té una descàrrega d'adrenalina que fa exclamar un "uaaauu!" de satisfacció total.
    Enhorabona!

  • Lluís Pagès | 07-02-2020

    La publicitat dels xuixos que t'has trobat al facebook, Montseblanc, és doblement inquietant. En primer lloc, perquè a veure si farem aquest pastisset "trending topic", amb la qual cosa tothom en voldrà menjar, la producció haurà d'augmentar per a satisfer la demanda i, conseqüentment, viurem una rebaixa manifesta en la qualitat del producte. Si volem preservar les coses ben fetes, com menys publicitat, millor.
    En segon lloc, explicar-vos que l'altre dia, dinant amb companys de feina, vam estar parlant de destinacions de vacances: que si Japó, que si Croàcia, etc... Quan vam tornar als nostres llocs de treball, els fons de pantalla dels ordinadors havien canviat per imatges dels països anomenats durant el dinar! Cada vegada estic més convençut que ens escolten a través dels mòbils. Si no, com s'expliquen el que ens diu la Montseblanc i el que us acabo d'explicar?
    PD: si aquest comentari us ha neguitejat, cruspiu-vos un xuixo recent farcit, és oli en un llum per apaivagar els nervis!

  • Lluís Pagès | 27-01-2020 | Valoració: 10

    Un veritable homenatge a la memòria dels teus progenitors, expressat amb molt de sentiment i encert. Hi heu pensat mai en el deute que tenim envers els nostres pares? Què millor que un poema com aquest per agrair-los tot el que han fet per nosaltres.
    Gràcies, Perla de Vellut, per aquest poema tan sentit.

  • Lluís Pagès | 27-01-2020 | Valoració: 10

    He sentit refilar els ocells, dibuixar el niu, contemplar els colors... una vertadera simfonia per als sentits. I en poques paraules, sempre planer, que arribi a tothom.
    Ras i curt, una miniatura literària farcida d'art.
    Enhorabona, Aleix!

  • Lluís Pagès | 26-01-2020 | Valoració: 10

    Llegeixo el poema i, en acabar, tinc una sensació d'abundor d'allò més agradable. Abundància de cossos, d'olors, de colors, de records... I el torno a llegir, i em torna a despertar els sentits. Això és senyal inequívoc del mestratge d'en Nil. Enhorabona!

  • Lluís Pagès | 26-01-2020 | Valoració: 10

    en aquella dita d'un cap indi nord-americà que digué que quan haguéssim contaminat totes les fonts i exhaurits tots els recursos naturals, aleshores ens adonaríem que els diners no es poden menjar. Amb el tema del canvi climàtic tan present, el teu relat és un advertiment més cap a un futur que depèn de nosaltres mateixos. És d'agrair que ens ho recordis d'una manera tan crua i, a la vegada, presumiblement realista.

  • Lluís Pagès | 25-01-2020

    Montseblanc, com no podia ser d'altra manera. Jo estic convençut que els xuixos li proporcionen l'energia que li permet d'escriure uns relats tan eixerits i seductors com els seus. Llegiu-la i ho comprovareu vosaltres mateixos.
    Que gaudiu del relat, benvolguts lectors!

  • Lluís Pagès | 08-01-2020 | Valoració: 10

    ... a flor de pell. Calen grans dosis d'inspiració per destil·lar uns versos tan escaients, no és una tasca fàcil. He fet la prova de rellegir uns versets d'aquí, uns altres de més endavant, sense l'ordre en què els has escrit, i sempre he rebut molt bones vibracions del que vols transmetre. És una sensació de quelcom universal, independents del temps i el lloc, i això és un gran mèrit!
    Seguim llegint-nos, Perla de Vellut.

  • Lluís Pagès | 07-01-2020 | Valoració: 10

    Sens dubte, un acte de valentia per part teva. Com apunta el Sr. García, a mi també se m'hagués desactivat la testosterona, ben a l'inrevés de com reacciona el protagonista.
    A banda, m'atreviria a qualificar el relat de prosa poètica, hi trobo més relat del que està passant que no pas poesia, és a dir, els verbs (acció) guanyen als adjectius (qualificatius) de forma claríssima. Però això no és pas cap demèrit, crec que és exacte el que cal si vols comunicar el que succeí, cap problema.
    El que més m'ha agradat és la comparació de la teva situació amb la d'un peep-show, ho he trobat una genialitat. Certament, hi ha semblances irrefutables, però en el teu cas hi ha un punt de valentia que no és necessària si un assisteix a aquest espectacle eròtic.
    Per descomptat, no sabem com va acabar l'assalt a la teva furgoneta. Conseqüentment, restem a l'espera d'una tercera entrega!
    Felicitats, Nil!

  • Lluís Pagès | 31-12-2019 | Valoració: 10

    El que ens passa al dia a dia és sovint tema central en els teus escrits. I ho fas de manera molt encertada, amena i reflectint una realitat sovint punyent. La del relat que ens ocupa, s'escauria prou bé dins del gènere periodístic (és clar que ja els agradaria als periodistes de dominar tan bé la llengua com ho fas tu).
    Aprofito l'avinentesa per a desitjar-te un feliç any 2020, ple de salut i ... d'inspiració literària!

  • Lluís Pagès | 31-12-2019 | Valoració: 10

    Aquest poema és tan breu com exacte: quan el llegeixo, el cervell em processa la mateixa sensació que quan em trobo en plena ventada, què bo!
    Que aquest vent tan eixerit ens dugui molta sement d'inspiració per a l'any que encetarem.
    Feliç 2020, Nil!

  • Lluís Pagès | 31-12-2019

    És la paraula clau? Calen els aclariments al significat del text que trobem als comentaris? Potser sí si no entenem el perquè de la pregunta final. Però jo em quedo amb les paraules de desconsol, de tristesa, tan ben trobades, d'una sensibilitat sincera i clara. Que qui les diu és una estàtua afegeix un toc de sorpresa final, i està prou bé, però l'essència és el que diu, no qui ho diu.
    Aprofito l'avinentesa per desitjar-te un molt bon any 2020, ple de salut i ... d'inspiració literària!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: