Lluís Pagès

Barcelona,

152 Relats, 177 Comentaris
143864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.79

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.

Últims relats de Lluís Pagès

Últims comentaris de l'autor

  • Lluís Pagès | 12-05-2018

    ... de puntuar-te, Nil, perquè cap número seria fidel al que m’ha transmès el poema. Després d’una primera lectura desastrosa (he hagut de consultar al diccionari les paraules “foguejar” i “farfolla”, el que t’agraeixo de tot cor perquè, a banda de gaudir llegint, aprenc), potser una mica xocat pel que descrius, he decidit analitzar el text amb més calma. En primer lloc, val a dir que el que descrius passa pel davant dels ulls del lector com els fotogrames d’una pel•lícula, i això és un primer mèrit. En segon lloc, he trobat un vocabulari molt ben escollit, i a la consulta del diccionari em remeto. I, finalment, que m’he posat en la pell del protagonista i, sí, jo també, he caigut víctima del pleniluni. Per tant, el teu poema té molta més força del que un es pensaria si es llegeix a la lleugera. Encara més, et força a treballar el que llegeixes, a donar-hi voltes, i només aquest petit detall ja fa gran el poema. Enhorabona, Nil!

  • Lluís Pagès | 08-05-2018

    i potser he pecat d'"ensucrat", sí. Però ho he fet expressament, he pensat en qui volia que el llegís i he trobat adient que el relat fomentés un comportament exemplar, que eduqués una mica, vaja. Suposo que estic del tot desfasat quant a pedagogia infantil, però jo m'ho vaig passar bé posant-me en la pell d'en Quim i reflectint una innocència que avui dia deu semblar carrinclona i cursi a la vegada. Ja tinc d'altres oportunitats per reflectir comportaments d'adults d'allò més menyspreables, si vull escriure per a la canalla prefereixo excedir-me en el to càndid, de bleda assolellada, que, qui sap si malauradament, s'està perdent a marxes forçades en els nostres infants. Ja tindran temps de créixer!
    Moltes gràcies, Montseblanc, per comentar-me!

  • Lluís Pagès | 06-05-2018 | Valoració: 10

    fan falta per aixecar un país? Moltes, legions! Malauradament, no és el cas, que el món seria una altra cosa amb gent amb l'empenta que descrius tan bé. Les poques Elvires que coneixem, no obstant, valen per moltes de les altres, així que... cuidem-les!

  • Lluís Pagès | 28-04-2018

    caram, Montseblanc, quina descripció més detallada de com cruspir-se un xuixo! M'ha encantat, t'hauria segrestat el text sencer i l'hauria inclòs en el meu relat... de pura enveja de tanta salivera que provoca! Molt agraït, crec que caldria afegir al final del "Panxó de xuixo" una frase que digués: "sobretot, no us oblideu de llegir el comentari de na Montseblanc!"

  • Lluís Pagès | 27-03-2018 | Valoració: 10

    d'una experiència infantil que arrossegues tota la vida. No n'hi ha per menys, a mi em passaria el mateix. El relat, un text en prosa escapçat per disfressar-se de poema, té la seva força en els adjectius, ben triats i evocadors de l'escena. Se m'ha fet curt, jo l'hauria allargat una mica més amb una descripció més acurada de cada protagonista, però entenc que podria fer-li perdre ritme. Llegint els comentaris, m'adono de la teva cura en no ferir ningú quan l'erotisme fa acte de presència, i això ho subscric del tot, perquè penso que si el relat incita a que el lector faci volar la seva imaginació, aleshores té un impacte molt més gran que si ho descriu amb pèls i senyals. Ep, és una opinió personal que depèn del tot de l'estat d'ànim! Res, que si tens cap altre record al cap, posa't a redactar-lo ara mateix amb la teva lucidesa de lletraferit, i comparteix-lo amb tots nosaltres.

  • Lluís Pagès | 22-03-2018 | Valoració: 10

    ... feta prosa. Frases curtes, paraules excel·lentment adjectivades i un ritme del que va sentint qui descriu el fred tan paulatinament paralitzant com la baixa temperatura imperant. Un text molt encertant, senzill de llegir i que commou al lector perquè li arriba la mateixa sensació que la que experimenta el/la protagonista en els seus dits.
    Felicitats, a seguir creant espais comuns.

  • Lluís Pagès | 10-02-2018 | Valoració: 10

    plena d'insinuacions no escrites. M'agraden els texts que evoquen situacions que no estan descrites, però que t'hi transporten clarament. Tenen l'avantatge que pots recrear mentalment la situació que vulguis a partir de les quatre pistes del relat. Bona feina, Nil!

  • Lluís Pagès | 10-02-2018 | Valoració: 10

    No se m'acut millor adjectiu per a aquest text. Amb un inici ple de tendresa, la dura realitat del final et provoca un sotrac anímic difícil de pair. A la vegada, crítica velada a una injustícia flagrant que massa pocs denunciem. Voleu més ingredients llaminers en un text tan breu?

  • Lluís Pagès | 18-01-2018

    Benvolgut Nil, no cal dir que, després del que m'expliques, no em queda més opció que animar-te de manera vehement a què escriguis el teu relat referent a l'experiència que has viscut i de la que me'n fas ressò. Et proposo que ho facis en forma de poema, que tan bé domines. Serà un plaer de llegir-lo, n'estic convençut del resultat. I, per descomptat, serà un plaer de comentar-lo. Ànims, la musa de la inspiració se t'ha aparegut, no desaprofitis l'ocasió de regalar-nos un dels teus inspirats poemes!

  • Lluís Pagès | 06-01-2018 | Valoració: 10

    d'erotisme i de sentiments de buidor, d'abandonament, una mescla que et remou l'ànima en amunt i en avall. M'ha encantat de llegir-lo a la matinada, quan tothom encara dorm (i tots els paquets per obrir!), estic davant d'una sensibilitat que exigeix pau i recolliment interior. M'ha agradat perquè també m'hi he sentit reflectit, al cap i a la fi es tracta de VIURE, i tu ho saps posar amb molt d'encert sobre el paper.
    Una abraçada!

  • Lluís Pagès | 03-01-2018 | Valoració: 10

    ... pel que ens ha tocat patir, una injustícia com una casa de pagès. Una vergonya que queda excel·lentment reflectida en aquest relat, més aviat diria que "retratada". I pensar que no hi veig sortida... Val a dir que el ritme de lectura que imposes és endiablat, trepidant, frenètic, però és encertadíssim per expressar un estat d'ànim trasbalsat.
    A banda de felicitar-te per la qualitat del relat que ens ocupa, voldria desitjar-te un bon any a tu també, que assoleixis tots els desitjos i propòsits.
    Una abraçada, Aleix!

  • Lluís Pagès | 01-01-2018 | Valoració: 10

    ...com si fos un somni, almenys és l'efecte que m'ha fet. Té la virtud de posar-te en la pell de la noia i, aleshores, tota la sensualitat del text t'arriba com una onada fresca. Erotisme finíssim, molt subtil, el que el fa tremendament efectiu de cara al lector. Em trec el barret davant de la teva escriptura mestrívola, a seguir creant, Montseblanc!

  • Lluís Pagès | 01-01-2018 | Valoració: 10

    molt bona pensada! Una vegada, un parent va anar a treure diners en metàl·lic i el del banc li va demanar, incaut, que per a què els volia treure; l'altre va respondre en veu alta, a fi que se n'assabentés tota la filera: "me'n vaig de putes!"

  • Lluís Pagès | 31-12-2017 | Valoració: 10

    és el que traspua el teu poema Amb quatre pinzellades del que observes, atent als moviments del que t'atreu, basteixes un cant a la joventut a la bellesa. I te'n surts amb nota, que m'ha agradat molt.
    Aprofito l'avinentesa per desitjar-te el millor per a l'any que encetarem en breus. Que seguim comentant-nos el que anem escrivint, el millor esperó per seguir fent aportacions al web de relatsencatalà.
    Una abraçada, Nil!

  • Lluís Pagès | 17-12-2017 | Valoració: 10

    El títol del meu comentari és la sensació que em transmet el teu poema. Però és un misteri que tranquil·litza, que no desperta cap por, és una sensació de curiositat sana que t'envaeix el cervell i que no t'abandona fins al final del darrer vers. La gran senzillesa del vocabulari és el que el fa un poema molt ben parit, que no deixa indiferent. A seguir creant, Nil!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: