Lluís Pagès

Barcelona,

128 Relats, 109 Comentaris
93927 Lectures
Valoració de l'autor: 9.72

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 28-01-2016

    Sempre m'han agradat els poemes escrits amb paraules senzilles (i tendres!), perquè arriben més endins que d'altres més elaborats. Jo diria que en Martí i Pol, allà on sigui, et va xiuxiuejar alguns dels encertadíssims versos, m'equivoco? Ep, que no et trec cap mèrit! Que el poeta de Roda de Ter segueixi inspirant-te.
    Una abraçada,
    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 28-01-2016 | Valoració: 10

    el futur fos quelcom semblant al que ens descrius? Hi ha un exercici d'imaginació en el teu relat, però molt en temo que potser es quedarà curt... És en aquestes visions futuristes que posen la pell de gallina que penso que la frase "això ja no ho veurem" agafa unes paradoxals connotacions positives.
    Gràcies per seguir escrivint tan bé però, per damunt de tot, per fer-nos reflexionar millor.

    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 25-01-2016

    http://www.thermiva.com/

    (encara que estigui en anglès, accediu als vídeos i a les fotografies i comprovareu que, una vegada més, la realitat supera la ficció).

  • Lluís Pagès | 30-12-2015 | Valoració: 10

    en lloc de fer ús de la dita castellana "a palabras necias, oídos sordos", és molt millor escriure quatre versos que posin en evidència l'estultícia d'alguns polítics. A les manifestacions desafortunades, què més encertat que una rèplica àcida i plena d'humor? En això, com en moltes altres coses, en Poblet n'és mestre!
    A seguir llegint-nos, company lletraferit.

  • Lluís Pagès | 27-12-2015 | Valoració: 10

    Hi ha una sensació de calma per part dels observadors de la noia que es contraposa amb la cacera del fum que es recargola, amb la tensió que aquesta suposa. Un equilibri que no és fàcil d’aconseguir, però que resolts de manera mestrívola amb un final incert que convida a una segona part del relat.
    Agraït per la bona estona que ens fas passar, i pels teus comentaris al proïsme!

  • Lluís Pagès | 08-12-2015 | Valoració: 10

    és un record que es fa present. Jo també havia estat consumidor de Mirindes i de rodets, semblen temps tan llunyans! Si la vida ja passa prou de pressa, amb l'extraordinari desenvolupament de la tecnologia, encara sembla que ho faci més, que cada any hi ha d'haver novetats en els mòbils, els ordinadors, etc... No obstant, hi ha coses que romanen com sempre, impertorbables al moviment de les busques del rellotge i amb un nivell de connexió amb el lector excel·lent. La teva encertadíssima poesia n'és un bon exemple. Que no defalleixi!
    Una abraçada,

    Lluís

  • Lluís Pagès | 16-11-2015 | Valoració: 10

    se'ls guanya per l'estómac! I si hi barregem la gelosia, la mescla és aleshores explosiva! Com que he pujat al Balandrau i conec la zona, el relat m'ha enganxat de seguida. I no he sospitat res del final, ha estat una autèntica sorpresa de desenllaç, el que, segons el meu parer, confereix al text una vàlua extra que el converteix en exemple a seguir.
    I com acaba la història? T'atreveixes a trobar-hi una solució a la picabaralla?
    Una abraçada i a segui delectant-nos!

    Lluís

  • Lluís Pagès | 27-08-2015 | Valoració: 10

    se li pot aplicar la dita que resa "cap geperut es veu la gepa".
    Crec que el relat es fa gran amb el sorprenent final, li confereix un punt de sal que s'estén a tot el text i el fa més saborós. Perquè és el que m'ha passat a mi en llegir-lo: vas obrint boca, se't va fent la boca aigua, i al final notes aquell gust tan difícil de definir, aquell punt de picant exacte en qualsevol plat exquisit.
    A seguir cuinant, Aleix, que nosaltres seguirem tastant-te!

  • Lluís Pagès | 05-07-2015 | Valoració: 10

    Si després de llegir el teu genial poema tens unes ganes irreprimibles de ficar-te en la pell de qualsevol dels protagonistes, és que el text ha tocat l'ànima de qui el llegeix, que les paraules han sortit de l'escrit per acaronar-te aquelles part del cervell que provoquen plaer. Quan això succeeix, només resta de felicitar efusivament l'autor, i animar-lo a seguir produint aquestes petites joies.
    Una abraçada.

  • Lluís Pagès | 27-05-2015 | Valoració: 9

    t'enganxa des del començament, amb un estil desenfadat que et fa mantenir un somriure permanent mentre avances pel text. Jo també conec la zona i per això m'ha fet molta gràcia la descripció irònica/surrealista que tan bé desenvolupes.
    A seguir escrivint!

  • Lluís Pagès | 20-05-2015 | Valoració: 8

    La idea original del relat és boníssima, molt original això d'agafar-se de manera literal la frase feta "morir de vergonya". Però a mi no em queda clar que, pel que expliques al teu relat, només afecti als rics, tinc els meus dubtes de si no moren també d'altres membres de la societat que no podem titllar de rics. M'ho pots aclarir?
    Gràcies per comentar un relat meu!

  • Lluís Pagès | 18-03-2015 | Valoració: 10

    amb un desenllaç original, inesperat, ple de tendresa. La pèrdua de l'amiga dóna pas a una trama que sembla una cosa quan en veritat n'és una altra, un factor sorpresa ben usat.
    Ens seguim llegint.

  • Lluís Pagès | 17-02-2015 | Valoració: 10

    Aquest poema s'ha de pal·ladejar a poc a poc, que només així t'arriba l'airet de la platja i veus el color llimona de les cames de la noia. És com un curt cinematogràfic que passa davant dels ulls fotograma a fotograma, i entra tan suaument i delicat que és tot un plaer per als sentits. A mi, la gran llosa se m'ha presentat més horitzontal que vertical com és, potser perquè les vistes que descrius t'envolten d'una manera tan encisadora que et fan oblidar la duresa del ciment.
    Tot molt aconseguit, bona feina!

  • Lluís Pagès | 25-01-2015 | Valoració: 10

    a la sensibilitat, als records de qui ens han deixat, a la pulcritud del vocabulari, precís i evocador. I també als punts suspensius, protagonistes ortogràfics, que estan tan ben justificats quan la memòria toca l'ànima.
    Una abraçada.

  • Lluís Pagès | 18-01-2015 | Valoració: 10

    de principi a fi. M'hauria agradat un final mundà, però reconec que el misteri de la darrera trucada d'en Pau afegeix força a un relat amb molta empenta. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: