Foto de perfil de llpages

llpages

Barcelona,

227 Relats, 991 Comentaris
294638 Lectures
Valoració de l'autor: 9.85

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de llpages

Últims comentaris de l'autor

  • llpages | 17-03-2024

    Em quedo parat de veure que les conclusions que treu la IA després d'introduir el meu relat són quasi les mateixes que he assenyalat jo: manca de sentit de l'humor, frases molt generals i quasi poètiques, etc. Diuen que la gran diferència amb la resta de ginys informàtics és que la IA aprèn, i ho fa nodrint-se de material com el que el SrGarcia li ha proporcionat. Segur que d'aquí a uns anys, si encara sóm per aquí, aquests comentaris faran riure, però, ara per ara, després de veure com es mànega amb aquests textos, la veritat és que "estem una mica cagats" XD! Moltes gràcies, SrGarcia!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat que fa riure primer, i pensar després. I que fa riure, m'ho he passat pipa! Segell de la casa t'ho miris per on t'ho miris, originalitat i humor molt difícils d'aconseguir. Enhorabona, kefas!
    PD: que tiri de la intel·ligència que pugui, els discursos són per adormir el personal.

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    En acabar de llegir-los, m'he torrat una llesca de pa i hi he sucat tomàquet amb un rajolí d'oli i un polsim de sal. La primera mossegada m'ha fet reviure tot el que he llegit, el paradís a la terra. Gràcies, Joan!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Paraules que expressen el terror en tota la seva cruesa, però sense caure en l'excés. Costa de creure que hi hagi gent capaç de dur a terme tanta maldat. Un sentit homenatge a les víctimes i una denúncia clara a qualsevol forma de terrorisme, bona feina, Joan!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Una alenada d'amor en uns versets tan curts com intensos. Tot llegint-lo, el que comença com una bri d'alè, al meu parer acaba com una alenada ben forta. Una sotragada a l'esperit de qui el llegeix, m'ha agradat molt. Enhorabona, Atlantis!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    que fan pensar i que reconeixem en la nostra pròpia vivència. Una delícia de text que convida a rellegir-lo. Encertat en el contingut i excel·lent en la redacció, per emmarcar. Enhorabona, Nua Dedins!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Per als que arriben a l'edat en la qual el cos comença a desfer-se a trossos (que no són tots, cal dir-ho), haver de lidiar amb un robot/minyona és un ingredient més a les dents postisses, els audiòfons, les ulleres, les pròtesis, etc. Al Japó ja hi ha exemples actuals de convivència d'humans amb robots, o sigui que de futur, res de res. El relat ho reflecteix amb un punt d'humor que el torna deliciós. He passat una bona estona, gràcies, Cesca!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Si tots els ginys robotitzats pensessin, ben segur que ho farien de manera ben semblant al relat que ens ocupa. Un text fresc i original, de lectura fàcil i que fa somriure, no es pot demanar més. Enhorabona, Narcisa!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Si el que dibuixa el relat és un futur, millor que despertem d'aquest malson. En quatre línies, l'autor descriu amb encert una relació home-robot del tot tòxica. Potser el que ara ens sembla inversemblant, d'aquí un temps caldrà tenir-ho en compte, Déu no ho vulgui. Enhorabona per un text molt inspirat.

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat on el temps hi juga un paper rellevant, ara endavant, ara enrere, vivències passades, present de dubtós futur, un perfecte domini del tempo. La història no és original, però està molt ben estructurada i millor escrita, cada paràgraf et va descobrint fets nous que t'animen a saber-ne més. He gaudit d'una estona de lectura, agraït, Joan Colom!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Un relat que t'enganxa i et deixa amb moltes ganes de saber-ne més. Descripcions acurades, narrativa fluïda, una delícia de lectura. Vinga, Magda, posa fil a l'agulla i segueix sorprenent-nos amb una història que promet.

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    Comprar, fer-ne ús, llençar. Reaprofitar, arreglar? Fuig, això és de pobres i nostàlgics! Aquest ideari capitalista ho devora tot, robots de darrera generació inclosos. Un relat fresc amb un velat to de denúncia i en primera persona que m'ha agradat. Enhorabona, Atlantis!

  • llpages | 17-03-2024 | Valoració: 10

    El robot avalua la situació sota uns paràmetres que són ben diferents als dels humans. On el lector hi veu violència domèstica, el robot s'aferra a la paraula "guapa" per decidir que la relació va com una seda. Un text original que m'ha agradat. Enhorabona i benvingut, Castanyeta!

  • llpages | 10-03-2024 | Valoració: 10

    Conseqüentment, en fan falta uns quants més per posar fi a la sequera ;)
    Un poema que se m'ha fet curt, però que ha sabut sintetitzar molt bé fent ús de les metàfores (cançons sense música, genial!) el que tots sabem: sense aigua no hi ha vida. Ens seguim llegint, Rosa!

  • llpages | 09-03-2024 | Valoració: 10

    Els dos darrers paràgrafs estan tan ben escrits que quasi m'han trasbalsat, s'hi descriu l'àvia prostrada al llit, la unió amb la néta, els records... tot plegat tan sensible que sembla que ho visquis ara mateix. No és senzill escriure aquests sentiments d'una manera tan clara i sincera, sense caure en clichés, la veritat és que m'ha agradat molt.