Jeremias Soler

Barcelona,

174 Relats, 760 Comentaris
148354 Lectures
Valoració de l'autor: 9.76

Biografia:


vestitbell photo vestitbellportpetit_zps0c366b00.jpg
...:-))) : El meu nou llibre sobre la NUESA. FES CLICK AQUÍ PER DESCARREGAR-LO!

...:-))) : EL MEU ESPAI
Si trobes que tinc massa relats, et puc recomanar:

el relat que més satisfet m'ha deixat:

... : Conte vienès

el poema que més satisfet m'ha deixat:

... : Mort del Sol

un dels relats que més ha agradat als altres:

... : Em dic Joel

un dels poemes que més ha agradat als altres:

... : Ben endins de tots dos

El relat més estrany amb qualitat "blogspot":

... : La noia de la residència de les muntanyes

Últims relats de Jeremias Soler

  • "Caños"

    Jeremias Soler - 20-01-2013 - 136 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 16 minuts

    Torno a penjar aquest relat, que ja havia penjat a l'agost; més que res, per un tema de correccions estilístiques. Es tracta d'una versió hippy i marítima d'un petit conte que vaig escriure ja fa anys i que du per nom "Road Blues". més

  • Que tot està per fer i tot és possible.

    Jeremias Soler - 19-06-2012 - 634 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Poema inspirat en un vers del poema "Ara mateix" de Miquel Martí i Pol. més

  • Boires de cotó de sucre

    Jeremias Soler - 12-05-2012 - 330 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 13 minuts

    És feixuc haver de dur sempre a sobre allò que les sagrades normes de les formes exigeixen per obligació; i haver de mentir tant i tant als infants per evitar que descobreixin com és la realitat i per aconseguir que visquin en un món embafós, de plàstic, de sucre pujat i d'estupidesa. Així s més

  • AK-47

    Jeremias Soler - 22-04-2012 - 449 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 14 minuts

    Aquest relat ha quedat segon al V Premi Literari Vila d'Almenar de Contes Curts. més

  • La pluja torna

    Jeremias Soler - 24-10-2011 - 617 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Anava caminant, aquest matí, pels primers pendents del carrer d'Ausiàs March, tot just passada la Rambla d'Egara, a Terrassa; quan de sobte he vist el massís de Sant Llorenç al lluny, i la boira baixa. Plovia, i feia massa temps que no ho feia. Aleshores han sonat dins del meu cap aquests versos més

  • Nu.

    Jeremias Soler - 01-10-2011 - 344 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    M'ha passat una cosa curiosa: m'he presentat a un concurs de poesia en el qual he estat l'únic participant en la categoria de poesia en català; motiu pel qual ha estat declarat desert. Sigui com sigui estic content d'haver intentat, després de moltes correccions, convertir en poesia una sensaci més

  • T'ho havia de dir

    Jeremias Soler - 18-09-2011 - 679 Lectures - 8 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Relat guanyador al Repte 481 més

  • Lloses de llicorella a la Vil·la dels Coloms

    Jeremias Soler - 29-04-2011 - 456 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 17 minuts

    Relat finalista al VIII Concurs Literari Vila de Gràcia. És una història de misteri amb la qual he intentat (no sé si ho he aconseguit) crear "intriga". més

  • He somniat.

    Jeremias Soler - 03-03-2011 - 601 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Amb aquest poema, no vull guanyar cap premi, ni rebre cap lloança. Només vull dir ben fort el que somnio, el que desitjo, el que penso... més

  • Les veus de la guerra.

    Jeremias Soler - 16-02-2011 - 355 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 22 minuts

    Aquest relat va obtenir el premi "Ex Aequo", a la X Edició del Premi La Miranda de Contes de Capellades, dissabte passat, 5 de febrer de 2011. més

  • L'antílop

    Jeremias Soler - 22-01-2011 - 539 Lectures - 0 comentaris
    Temps estimat: 23 minuts

    Aquest relat va resultar guanyador al XXIX Concurs Literari de Sant Antoni de El Perelló, el dia 15 de gener de 2011. més

  • Què tinc?

    Jeremias Soler - 06-01-2011 - 616 Lectures - 4 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Un dia vaig pensar el que realment tenia. més

  • El déu estrany

    Jeremias Soler - 11-07-2010 - 742 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Mirant la mar, em va semblar que déu, el de debò, resultaria estrany als Homo sapiens si el veiessin cara a cara; perquè al capdavall, tot el que han dit fins ara d'ell s'ho han inventat. més

  • Tango

    Jeremias Soler - 18-06-2010 - 448 Lectures - 3 comentaris
    Temps estimat: 4 minuts

    Per ambientar-vos escolteu abans: ... : Volver més

  • El tren dels herois vençuts

    Jeremias Soler - 18-06-2010 - 380 Lectures - 1 comentaris
    Temps estimat: 3 minuts

    Va de trens. Va d'herois. Va de vençuts. més

Últims comentaris de l'autor

  • Jeremias Soler | 04-05-2013

    Bon dia Relataire De la Quinzena!
    M'he llegit aquest primer text en prosa i en destaco l'eficàcia en la descripció de la psicologia de cada edat, en la manera de baixar les escales, i la pervivència de la capacitat de somniar més enllà dels impediments físics que el pas del temps imposa. Un text que, llegit a poc a poc, i amb l'adequada mentalització, posa la pell de gallina.

  • Jeremias Soler | 04-04-2013

    Es clou el dia, s'apaga el sol, els colors s'esmorteeixen, s'encén la frescor de la nit, s'arrissa la mar, s'acaba el dia... Demà, de nou. La vida es consumeix. El teu poema amb menys mots conté la significació d'un llibre sencer. Virtuts del nipo!

  • Jeremias Soler | 04-04-2013

    Massa tradicions es justifiquen en nom de la cultura, quan en realitat l'únic que hauria de comptar és la llibertat de les persones, la seva vida, els seus drets, els seus somriures. Massa vegades es perdona l'imperdonable, es comprèn l'incomprensible, apel·lant a la brutalitat de l'època; però el cert és que a qualsevol època les persones pateixen quan són assassinades, quan són torturades, quan són menyspreades... i a qualsevol època, la llum a la mirada de les persones ens hauria de moure al respecte i a l'amor.
    Un gran poema.

  • Jeremias Soler | 04-04-2013

    Color de lluna a les parets de pedra. Elevada densitat de descripció. Traços de mots pintant un aroma brevíssim de llenya i herba humida.
    Et devia els comentaris RDQ, i com a morós patidor, aquí et deixo el primer.

  • Jeremias Soler | 04-04-2013

    Certament, el protagonista d'aquest relat és modestíssim, expressa amb absoluta sinceritat allò que pensa, si no ho fes, mentiria... Modest i sincer!
    Bromes apart; el relat m'ha arrencat somriures i això vol dir que està ben escrit, i en un temps en què fa por engegar la televisió, aquests relats s'agraeixen.
    Et devia el comentari RDQ, i encara que sigui amb retard, aquí el tens; i espero comentar-te algun relat més.

  • Jeremias Soler | 04-04-2013

    A cops, l'amor, la passió, l'atracció, el desig, l'amor/odi... ens arrossega fins allà on conscient o inconscientment desitgem, i diuen que de vegades el pitjor destí és aquell que demanem i que anhelem.
    Aquest relat fa servir correctament els maons dels mots del color adequat per aixecar l'edifici de la història com l'esperit exigeix.
    Et devia, crec, el comentari del RDQ, i ni que sigui amb retard és un goig comentar un relat tan ben acabat.

  • Jeremias Soler | 09-02-2013

    Fas servir un recurs molt original, que funciona bé, perquè fins al final del relat no m'he adonat de qui era el narrador. Al costat d'aquest recurs, hi injectes la càrrega essencial de l'argument que s'ancora amb efectivitat dins del temps que ens toca viure. Fas servir un llenguatge correcte, gens carregós, ben construït. Es fa difícil proposar alguna mena de millora tal com els canons del bon crític manen. Potser essent molt rebuscat podria aconsellar-te explicar encara menys del que expliques i canviar aquest to tan explicatiu per un to més descriptiu i més auster que obligués el lector a esbrinar a partir del que veu en comptes d'assabentar-se de la història per les explicacions.
    De tota manera, jo cada vegada sóc més escèptic pel que fa als comentaris i les crítiques. T'ha d'agradar a tu el que tu escrius, i en conseqüència, tu ets la teva millor crítica.

  • Jeremias Soler | 19-01-2013

    No crec pas que sigui una història de terror; jo la situaria més aviat dins del surrealisme realista. La veig com una hipèrbole no excessivament exagerada de qualsevol vida humana. L'ésser humà i el temps. La velocitat subjectiva dels anys. La confusió dels records. Els records com a inventors de la història individual, i, com a inexactes i malaltissos, són també falsificadors d'una realitat que a l'individu humà se li escapa. D'entrada, tothom es creu els seus records, en ells hi diposita la seva confiança. El dia que hom s'adona que els records amb els quals ens coneixem a nosaltres mateixos no són gaire certs en la seva forma, descobreix també que no es coneix a si mateix, que no coneix res, i que el temps pot donar les voltes, les giragonces i les sorpreses que els nostres records malalts donin.
    L'encert del relat, a banda del ritme tranquil de les seves frases, i de la claredat de les idees, és el d'oferir l'atractiu d'una història misteriosa i exòtica que en el fons és intensament realista i potser crua.

  • Jeremias Soler | 21-08-2012

    Aquest any hi hem estat. Hi vam fer una caminada des del Castell de Montesquiu al de Basora. Es passa per uns paisatges força suggerents; un bosc despentinat, un prat immens, basses... En tinc un reportatge al meu blog. Salutacions!

  • Jeremias Soler | 21-08-2012

    Has escollit un argument amb moltes possibilitats, ben ordenat, d'aquells que arriben. La història pren una direcció que amb les frases curtes i una precisió afuada podria arribar al traç definitiu. Et continuaré llegint!

  • Jeremias Soler | 21-08-2012

    "El que si que sap, és que si això és el que li espera cada dia fins que sigui gran, la vida humana no és suficient"

    Amb aquesta frase queda reflectida, al meu parer, la idea de tot el relat. Seguint aquest camí, d'aquesta frase, i sense deixar l'essència i la concreció, en podria sortir amb paciència una peça única. Aquest és el camí. Endavant!

  • Jeremias Soler | 02-08-2012

    Té un estil depurat, un ritme que enganxa i que fa lliscar argument endavant amb facilitat i gust. Em recorda la contundència de la prosa de Xavier Benguerel al seu llibre "Els vençuts", que curiosament descriu els mateixos paisatges en una escena encara més tràgica. El llenguatge i el to narratiu és de gran qualitat. I el que explica és terrible i totalment d'actualitat.

  • Jeremias Soler | 02-08-2012

    Breu. Concret. Carregat d'imatges i sensacions. Amb una densitat de sensació inconscient força elevada. D'aquells escrits que diuen el que tothom sap o sent però no sap com dir.

  • Jeremias Soler | 02-08-2012

    Per desgràcia no és ciència ficció, sinó molt i molt real; una bona crítica social amb un punt d'ironia agredolça. I molt ben escrit.

  • Jeremias Soler | 28-05-2012 | Valoració: 10

    Això és caviar del bo.
    Saps posar els mots que calen de la manera precisa, com toca, ni un gra més ni un gra fora del seu lloc. I rere tot això, rere la icona que dibuixes, fas intuir amb una claredat diàfana un oceà infinit que té nom de dona, en un paradís que durarà com duri la Terra.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: