... amb recolliment. Jo ho he fet en una nit estelada d'estiu, en un lloc solitari. I l'efecte del poema es fa molt fort: fredor, soledat,... Això vol dir que aconsegueix de transmetre alguna cosa que toca l'ànima, i ja és tot el que volem els que ens agrada llegir poesia.
A seguir publicant!

que no només es tracta de fotre un clau, sinó que "dones en el clau" per l'excel·lent descripció de la tensió eròtica prèvia a l'acte. Com diu la Clara, el mot just en cada vers, amb un efecte directe sobre el lector. I com és ben cert que això és molt difícil d'assolir i només uns quants privilegiats ho aconsegueixen (ja t'hi pots comptar entre ells), et repto a crear un relat paral·lel en el qual es bescanviïn els papers i la sella de pell dura sigui de color fosc i el cowboy de pell clara. Enhorabona, et seguiré llegint!

el comentari al meu relat és d'un impacte tan fort que es mereixeria ser incorporat al text principal. La propera vegada et faré arribar la meva darrera aportació al web que ens agermana i et demanaré que em facis una crítica de les teves, plenes de paraules incisives i imatges punyents, amb la finalitat d'arrodonir un redactat que traspassarà tots els límits del que pot imaginar la ment humana. De qui signarà el relat, doncs potser podríem fer-ho els dos, així si un cau malferit per l'estomacada d'un lector que hagi estat incapaç de pair el que ha llegit, sempre quedi l'altre per seguir la tasca heroica de generar relats només aptes per a les ments més preparades. Una abraçada!

de l'aigua que sadolla la set de gresca (eufemisme de sexe desenfrenat) que descriuen els dits juganers. D'altra manera, no hi hauria element anti-inflamable que evités un foc de passió tan encès com el que relates. M'agrada el punt d'incertesa o, més ben dit, d'endevinalla que circula per tot el text, que amaga intencions d'efervescència eròtica. Un deu a una descripció que et deixa amarat de suor per dins i alhora et refresca per fora.

La poesia és quelcom tremendament personal. L'estat d'ànim del lector és potser el factor més decisiu a l'hora de llegir poesia i que aquesta arribi a l'ànima. Si et deixa indiferent, oblidaràs el poema a l'acte. És exactament el contrari del que m'ha passat a mi: he llegit "Libido" d'una tirada i m'ha engrescat, d'aquí la meva crítica positiva. El més sorprenent de tot és que em sento del tot incapacitat per dir què és el que ha fet que m'agradés, és a dir, que és el conjunt el que et sacseja, la globalitat del text, probablement perquè et transporta a la pell dels personatges com si fossis tu el mateix protagonista. I això no és gens senzill d'aconseguir.
Enhorabona, Nil! A seguir produint!

No m'agrada gaire això de la puntuació, però he gaudit tant amb el que acabo de llegir que no m'ha costat gens ni mica de posar-li un deu. El primer paràgraf crea un ambient un xic confós, intrigant, que et desperta molta curiositat per saber com acabarà la cosa. El segon és mestrívol en tots els aspectes: aclaridor, esfereïdor, cruixidor, és a dir, una vertadera peça de text que podria servir d'exemple sobre com s'han d'escriure aquestes situacions en les quals es destapa un comportament sospitós. Enhorabona, un relat tremendament reeixit.
PD: agraït pels teus comentaris als meus relats, i fes-los tan llargs o tan curts com vulguis, me'ls llegiré tots fil per randa.

M'ha fet riure el tractament legal a la detenció, és a dir, els nous drets que assisteixen a l'home emmanillat, a banda de tota la història, una petita sorpresa dins d'un tema tan suat com el del món de la droga. M'encanta topar-me amb relats on la idea que condueix a escriure'ls és una novetat per a mi, perquè vol dir que l'autor s'ha esforçat en empescar-se una història original i ha donat en el clau. Quina és la font d'inspiració en aquests casos? Ai, segurament és el secret més ben guardat de tots els qui formem part d'aquest web. Enhorabona i a seguir escrivint!

Però si no paren de xerrar! El teu relat m'ha fet pensar en aquells texts que ens feien llegir de petits quan tocava lectura: senzills i entenedors. Això no és un demèrit, ben al contrari, que costa molt fer que les paraules i les frases surtin de manera natural, reflectint el moment com si fos un mirall, que generalment ens compliquem l'existència i ens fiquem en "jardins literaris" d'on amb prou feines en sortim amb alguna cosa aprofitable. Felicitats pel teu "savoir faire" narrador!

... de personatges no tan frescs. Es nota habilitat literària en reflectir sobre el paper la conversa, t'hi fica sense adonar-te'n, i això és un mèrit. T'animo a seguir escrivint!

Encara que he llegit el teu poema a primera hora del matí, m'he de sincerar: m'hauria cruspit un manat de calçots sense moure els llavis! Els detalls de la teva oda són tan adients i encertats que han despertat les meves papil·les gustatives quan potser no tocava, el millor reconeixement a la bona feina com a rapsoda. Enhorabona!

Ras i curt: t'ha sortit un poema rodó. M'ha fet sentir com un curiós habitant dins del menhir, una sensació estranya però del tot original. La comunió entre aquest tros de roc afilat i l'univers sencer és un encert que has sabut copsar i reflectir de manera mestrívola en els teus versos. El menhir apunta cap al cel, i jo juraria que el teu talent literari també, i cada vegada més.

no t'agradaria posar-te en el lloc de l'Ignasi? Xuclar-te d'aquest món, sobretot quan la violència senyoreja en tants indrets. Bé, val a dir que el teu relat m'ha fet somiar, posar-me en la pell dels infants i passar una bona estona. Felicitats per un text tan reeixit i a seguir escrivint.

... que t'arriben a l'ànima per acaronar-la, provocant una pau d'esperit agraïda. Com és possible que mots tan senzills i versos tan breus tingui tanta força en l'ànim de qui els llegeix? Gràcies per aquest petit miracle!

No fa gaire temps que vaig fer el cim, i m'he sentit molt identificat amb el que descrius. L'entorn natural és impressionant, així com el que exigeixes al cos per arribar al cim. M'ha fet molta gràcia la teva reproducció de l'excursió, semblava que tornava a ser-hi.
Enhorabona per un text tan reeixit!

...hauria de ser nul•la, a no ser que algú aconsegueixi establir un lligam d’existència entre les dues entitats (la primera, etèria; la segona, massa viscosa) i en faci un relat. Tot un repte, que has aconseguit de manera molt reeixida. La recepta per a aquestes piruetes mentals que es traslladen al paper són inútils d’escriure, perquè estan gravades al codi genètic de l’escriptor. I com que de gent que escriu coses amb gràcia no n’hi ha molts, un s’emociona quan en topa amb un. Això és el que m’ha passat amb aquest relat. Enhorabona, Israel, seguiré llegint-te.