És molt difícil condensar en tan poques paraules un nombre tan gran d'evocacions. Qui no ha passejat per la platja i experimentat en la seva pròpia pell l'abraçada de les onades al seus peus quan trenquen per darrera vegada? Però no n'hi ha prou en descriure una sensació, cal identificar-s'hi, i si s'assoleix aquesta condició, l'èxit del rapsoda està assegurat. Enhorabona, Aleix, per assolir aquesta doble fita (descripció i identificació) en tan poques paraules!
Una abraçada.

(entenem-hi els que afecten a prendre decisions, comportaments afectius, baralles, entre d’altres) no tenen res a veure amb la butxaca. Que, de pobres d’esperit, n’hi ha de rics i de pidolaires. Els qui llegeixen aquestes línies trobaran de calaix aquesta breu reflexió, però calen relats com els de l’Aleix per adonar-nos que és veritablement així.
A mi m’ha sorprès una mica la resposta de la recepció de l’hotel a la demanda de mainadera, que no crec que ni en Charles ni la Judy haguessin acceptat la tutela dels seus fills sota la responsabilitat d’en Mamadou, al meu entendre és un punt feble de la història. Però el retrat que es dibuixa en el text és tan potent, es tracta d’un mirall social tan actual i ben descrit, que la resta queda com quelcom anecdòtic.
Felicitats, Aleix, per aquesta anàlisi profunda de la condició humana, que traspassa el món dels diners i ens assenyala a tots com a actors principals d’una convivència que té més punts de contacte que divergències.

Seguim llegint-nos!

per l'ambientació, la descriptiva, el desenvolupament dels fets. No obstant, jo hauria deixat la descoberta de l'antropofàgia d'en Delprat per al final del relat, provocant la sorpresa del lector, però és només una suggerència. Tractant-se d'un relat una mica més llarg que la resta, cal valorar que et mantingui alerta fins al final, cosa que assoleixes de manera magnífica.
Bona feina, Aleix!

et quedes amb una sensació de feixuguesa i pesantor al cos, amb la boca espessa i la llengua balba, com si l'aire que descrius t'hagués realment envaït. Tot això vol dir que el poema ha sabut transmetre el que hem patit aquest hivern. Un altre èxit, benvolgut Aleix!

Sempre m'han agradat els poemes escrits amb paraules senzilles (i tendres!), perquè arriben més endins que d'altres més elaborats. Jo diria que en Martí i Pol, allà on sigui, et va xiuxiuejar alguns dels encertadíssims versos, m'equivoco? Ep, que no et trec cap mèrit! Que el poeta de Roda de Ter segueixi inspirant-te.
Una abraçada,
Lluís Pagès

el futur fos quelcom semblant al que ens descrius? Hi ha un exercici d'imaginació en el teu relat, però molt en temo que potser es quedarà curt... És en aquestes visions futuristes que posen la pell de gallina que penso que la frase "això ja no ho veurem" agafa unes paradoxals connotacions positives.
Gràcies per seguir escrivint tan bé però, per damunt de tot, per fer-nos reflexionar millor.

Lluís Pagès

http://www.thermiva.com/

(encara que estigui en anglès, accediu als vídeos i a les fotografies i comprovareu que, una vegada més, la realitat supera la ficció).

en lloc de fer ús de la dita castellana "a palabras necias, oídos sordos", és molt millor escriure quatre versos que posin en evidència l'estultícia d'alguns polítics. A les manifestacions desafortunades, què més encertat que una rèplica àcida i plena d'humor? En això, com en moltes altres coses, en Poblet n'és mestre!
A seguir llegint-nos, company lletraferit.

Hi ha una sensació de calma per part dels observadors de la noia que es contraposa amb la cacera del fum que es recargola, amb la tensió que aquesta suposa. Un equilibri que no és fàcil d’aconseguir, però que resolts de manera mestrívola amb un final incert que convida a una segona part del relat.
Agraït per la bona estona que ens fas passar, i pels teus comentaris al proïsme!

és un record que es fa present. Jo també havia estat consumidor de Mirindes i de rodets, semblen temps tan llunyans! Si la vida ja passa prou de pressa, amb l'extraordinari desenvolupament de la tecnologia, encara sembla que ho faci més, que cada any hi ha d'haver novetats en els mòbils, els ordinadors, etc... No obstant, hi ha coses que romanen com sempre, impertorbables al moviment de les busques del rellotge i amb un nivell de connexió amb el lector excel·lent. La teva encertadíssima poesia n'és un bon exemple. Que no defalleixi!
Una abraçada,

Lluís

se'ls guanya per l'estómac! I si hi barregem la gelosia, la mescla és aleshores explosiva! Com que he pujat al Balandrau i conec la zona, el relat m'ha enganxat de seguida. I no he sospitat res del final, ha estat una autèntica sorpresa de desenllaç, el que, segons el meu parer, confereix al text una vàlua extra que el converteix en exemple a seguir.
I com acaba la història? T'atreveixes a trobar-hi una solució a la picabaralla?
Una abraçada i a segui delectant-nos!

Lluís

se li pot aplicar la dita que resa "cap geperut es veu la gepa".
Crec que el relat es fa gran amb el sorprenent final, li confereix un punt de sal que s'estén a tot el text i el fa més saborós. Perquè és el que m'ha passat a mi en llegir-lo: vas obrint boca, se't va fent la boca aigua, i al final notes aquell gust tan difícil de definir, aquell punt de picant exacte en qualsevol plat exquisit.
A seguir cuinant, Aleix, que nosaltres seguirem tastant-te!

Si després de llegir el teu genial poema tens unes ganes irreprimibles de ficar-te en la pell de qualsevol dels protagonistes, és que el text ha tocat l'ànima de qui el llegeix, que les paraules han sortit de l'escrit per acaronar-te aquelles part del cervell que provoquen plaer. Quan això succeeix, només resta de felicitar efusivament l'autor, i animar-lo a seguir produint aquestes petites joies.
Una abraçada.

t'enganxa des del començament, amb un estil desenfadat que et fa mantenir un somriure permanent mentre avances pel text. Jo també conec la zona i per això m'ha fet molta gràcia la descripció irònica/surrealista que tan bé desenvolupes.
A seguir escrivint!

La idea original del relat és boníssima, molt original això d'agafar-se de manera literal la frase feta "morir de vergonya". Però a mi no em queda clar que, pel que expliques al teu relat, només afecti als rics, tinc els meus dubtes de si no moren també d'altres membres de la societat que no podem titllar de rics. M'ho pots aclarir?
Gràcies per comentar un relat meu!