La vida continua endavant sense l’Òscar

Un relat de: Noia Targarina


La vida continua sense l’Òscar el meu marit,
i continua junt amb el nostre fill,
sempre recordo i em queden a la memòria
records de quan el vaig veure néixer,
i l’amor de mare cap al nostre fill,
és genial i el sento molt a prop meu.

És de les millors persones que he conegut mai,
estem plens d’amor un per l'altre,
i la relació entre nosaltres sempre serà bona
la simpatia i la manera que sent l’amor,
sempre em farà recordar l'Òscar, el meu marit,
s’assembla en molts aspectes a ell.

Les vacances per mi han sigut molt agradables i genials,
hem gaudit molt de la nostra companyia ell i jo,
i ara ja el trobo a faltar,
i ens estimem molt.

La companyia del meu fill Òscar
ens farà recordar tots els moments bons de la nostra vida,
i sempre tant ell com jo el recordarem!

La vida passa molt de pressa davant dels nostres ulls,
l'Òscar està en els nostres records i en el nostre cor,
ha marxat del nostre costat,
però els moments viscuts amb ell ens el faran recordar,
i ens faran companyia.

Continuem endavant encara que ens costi,
tal com ell voldria per nosaltres,
estem tristos però intentem continuar amb la nostra vida,
tenim l'Òscar vetllant per nosaltres en tot moment.

Un dels millors records és quan vaig conèixer l'Òscar,
quan vam viure junts, i el naixement del nostre fill Òscar.

La vida passa i s'ha de gaudir dels bons moments quan passen,
ja que si no els gaudeixes no sents la felicitat al teu cor.

Així és la vida!

Comentaris

  • Serenor[Ofensiu]
    Jere Soler G | 03-10-2023

    Les absències dels éssers estimats són períodes de la vida que sovint ens descol·loquen i que ens fan viure com esperant no se sap ben bé què. La consciència humana és una realitat misteriosa a la qual la ciència encara no ha trobat explicació. Em fa l'efecte que perviu més enllà del cos; n'estic convençut i potser per això no visc les absències com una situació definitiva sinó com un petit període de separació. Bo i tot, aquesta separació, i la incertesa de tot, com és natural, em posen trist. Però la vida és molt bella, i és un regal, i hem d'estar més contents i agraïts pel temps viscut, que no pas tristos perquè s'hagi acabat de moment. De segur que els que han marxat voldrien que visquéssim amb alegria i serenor la nostra vida; jo almenys si moro vull que els meus estiguin contents. Pels teus escrits percebo en tu aquesta serenor que ens fa viure intensament la vida.