Lluís Pagès

Barcelona,

134 Relats, 129 Comentaris
106033 Lectures
Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 03-12-2016 | Valoració: 10

    ...hauria de ser nul•la, a no ser que algú aconsegueixi establir un lligam d’existència entre les dues entitats (la primera, etèria; la segona, massa viscosa) i en faci un relat. Tot un repte, que has aconseguit de manera molt reeixida. La recepta per a aquestes piruetes mentals que es traslladen al paper són inútils d’escriure, perquè estan gravades al codi genètic de l’escriptor. I com que de gent que escriu coses amb gràcia no n’hi ha molts, un s’emociona quan en topa amb un. Això és el que m’ha passat amb aquest relat. Enhorabona, Israel, seguiré llegint-te.

  • Lluís Pagès | 20-11-2016 | Valoració: 10

    una pregària. Si desconegués l’autor, diria que es tracte d’algú compromès amb una causa religiosa, per com parla de Déu i de l’existència humana. L’he rellegit en recolliment, amb silenci a l’entorn, i m’ha semblat una revelació de poema, de gran bellesa de concepció i de mots. Les paraules o les expressions catalanes en desús m’atrauen profundament i gaudeixo molt aprenent-les. És d’agrair que hi hagi gent com tu que les empri i les faci públiques. Seguiré llegint la resta de relats que has penjat, segur que m’agradaran.
    Moltes gràcies per la informació dels llibres de química, he quedat encuriosit. I no pateixis, tens el teu anonimat ben preservat.

    Cordialment,
    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 19-11-2016 | Valoració: 10

    Estem a les portes d’un allau d’innovacions tecnològiques, i el sector de l’automòbil n’és punter. No obstant, res no tira endavant si no hi ha molta empenta darrere, i l’empenta no té res de tecnològic i molt de ganes de fer coses. És en aquest sentit que el teu relat té força, la valentia d’en Joan de voler anar sol i entomar el repte. Calen molts Joans com el del teu relat per fer dels somnis realitats. I més encara: relats com aquest segur que animen a més Joans a ser valents i lluitar per un demà millor. Conclusió: segueix escrivint, Aleix, que els teus textos empenyen la roda cap a un futur amb més oportunitats per a tothom.

    Una abraçada,
    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 03-10-2016

    em demanes que et digui on són la Núria i la Teresina, i jo no t'ho diré, però et ben juro que viuen molt a prop de Ribes de Freser, una casualitat que afegeix més misteri al text. Quin pa els donen, per allà dalt, que es mirin la vida amb un altres ulls? M'ha fet tanta gràcia que esmentessis els nonagenaris de Ribes, per la proximitat geogràfica amb les meves protagonistes reals, que no m'he pogut estar de respondre't. Ah, i ja em perdonaràs que no et digui on viuen, la discreció també és una virtut que la gent gran perd sovint, amagant-se darrere del suat "a la meva edat, ja no cal que em calli res!".
    Agraït pels teus comentaris, una abraçada!

  • Lluís Pagès | 03-10-2016 | Valoració: 10

    a dolls! Escenes fugisseres, colors que taquen el paisatge, personatges entranyables i... que coincideixo molt amb la resta de comentaris: un poema per treure's el barret. En lloc de fer-te rumiar, et llisca pel cervell com una onada vivificadora, que et refresca l'enteniment sense saber el perquè. I això és molt difícil d'aconseguir i, per més mèrit encara, que provoqui aquest estat oníric en tants lectors.
    Una abraçada, Aleix, ens seguim llegint.

  • Lluís Pagès | 03-10-2016 | Valoració: 10

    Després de llegir el teu relat, penso que és més un recull de bons consells que no pas de sensacions personals davant d'un full en blanc. Animes a escriure passant per damunt de pors, i això és essencial per començar.
    Segueix-nos engrescant!

  • Lluís Pagès | 03-10-2016 | Valoració: 10

    és que és impossible que te'l llegeixis amb les mans sobre la taula. Forma part de la literatura que es llegeix amb una sola mà, i això no es pot dir de tot relat eròtic, cal mestratge i ficar la ploma ben endins (ep!, ara en diuen ploma?).
    Agraït pel teu comentari al meu relat.

  • Lluís Pagès | 02-10-2016 | Valoració: 10

    Un excel·lent exemple que "de teves a meves..."
    Ben escrit!

  • Lluís Pagès | 24-08-2016 | Valoració: 10

    És molt difícil condensar en tan poques paraules un nombre tan gran d'evocacions. Qui no ha passejat per la platja i experimentat en la seva pròpia pell l'abraçada de les onades al seus peus quan trenquen per darrera vegada? Però no n'hi ha prou en descriure una sensació, cal identificar-s'hi, i si s'assoleix aquesta condició, l'èxit del rapsoda està assegurat. Enhorabona, Aleix, per assolir aquesta doble fita (descripció i identificació) en tan poques paraules!
    Una abraçada.

  • Lluís Pagès | 16-07-2016 | Valoració: 10

    (entenem-hi els que afecten a prendre decisions, comportaments afectius, baralles, entre d’altres) no tenen res a veure amb la butxaca. Que, de pobres d’esperit, n’hi ha de rics i de pidolaires. Els qui llegeixen aquestes línies trobaran de calaix aquesta breu reflexió, però calen relats com els de l’Aleix per adonar-nos que és veritablement així.
    A mi m’ha sorprès una mica la resposta de la recepció de l’hotel a la demanda de mainadera, que no crec que ni en Charles ni la Judy haguessin acceptat la tutela dels seus fills sota la responsabilitat d’en Mamadou, al meu entendre és un punt feble de la història. Però el retrat que es dibuixa en el text és tan potent, es tracta d’un mirall social tan actual i ben descrit, que la resta queda com quelcom anecdòtic.
    Felicitats, Aleix, per aquesta anàlisi profunda de la condició humana, que traspassa el món dels diners i ens assenyala a tots com a actors principals d’una convivència que té més punts de contacte que divergències.

    Seguim llegint-nos!

  • Lluís Pagès | 01-05-2016 | Valoració: 10

    per l'ambientació, la descriptiva, el desenvolupament dels fets. No obstant, jo hauria deixat la descoberta de l'antropofàgia d'en Delprat per al final del relat, provocant la sorpresa del lector, però és només una suggerència. Tractant-se d'un relat una mica més llarg que la resta, cal valorar que et mantingui alerta fins al final, cosa que assoleixes de manera magnífica.
    Bona feina, Aleix!

  • Lluís Pagès | 15-03-2016 | Valoració: 10

    et quedes amb una sensació de feixuguesa i pesantor al cos, amb la boca espessa i la llengua balba, com si l'aire que descrius t'hagués realment envaït. Tot això vol dir que el poema ha sabut transmetre el que hem patit aquest hivern. Un altre èxit, benvolgut Aleix!

  • Lluís Pagès | 28-01-2016

    Sempre m'han agradat els poemes escrits amb paraules senzilles (i tendres!), perquè arriben més endins que d'altres més elaborats. Jo diria que en Martí i Pol, allà on sigui, et va xiuxiuejar alguns dels encertadíssims versos, m'equivoco? Ep, que no et trec cap mèrit! Que el poeta de Roda de Ter segueixi inspirant-te.
    Una abraçada,
    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 28-01-2016 | Valoració: 10

    el futur fos quelcom semblant al que ens descrius? Hi ha un exercici d'imaginació en el teu relat, però molt en temo que potser es quedarà curt... És en aquestes visions futuristes que posen la pell de gallina que penso que la frase "això ja no ho veurem" agafa unes paradoxals connotacions positives.
    Gràcies per seguir escrivint tan bé però, per damunt de tot, per fer-nos reflexionar millor.

    Lluís Pagès

  • Lluís Pagès | 25-01-2016

    http://www.thermiva.com/

    (encara que estigui en anglès, accediu als vídeos i a les fotografies i comprovareu que, una vegada més, la realitat supera la ficció).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: