Lluís Pagès

Barcelona,

156 Relats, 191 Comentaris
154808 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 28-09-2018 | Valoració: 10

    Hi ha obres carregades d'or i pedreria que atipen els sentits. I hi ha obres que escullen tres o quatre pedres precioses i a partir d'elles se'n fa art. Els teus poemes formen part d'aquest segon grup: cada paraula, una gema; cada frase, un collaret de perles; cada estrofa, un diamant. Ben bé com un joier expert, tries les paraules exactes, no gaires, més aviat molt poques, i et poses a bastir una peça única de senzillesa i enlluernament alhora. Hi reconeixes el profund coneixement de l'ofici perquè, com més breu el text, més carregat de significat. Si, per reblar el clau, la intriga del final queda suspesa fins a la propera entrega, aleshores el vincle amb el lector ja és total i l'un i l'altre s'hauran de carregar de paciència. L'escriptor, perquè ha de treballar de valent, i això requereix temps i esforç. I el lector, perquè ha d'esperar a que pugui gaudir de la continuació.
    Enhorabona! T'estarem esperant!

  • Lluís Pagès | 28-09-2018 | Valoració: 10

    Certament, un poema que costa de copsar el significat, el que vol transmetre.
    No obstant, a mi m'ha agradat molt perquè l'adjectivació i el vocabulari són grandiloqüents en el sentit que volen expressar fets transcendents i et transporten a pensaments onírics dels quals no en saps ben bé el significat però que et comuniquen quelcom que et sacseja l'ànima. M'hi he trobat com quan escoltes música dodecafònica, que d'entrada sembla un garbuix de sons però que, a mesura que avança, et va captivant i et deixa un excel·lent regust de boca.
    Aleix, agrair-te els aclariments, però no et reprimeixis mai d'escriure encara que el resultat et sembli capciós, que fer rumiar els lectors sempre és estimulant.

  • Lluís Pagès | 03-09-2018 | Valoració: 10

    l'abonyega! No m'agradaria que el títol del meu comentari et transmetés frivolitat, ans el contrari. Està molt ben escrit i et poses en la pell del protagonista, deixant-te arrossegar pels sentiments que estan tan ben expressats. Hi ha una tensió sostinguda durant tot el fil del relat que arriba de seguida al lector, talment com un llampec inesperat. Felicitats per una traça que cal seguir conreant.
    A banda, t'agraeixo el teu comentari al meu relat "Receptari de vida", i aprofito l'avinentesa per recomanar-te "Autoajuda", crec que et pot ajudar en aquesta nova etapa.

  • Lluís Pagès | 20-08-2018 | Valoració: 10

    He gaudit d'un relat que et sembla del tot intranscendent fins que arribes al final. Aleshores, tot el que descrius prèviament agafa força, molta força. M'agraden aquests relats que amaguen una sorpresa final, i més encara quan et situen en un ambient ensucrat com el del casament per, seguidament, llençar-te una gerra d'aigua freda. Per descomptat, em poso del costat de la núvia, no es mereixia haver de passar per tanta comèdia. Enhorabona a l'autora, seguiré llegint-te!

  • Lluís Pagès | 20-08-2018 | Valoració: 10

    Estic per emmarcar el poema, penjar-lo al costat del mirall del bany i llegir-lo cada matí en encetar el dia. Cada paraula és encertada, cada vers et sadolla l'ànima. A mi m'ha fet el mateix efecte que una oració, que et recull en tu mateix i, en acabat de llegir, et deixa com nou, com si et renovessin per dins. Només tinc paraules d'agraïment, Aleix!

  • Lluís Pagès | 20-08-2018 | Valoració: 10

    lluny de les meves preferències sexuals, la poesia d'en Nil és molt respectuosa amb el lector. Amb això vull dir que hauria estat més senzill escriure "magrejar" o "grapejar" en lloc de "manyuclar" (gràcies per fer-nos aprendre vocabulari!), entre d'altres maneres de descriure l'escena. Li reconec una habilitat en fer que la imaginació del lector campi a les seves, com un pintor que posés la tela i hi dibuixés quatre ratlles a fi que el lector completés el quadre. Et fa entrar en un joc mental que et transporta allà on tu vulguis, de manera que en pot resultar tant un quadre realista com un d'impressionista. Seguiré admirant-te, Nil!

  • Lluís Pagès | 12-05-2018

    ... de puntuar-te, Nil, perquè cap número seria fidel al que m’ha transmès el poema. Després d’una primera lectura desastrosa (he hagut de consultar al diccionari les paraules “foguejar” i “farfolla”, el que t’agraeixo de tot cor perquè, a banda de gaudir llegint, aprenc), potser una mica xocat pel que descrius, he decidit analitzar el text amb més calma. En primer lloc, val a dir que el que descrius passa pel davant dels ulls del lector com els fotogrames d’una pel•lícula, i això és un primer mèrit. En segon lloc, he trobat un vocabulari molt ben escollit, i a la consulta del diccionari em remeto. I, finalment, que m’he posat en la pell del protagonista i, sí, jo també, he caigut víctima del pleniluni. Per tant, el teu poema té molta més força del que un es pensaria si es llegeix a la lleugera. Encara més, et força a treballar el que llegeixes, a donar-hi voltes, i només aquest petit detall ja fa gran el poema. Enhorabona, Nil!

  • Lluís Pagès | 08-05-2018

    i potser he pecat d'"ensucrat", sí. Però ho he fet expressament, he pensat en qui volia que el llegís i he trobat adient que el relat fomentés un comportament exemplar, que eduqués una mica, vaja. Suposo que estic del tot desfasat quant a pedagogia infantil, però jo m'ho vaig passar bé posant-me en la pell d'en Quim i reflectint una innocència que avui dia deu semblar carrinclona i cursi a la vegada. Ja tinc d'altres oportunitats per reflectir comportaments d'adults d'allò més menyspreables, si vull escriure per a la canalla prefereixo excedir-me en el to càndid, de bleda assolellada, que, qui sap si malauradament, s'està perdent a marxes forçades en els nostres infants. Ja tindran temps de créixer!
    Moltes gràcies, Montseblanc, per comentar-me!

  • Lluís Pagès | 06-05-2018 | Valoració: 10

    fan falta per aixecar un país? Moltes, legions! Malauradament, no és el cas, que el món seria una altra cosa amb gent amb l'empenta que descrius tan bé. Les poques Elvires que coneixem, no obstant, valen per moltes de les altres, així que... cuidem-les!

  • Lluís Pagès | 28-04-2018

    caram, Montseblanc, quina descripció més detallada de com cruspir-se un xuixo! M'ha encantat, t'hauria segrestat el text sencer i l'hauria inclòs en el meu relat... de pura enveja de tanta salivera que provoca! Molt agraït, crec que caldria afegir al final del "Panxó de xuixo" una frase que digués: "sobretot, no us oblideu de llegir el comentari de na Montseblanc!"

  • Lluís Pagès | 27-03-2018 | Valoració: 10

    d'una experiència infantil que arrossegues tota la vida. No n'hi ha per menys, a mi em passaria el mateix. El relat, un text en prosa escapçat per disfressar-se de poema, té la seva força en els adjectius, ben triats i evocadors de l'escena. Se m'ha fet curt, jo l'hauria allargat una mica més amb una descripció més acurada de cada protagonista, però entenc que podria fer-li perdre ritme. Llegint els comentaris, m'adono de la teva cura en no ferir ningú quan l'erotisme fa acte de presència, i això ho subscric del tot, perquè penso que si el relat incita a que el lector faci volar la seva imaginació, aleshores té un impacte molt més gran que si ho descriu amb pèls i senyals. Ep, és una opinió personal que depèn del tot de l'estat d'ànim! Res, que si tens cap altre record al cap, posa't a redactar-lo ara mateix amb la teva lucidesa de lletraferit, i comparteix-lo amb tots nosaltres.

  • Lluís Pagès | 22-03-2018 | Valoració: 10

    ... feta prosa. Frases curtes, paraules excel·lentment adjectivades i un ritme del que va sentint qui descriu el fred tan paulatinament paralitzant com la baixa temperatura imperant. Un text molt encertant, senzill de llegir i que commou al lector perquè li arriba la mateixa sensació que la que experimenta el/la protagonista en els seus dits.
    Felicitats, a seguir creant espais comuns.

  • Lluís Pagès | 10-02-2018 | Valoració: 10

    plena d'insinuacions no escrites. M'agraden els texts que evoquen situacions que no estan descrites, però que t'hi transporten clarament. Tenen l'avantatge que pots recrear mentalment la situació que vulguis a partir de les quatre pistes del relat. Bona feina, Nil!

  • Lluís Pagès | 10-02-2018 | Valoració: 10

    No se m'acut millor adjectiu per a aquest text. Amb un inici ple de tendresa, la dura realitat del final et provoca un sotrac anímic difícil de pair. A la vegada, crítica velada a una injustícia flagrant que massa pocs denunciem. Voleu més ingredients llaminers en un text tan breu?

  • Lluís Pagès | 18-01-2018

    Benvolgut Nil, no cal dir que, després del que m'expliques, no em queda més opció que animar-te de manera vehement a què escriguis el teu relat referent a l'experiència que has viscut i de la que me'n fas ressò. Et proposo que ho facis en forma de poema, que tan bé domines. Serà un plaer de llegir-lo, n'estic convençut del resultat. I, per descomptat, serà un plaer de comentar-lo. Ànims, la musa de la inspiració se t'ha aparegut, no desaprofitis l'ocasió de regalar-nos un dels teus inspirats poemes!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: