Lluís Pagès

Barcelona,

145 Relats, 152 Comentaris
127254 Lectures
Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 12-11-2017 | Valoració: 10

    ... sembla molt senzilla, la cosa més natural del món de reflectir en un paper, però tots sabem que no sempre és així. Jo encara diria més: mai és així. D'aquí que quan veus un text que descriu el més prosaic del que passa en una platja, t'adones del mèrit que té anar-lo llegint com si estiguessis al costat dels protagonistes sense que aquests se n'adonessin de res. El que es va relatant llisca per la ment del lector com l'aigua de la noia que es dutxa, i això té un gran mèrit: el mèrit d'aprendre com escriure de manera senzilla la quotidianitat més pregona.
    Segueix ensenyant-nos, mestre!

  • Lluís Pagès | 12-11-2017

    El poema està tan ben fet, que un es posa en la pell de qui reflexiona encara que no ho vulgui. I quina manera de plorar la pèrdua! Però quan un pensa que no podrà refer-se emocionalment, els petits detalls de qui l'envolten la fan tirar endavant. Quina gran lliçó d'humanitat! Recomano molt la poesia a qualsevol que passi per un tràngol de pèrdua similar. Per treure's el barret! Moltes felicitats, Nonna Carme!

  • Lluís Pagès | 05-11-2017 | Valoració: 10

    Jo també he sentit tristesa pels canvis experimentats a la part vella de Barcelona. Hi ha botigues que no han esborrat el nom original de la mateixa (perquè està esculpida a la pedra) i evoquen un passat divers i heterogeni molt més enriquidor que el monotemàtic pizzeria/botiga de roba d'ara. I dels que es veuen obligats a abandonar el barri per l'especulació immobiliària, no cal dir que és una vergonya. Per què es prioritza el visitant ocasional enlloc del qui hi viu? Perquè té més poder adquisitiu el turista? Calen més, molt més poemes tan encertats com aquest, Aleix, per sacsejar la consciència col·lectiva i protegir el que és nostre .
    Una abraçada i a seguir denunciant!

  • Lluís Pagès | 04-11-2017 | Valoració: 10

    Montseblanc i Nil de Castell Ruf, no sé com ho veieu, però després de llegir les vostres contribucions a aquest web, proposo que col·laboreu en un poema o prosa conjunts, això és, un relat en català on els lectors, una vegada llegit el text, siguin incapaços de mantenir les mans sobre el teclat de l'ordinador i les amaguin sota la taula (altrament dit, que es vegin forçats a rellegir el vostre treball amb una sola mà). El premi més gran per a l'obra que us proposo seria una pluja de clics on pots qualificar el que has llegit d'ofensiu". Llàstima que ens comuniquem a través d'un medi on els fluids, fins a cert punt, no el malmeten, que si fos sobre paper, aquest ja s'hauria dissolt en un oceà de salivera, llàgrimes de plaer i d'altes secrecions/exsudacions d'origen intern. A veure si d'altres lectors recolzen la iniciativa i així no pugueu defugir el repte!

  • Lluís Pagès | 03-11-2017

    El poema és d'una descriptiva esborronadora, hi ha poc marge per al lirisme. Descrius els fets com un reporter que prengués nota fil per randa del que veuen els seus ulls. No obstant, quan sembla que s'acabarà de la manera més prosaica imaginable, apareix el NO! i esquinça la ment del lector, provocant-li una sotragada, un veritable curtcircuit mental. I jo llegeixo aquesta negativa com una posició ferma davant d'una iniciativa pueril, un posicionar-se donant un cop de puny sobre la taula, una resposta sense dubtes, inapelable. En aquest sentit, ho percebo com una autèntica lliçó de vida.
    I donar lliçons de vida és quelcom molt difícil. Et felicito per la teva habilitat en transformar situacions quotidianes en autèntics atzucacs mentals. Enhorabona!

    Lluís .

  • Lluís Pagès | 15-08-2017

    ... amb recolliment. Jo ho he fet en una nit estelada d'estiu, en un lloc solitari. I l'efecte del poema es fa molt fort: fredor, soledat,... Això vol dir que aconsegueix de transmetre alguna cosa que toca l'ànima, i ja és tot el que volem els que ens agrada llegir poesia.
    A seguir publicant!

  • Lluís Pagès | 16-07-2017 | Valoració: 10

    que no només es tracta de fotre un clau, sinó que "dones en el clau" per l'excel·lent descripció de la tensió eròtica prèvia a l'acte. Com diu la Clara, el mot just en cada vers, amb un efecte directe sobre el lector. I com és ben cert que això és molt difícil d'assolir i només uns quants privilegiats ho aconsegueixen (ja t'hi pots comptar entre ells), et repto a crear un relat paral·lel en el qual es bescanviïn els papers i la sella de pell dura sigui de color fosc i el cowboy de pell clara. Enhorabona, et seguiré llegint!

  • Lluís Pagès | 16-07-2017

    el comentari al meu relat és d'un impacte tan fort que es mereixeria ser incorporat al text principal. La propera vegada et faré arribar la meva darrera aportació al web que ens agermana i et demanaré que em facis una crítica de les teves, plenes de paraules incisives i imatges punyents, amb la finalitat d'arrodonir un redactat que traspassarà tots els límits del que pot imaginar la ment humana. De qui signarà el relat, doncs potser podríem fer-ho els dos, així si un cau malferit per l'estomacada d'un lector que hagi estat incapaç de pair el que ha llegit, sempre quedi l'altre per seguir la tasca heroica de generar relats només aptes per a les ments més preparades. Una abraçada!

  • Lluís Pagès | 29-06-2017 | Valoració: 10

    de l'aigua que sadolla la set de gresca (eufemisme de sexe desenfrenat) que descriuen els dits juganers. D'altra manera, no hi hauria element anti-inflamable que evités un foc de passió tan encès com el que relates. M'agrada el punt d'incertesa o, més ben dit, d'endevinalla que circula per tot el text, que amaga intencions d'efervescència eròtica. Un deu a una descripció que et deixa amarat de suor per dins i alhora et refresca per fora.

  • Lluís Pagès | 19-04-2017 | Valoració: 10

    La poesia és quelcom tremendament personal. L'estat d'ànim del lector és potser el factor més decisiu a l'hora de llegir poesia i que aquesta arribi a l'ànima. Si et deixa indiferent, oblidaràs el poema a l'acte. És exactament el contrari del que m'ha passat a mi: he llegit "Libido" d'una tirada i m'ha engrescat, d'aquí la meva crítica positiva. El més sorprenent de tot és que em sento del tot incapacitat per dir què és el que ha fet que m'agradés, és a dir, que és el conjunt el que et sacseja, la globalitat del text, probablement perquè et transporta a la pell dels personatges com si fossis tu el mateix protagonista. I això no és gens senzill d'aconseguir.
    Enhorabona, Nil! A seguir produint!

  • Lluís Pagès | 19-04-2017 | Valoració: 10

    No m'agrada gaire això de la puntuació, però he gaudit tant amb el que acabo de llegir que no m'ha costat gens ni mica de posar-li un deu. El primer paràgraf crea un ambient un xic confós, intrigant, que et desperta molta curiositat per saber com acabarà la cosa. El segon és mestrívol en tots els aspectes: aclaridor, esfereïdor, cruixidor, és a dir, una vertadera peça de text que podria servir d'exemple sobre com s'han d'escriure aquestes situacions en les quals es destapa un comportament sospitós. Enhorabona, un relat tremendament reeixit.
    PD: agraït pels teus comentaris als meus relats, i fes-los tan llargs o tan curts com vulguis, me'ls llegiré tots fil per randa.

  • Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    M'ha fet riure el tractament legal a la detenció, és a dir, els nous drets que assisteixen a l'home emmanillat, a banda de tota la història, una petita sorpresa dins d'un tema tan suat com el del món de la droga. M'encanta topar-me amb relats on la idea que condueix a escriure'ls és una novetat per a mi, perquè vol dir que l'autor s'ha esforçat en empescar-se una història original i ha donat en el clau. Quina és la font d'inspiració en aquests casos? Ai, segurament és el secret més ben guardat de tots els qui formem part d'aquest web. Enhorabona i a seguir escrivint!

  • Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    Però si no paren de xerrar! El teu relat m'ha fet pensar en aquells texts que ens feien llegir de petits quan tocava lectura: senzills i entenedors. Això no és un demèrit, ben al contrari, que costa molt fer que les paraules i les frases surtin de manera natural, reflectint el moment com si fos un mirall, que generalment ens compliquem l'existència i ens fiquem en "jardins literaris" d'on amb prou feines en sortim amb alguna cosa aprofitable. Felicitats pel teu "savoir faire" narrador!

  • Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    ... de personatges no tan frescs. Es nota habilitat literària en reflectir sobre el paper la conversa, t'hi fica sense adonar-te'n, i això és un mèrit. T'animo a seguir escrivint!

  • Lluís Pagès | 13-04-2017 | Valoració: 10

    Encara que he llegit el teu poema a primera hora del matí, m'he de sincerar: m'hauria cruspit un manat de calçots sense moure els llavis! Els detalls de la teva oda són tan adients i encertats que han despertat les meves papil·les gustatives quan potser no tocava, el millor reconeixement a la bona feina com a rapsoda. Enhorabona!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: