l'abonyega! No m'agradaria que el títol del meu comentari et transmetés frivolitat, ans el contrari. Està molt ben escrit i et poses en la pell del protagonista, deixant-te arrossegar pels sentiments que estan tan ben expressats. Hi ha una tensió sostinguda durant tot el fil del relat que arriba de seguida al lector, talment com un llampec inesperat. Felicitats per una traça que cal seguir conreant.
A banda, t'agraeixo el teu comentari al meu relat "Receptari de vida", i aprofito l'avinentesa per recomanar-te "Autoajuda", crec que et pot ajudar en aquesta nova etapa.

He gaudit d'un relat que et sembla del tot intranscendent fins que arribes al final. Aleshores, tot el que descrius prèviament agafa força, molta força. M'agraden aquests relats que amaguen una sorpresa final, i més encara quan et situen en un ambient ensucrat com el del casament per, seguidament, llençar-te una gerra d'aigua freda. Per descomptat, em poso del costat de la núvia, no es mereixia haver de passar per tanta comèdia. Enhorabona a l'autora, seguiré llegint-te!

Estic per emmarcar el poema, penjar-lo al costat del mirall del bany i llegir-lo cada matí en encetar el dia. Cada paraula és encertada, cada vers et sadolla l'ànima. A mi m'ha fet el mateix efecte que una oració, que et recull en tu mateix i, en acabat de llegir, et deixa com nou, com si et renovessin per dins. Només tinc paraules d'agraïment, Aleix!

lluny de les meves preferències sexuals, la poesia d'en Nil és molt respectuosa amb el lector. Amb això vull dir que hauria estat més senzill escriure "magrejar" o "grapejar" en lloc de "manyuclar" (gràcies per fer-nos aprendre vocabulari!), entre d'altres maneres de descriure l'escena. Li reconec una habilitat en fer que la imaginació del lector campi a les seves, com un pintor que posés la tela i hi dibuixés quatre ratlles a fi que el lector completés el quadre. Et fa entrar en un joc mental que et transporta allà on tu vulguis, de manera que en pot resultar tant un quadre realista com un d'impressionista. Seguiré admirant-te, Nil!

... de puntuar-te, Nil, perquè cap número seria fidel al que m’ha transmès el poema. Després d’una primera lectura desastrosa (he hagut de consultar al diccionari les paraules “foguejar” i “farfolla”, el que t’agraeixo de tot cor perquè, a banda de gaudir llegint, aprenc), potser una mica xocat pel que descrius, he decidit analitzar el text amb més calma. En primer lloc, val a dir que el que descrius passa pel davant dels ulls del lector com els fotogrames d’una pel•lícula, i això és un primer mèrit. En segon lloc, he trobat un vocabulari molt ben escollit, i a la consulta del diccionari em remeto. I, finalment, que m’he posat en la pell del protagonista i, sí, jo també, he caigut víctima del pleniluni. Per tant, el teu poema té molta més força del que un es pensaria si es llegeix a la lleugera. Encara més, et força a treballar el que llegeixes, a donar-hi voltes, i només aquest petit detall ja fa gran el poema. Enhorabona, Nil!

i potser he pecat d'"ensucrat", sí. Però ho he fet expressament, he pensat en qui volia que el llegís i he trobat adient que el relat fomentés un comportament exemplar, que eduqués una mica, vaja. Suposo que estic del tot desfasat quant a pedagogia infantil, però jo m'ho vaig passar bé posant-me en la pell d'en Quim i reflectint una innocència que avui dia deu semblar carrinclona i cursi a la vegada. Ja tinc d'altres oportunitats per reflectir comportaments d'adults d'allò més menyspreables, si vull escriure per a la canalla prefereixo excedir-me en el to càndid, de bleda assolellada, que, qui sap si malauradament, s'està perdent a marxes forçades en els nostres infants. Ja tindran temps de créixer!
Moltes gràcies, Montseblanc, per comentar-me!

fan falta per aixecar un país? Moltes, legions! Malauradament, no és el cas, que el món seria una altra cosa amb gent amb l'empenta que descrius tan bé. Les poques Elvires que coneixem, no obstant, valen per moltes de les altres, així que... cuidem-les!

caram, Montseblanc, quina descripció més detallada de com cruspir-se un xuixo! M'ha encantat, t'hauria segrestat el text sencer i l'hauria inclòs en el meu relat... de pura enveja de tanta salivera que provoca! Molt agraït, crec que caldria afegir al final del "Panxó de xuixo" una frase que digués: "sobretot, no us oblideu de llegir el comentari de na Montseblanc!"

d'una experiència infantil que arrossegues tota la vida. No n'hi ha per menys, a mi em passaria el mateix. El relat, un text en prosa escapçat per disfressar-se de poema, té la seva força en els adjectius, ben triats i evocadors de l'escena. Se m'ha fet curt, jo l'hauria allargat una mica més amb una descripció més acurada de cada protagonista, però entenc que podria fer-li perdre ritme. Llegint els comentaris, m'adono de la teva cura en no ferir ningú quan l'erotisme fa acte de presència, i això ho subscric del tot, perquè penso que si el relat incita a que el lector faci volar la seva imaginació, aleshores té un impacte molt més gran que si ho descriu amb pèls i senyals. Ep, és una opinió personal que depèn del tot de l'estat d'ànim! Res, que si tens cap altre record al cap, posa't a redactar-lo ara mateix amb la teva lucidesa de lletraferit, i comparteix-lo amb tots nosaltres.

... feta prosa. Frases curtes, paraules excel·lentment adjectivades i un ritme del que va sentint qui descriu el fred tan paulatinament paralitzant com la baixa temperatura imperant. Un text molt encertant, senzill de llegir i que commou al lector perquè li arriba la mateixa sensació que la que experimenta el/la protagonista en els seus dits.
Felicitats, a seguir creant espais comuns.

plena d'insinuacions no escrites. M'agraden els texts que evoquen situacions que no estan descrites, però que t'hi transporten clarament. Tenen l'avantatge que pots recrear mentalment la situació que vulguis a partir de les quatre pistes del relat. Bona feina, Nil!

No se m'acut millor adjectiu per a aquest text. Amb un inici ple de tendresa, la dura realitat del final et provoca un sotrac anímic difícil de pair. A la vegada, crítica velada a una injustícia flagrant que massa pocs denunciem. Voleu més ingredients llaminers en un text tan breu?

Benvolgut Nil, no cal dir que, després del que m'expliques, no em queda més opció que animar-te de manera vehement a què escriguis el teu relat referent a l'experiència que has viscut i de la que me'n fas ressò. Et proposo que ho facis en forma de poema, que tan bé domines. Serà un plaer de llegir-lo, n'estic convençut del resultat. I, per descomptat, serà un plaer de comentar-lo. Ànims, la musa de la inspiració se t'ha aparegut, no desaprofitis l'ocasió de regalar-nos un dels teus inspirats poemes!

d'erotisme i de sentiments de buidor, d'abandonament, una mescla que et remou l'ànima en amunt i en avall. M'ha encantat de llegir-lo a la matinada, quan tothom encara dorm (i tots els paquets per obrir!), estic davant d'una sensibilitat que exigeix pau i recolliment interior. M'ha agradat perquè també m'hi he sentit reflectit, al cap i a la fi es tracta de VIURE, i tu ho saps posar amb molt d'encert sobre el paper.
Una abraçada!

... pel que ens ha tocat patir, una injustícia com una casa de pagès. Una vergonya que queda excel·lentment reflectida en aquest relat, més aviat diria que "retratada". I pensar que no hi veig sortida... Val a dir que el ritme de lectura que imposes és endiablat, trepidant, frenètic, però és encertadíssim per expressar un estat d'ànim trasbalsat.
A banda de felicitar-te per la qualitat del relat que ens ocupa, voldria desitjar-te un bon any a tu també, que assoleixis tots els desitjos i propòsits.
Una abraçada, Aleix!