Un aplaudiment per tenir la gosadia d'inserir un text matemàtic en una pàgina de relats. Potser és perquè la bellesa no només rau en la literatura, també en el raonament lògic de les matemàtiques. Agraït per dedicar molt més de 42 minuts a un text fascinant.

Va, us heu d'empescar un text sobre esglaons i graons i heu de fer-lo amè i didàctic. Difícil, oi? Em trec el barret davant de les vint nanoocurrències que ens ocupen, les he trobades encertadíssimes i m'han fet passar una bona estona. Enhorabona. Joan!

sense una mica de comèdia? Gràcies per arrencar-nos un somriure en una societat que necessita molts més relats com aquest per sobreviure a un entorn enrarit.

Una crònica amb elements novel·lats dels setanta a Barcelona, centrada en l'ambient universitari. Encara que no ho vaig viure, està bé de recordar que les llibertats no són quelcom que creix dels arbres i que només cal atansar la mà per gaudir-ne. Quan ens queixem, potser estaria bé de recordar que hi ha hagut passats molt més foscs.

La minimalització d'un sentiment referent a una llengua en perill d'extinció. M'ha agradat!

Un relat amb un argument innovador, el del professor que assetja els seus alumnes amb càstigs per les errades que poden fer estudiant matemàtiques, propi d'una ment ben recargolada. Ara bé, d'aquí a provocar la mort d'un alumne, ho trobo inversemblant, però haig de reconèixer que aquest és el punt original del text. Bona feina, Joan!

Un relat que ens alliçona per a la vida davant de dificultats com pot ser una malaltia. M'ha agradat especialment el paràgraf següent: "Per això, aboca’t si pots a l’art en majúscules. Ell no et fallarà mai, amb qualitat d’artista expressaràs la teua sensibilitat i potser aquests guions que tens d’esborranys prenguin vida a la pantalla. Estem en moviment, perquè vivim, estimada Eulàlia, les forces naturals et guiaran amb tot el seu colorit." Quanta veritat en aquestes línies! Ets un referent d'excel·lent escriptora i, també, de saber transmetre la saviesa de viure en plenitud. Enhorabona, Helena!

Un monstre que s'alimenta de poesia? Enginyós i deliciós alhora, l'he llegit d'una tirada i m'ha agradat el vocabulari i certa musicalitat. Enhorabona!

A banda d'afegir-me als comentaris de na Rosa Gubau i del SrGarcia, que donen en la diana, també m'ha agradat molt el teu comentari als esmentats. Sensibilitat i bona escriptura, un text que també "enamora" al lector. Falta molta més gent com tu, Nil, que comuniquin estimació de tots tipus i colors arreu, que diferent seria la societat amb més ganes d'estimar. Enhorabona i encantat que tornis a escriure!

Paraules sinceres que tots aprovem. Agraït pel recordatori, no en sóm prou conscients del que gaudim en aquesta fantàstica pàgina web.

els peus toquin el terra. En llegir-lo, m'he sentit una mica transportat, també m'he notat alleugerit. És el miracle de les paraules quan l'autor està inspirat. Enhorabona!

sí un relat entretingut i ben escrit. La temàtica, tristíssima de per si, es fa arribar fins al l'espai, un element original que dóna un punt de novetat. Enhorabona!

Un plat de cuina, un desengany amorós, cerveses emmetzinades... només un mag de les paraules és capaç de treure'n un text coherent amb uns elements tan diferents. Un relat per gaudir de la lectura i meravellar-se, un cop més, de l'habilitat de l'autor. Enhorabona!

Un relat que no et deixa indiferent: tant la temàtica esborronadora com l'acurada selecció de les paraules fan de la seva lectura un plaer. Enhorabona!

que n'arriben a passar, de coses! Un text que resumeix un assassinat amb coartada d'una manera un xic velada, però excel·lentment escrit. M'ha agradat pel treball de síntesi, molt bé!