Lluís Pagès

Barcelona,

160 Relats, 215 Comentaris
168596 Lectures
Valoració de l'autor: 9.82

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 27-02-2019 | Valoració: 10

    Jo també he visitat Santa Sofia i m'he sentit molt identificat amb el que descrius perquè la impressió que et fa contemplar aquella meravellosa obra arquitectònica és, senzillament, corprenedora. Cal un molt bon domini del llenguatge per a què el lector es trobi inserit en un entorn tan fascinant. I la menció final de l'emperadriu Teodora és la cirereta que corona un relat exquisit. Felicitacions sinceres, Montseblanc!

  • Lluís Pagès | 22-02-2019 | Valoració: 10

    En aquest poema s’hi reuneix l’enyorança de civilitzacions perdudes, d’oficis ancestrals, del temps rúfol dels indrets rememorats, de rapsodes de fets èpics, de països que van ser i dels que vindran. Aquests són els maons que bastiran el poema. Però hi falta l’argamassa, el ciment que ajuntarà el maons i farà possible l’aparició de l’edifici acabat. Aquí és on rau l’habilitat del poeta: no n’hi ha prou en tenir els millors elements sortits de la bòbila, cal la perícia de l’arquitecte per assolir la construcció d’una cosa tan bella com un... poema. Ara toca rellegir-lo: toqueu cada maó, passeu els dits per les canaleres que hi ha entre ells i admireu l’alçada de les parets; us adonareu que esteu davant d’un poema on, com dins d’una casa, s’hi posa a recer l’ànima de l’autor. En Nil ens obre la portalada d’aquest palau i ens convida a entrar-hi. Jo sempre hi accedeixo, i us recomano que no us ho perdeu. Gràcies, Nil, per la teva hospitalitat!

  • Lluís Pagès | 10-02-2019 | Valoració: 10

    Hi ha poemes amorosos que no fan ni fred ni calor, els llegeixes d'esma perquè estan tan plens de tòpics i paraules desgastades per l'ús, que no et fan sentir res. El que acabo de llegir, en canvi, contagia passió a dojo, et fica en la pell de l'enamorat i vibres amb les seves encertades metàfores. El secret no rau només en l'originalitat per tractar el tema, el secret és que la mà del rapsoda transmet el que un cor inflamat per l'enamorament transmet sense aturador i, amb aquesta força, contagia el lector. Enhorabona!.

  • Lluís Pagès | 22-01-2019 | Valoració: 10

    Suposem que us arriba a les mans el fragment que heu llegit sense conèixer el que penja en Nil a Relats en Català, tan sols teniu el text net i clar. Quina seria la vostra interpretació en llegir el poema? La versió del Nil que coneixem? O bé el d’una corsària que descriu la seva relació amb un pirata? Hi encaixaria una relació heterosexual? Jo diria que sí; potser l’ús del verb “etzibar” despista, però ben podria ser una punxada amb el sabre. La narradora s’enfronta a una lluita amb arma blanca contra el seu homònim, una comèdia perquè hi ha petons entre ells, malgrat la fugida final del protagonista masculí, però potser quadra. Tan se val, podem deixar volar la imaginació tant com vulgueu, que el relat és ple de sensualitat a vessar amb el segell inconfusible del nostre estimat autor; a mi m’agrada per la seva estructura rítmica oberta, que facilita transportar la ment a una situació que s’adeqüi al que s’està llegint, sense renunciar mai a l’extrema sensibilitat humana a la qual ens té acostumats . Bravo, Nil!

  • Lluís Pagès | 21-01-2019 | Valoració: 10

    aclariríem tantes coses! Crims, decisions, història... És un tema fascinant i inesgotable en les possibilitats que ofereix per a escriure textos ben originals. Com el teu, que dóna vida a uns quadres preocupats per un futur incert. M'hauria agradat un text una mica més llarg, que ens expliqués més detalls del que parlen ambdós quadres: secrets, testimoniatge... i tants fets inconfessables. Però sovint és millor així, un escrit breu que deixi volar la imaginació en forma de diàleg entre els dos quadres. És una llavor per a futurs relats? Per què no? T'animo a pensar-ne de nous, Perla de Vellut, segur que ens agradaran!

  • Lluís Pagès | 05-01-2019 | Valoració: 10

    A mi em passa una mica com a Unicorn Gris, que em costa de copsar-hi un fil argumental. Cada verset amaga un significat, a vegades fàcil de descobrir, sovint capciós i enigmàtic. Què haurà volgut dir? A mi m'encanten aquests poemes oberts, que deixen volar la imaginació i l'enteniment per arribar a una explicació que no té per què ser la vertadera o la que tenia al cap el poeta quan ho va escriure. Exactament com el que passa amb els camins de la vida, que no saps mai fins on et duran, quines dreceres agafaràs, quins pedregars caldrà superar. Paraules que fan referència a la incertesa de la vida, i que elles mateixes ens provoquen dubte si els busquem un significat.

    Una abraçada i a seguir penjant poemes, Perla de Vellut!

  • Lluís Pagès | 24-12-2018 | Valoració: 10

    Interpreto, fins on arribo, un estira-i-arronsa entre l'escriptor i la lluna, que ben bé podria ser entre la voluntat de l'home i la de la natura. Si guanya la lluna, manllevant la ploma, és perquè, fet i fotut, l'home també forma part de la natura. Ara bé, l'home no ofereix gaire resistència, sembla encantat sota la influència de l'astre, sotmetent-lo a l'acte. I potser no sempre hauria de ser així... el que podria donar peu a un altre dels teus suggeridors poemes. Enhorabona!

  • Lluís Pagès | 19-12-2018 | Valoració: 10

    Quan un poema és bo, quasi diria que té el mateix impacte en qualsevol llengua en què estigui escrit. A mi m'ha agradat molt la versió en català, però quan he passat a la castellana se m'ha reforçat la sensació de que estava davant d'un gran poema. No és un cant a l'amor arrauxat, més aviat prudent, però m'ha arribat una sensibilitat que només els poemes ben elaborats poden transmetre.
    Et seguiré llegint, té molt mèrit el que fas!
    Cordialment,

    Lluís

  • Lluís Pagès | 16-12-2018 | Valoració: 10

    M'agraden els prolegòmens i m'agrada més el prolegomen del teu poema. És la força de la insinuació, el detall fi de les paraules ben escollides, triades amb el mestratge d'un do que et beneeix. Llegeixo cada vers paladejant la frissança del que ha de passar. Perquè, al cap i a la fi, com diuen els jugadors d'escacs, l'amenaça és més forta que l'execució. I és aquesta força la que emana del teu poema com un doll d'aigua embravit. Enhorabona, Nil!

  • Lluís Pagès | 16-12-2018 | Valoració: 10

    del tot en el que dius. El poema comença convidant a arraulir-se amb la manteta a la butaca vora el foc, amb un bon llibre entre les mans i xarrupant la tassa d'infusió ben calenta. Però la realitat fora de l'escalfor de la llar és ben altra i cal fer el que tan bé descrius al final del poema: aixecar-se i manifestar-se, pacíficament i tossuda. Aquest contrast entre el que et demana el cos i la inquietud de l'ànima està tan ben reflectit en el teu text que hi combrego del tot. Seguim perseverant, el teu poema anima a fer-ho. Una abraçada plena d'admiració.

  • Lluís Pagès | 28-09-2018 | Valoració: 10

    Hi ha obres carregades d'or i pedreria que atipen els sentits. I hi ha obres que escullen tres o quatre pedres precioses i a partir d'elles se'n fa art. Els teus poemes formen part d'aquest segon grup: cada paraula, una gema; cada frase, un collaret de perles; cada estrofa, un diamant. Ben bé com un joier expert, tries les paraules exactes, no gaires, més aviat molt poques, i et poses a bastir una peça única de senzillesa i enlluernament alhora. Hi reconeixes el profund coneixement de l'ofici perquè, com més breu el text, més carregat de significat. Si, per reblar el clau, la intriga del final queda suspesa fins a la propera entrega, aleshores el vincle amb el lector ja és total i l'un i l'altre s'hauran de carregar de paciència. L'escriptor, perquè ha de treballar de valent, i això requereix temps i esforç. I el lector, perquè ha d'esperar a que pugui gaudir de la continuació.
    Enhorabona! T'estarem esperant!

  • Lluís Pagès | 28-09-2018 | Valoració: 10

    Certament, un poema que costa de copsar el significat, el que vol transmetre.
    No obstant, a mi m'ha agradat molt perquè l'adjectivació i el vocabulari són grandiloqüents en el sentit que volen expressar fets transcendents i et transporten a pensaments onírics dels quals no en saps ben bé el significat però que et comuniquen quelcom que et sacseja l'ànima. M'hi he trobat com quan escoltes música dodecafònica, que d'entrada sembla un garbuix de sons però que, a mesura que avança, et va captivant i et deixa un excel·lent regust de boca.
    Aleix, agrair-te els aclariments, però no et reprimeixis mai d'escriure encara que el resultat et sembli capciós, que fer rumiar els lectors sempre és estimulant.

  • Lluís Pagès | 03-09-2018 | Valoració: 10

    l'abonyega! No m'agradaria que el títol del meu comentari et transmetés frivolitat, ans el contrari. Està molt ben escrit i et poses en la pell del protagonista, deixant-te arrossegar pels sentiments que estan tan ben expressats. Hi ha una tensió sostinguda durant tot el fil del relat que arriba de seguida al lector, talment com un llampec inesperat. Felicitats per una traça que cal seguir conreant.
    A banda, t'agraeixo el teu comentari al meu relat "Receptari de vida", i aprofito l'avinentesa per recomanar-te "Autoajuda", crec que et pot ajudar en aquesta nova etapa.

  • Lluís Pagès | 20-08-2018 | Valoració: 10

    He gaudit d'un relat que et sembla del tot intranscendent fins que arribes al final. Aleshores, tot el que descrius prèviament agafa força, molta força. M'agraden aquests relats que amaguen una sorpresa final, i més encara quan et situen en un ambient ensucrat com el del casament per, seguidament, llençar-te una gerra d'aigua freda. Per descomptat, em poso del costat de la núvia, no es mereixia haver de passar per tanta comèdia. Enhorabona a l'autora, seguiré llegint-te!

  • Lluís Pagès | 20-08-2018 | Valoració: 10

    Estic per emmarcar el poema, penjar-lo al costat del mirall del bany i llegir-lo cada matí en encetar el dia. Cada paraula és encertada, cada vers et sadolla l'ànima. A mi m'ha fet el mateix efecte que una oració, que et recull en tu mateix i, en acabat de llegir, et deixa com nou, com si et renovessin per dins. Només tinc paraules d'agraïment, Aleix!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: