Cercador
ROSEGONS
Un relat de: Fidel Gangonells i Borràs- Compartir:
No en sé més, no en sé més de viure.
No sé trobar camins --rectes o tortuosos--
que em menin bosc endins sense que em perdi.
Com a molt, m’atansen a subtils clarianes,
mes són miratges. Il·lusions fallides.
S’escola el temps de tots els meus rellotges,
ja no toquen els quarts, tan sols les hores;
i encara sort: potser alguna se’ls oblida.
El fred viu arribarà més d’hora que tard
i m’agafarà en dejú, amb l’estómac buit.
Potser llavors ploraré pels rosegons
de pa calent que temps enllà m’oferies.
Fidel Gangonells i Borràs
Comentaris
-
Forns nous[Ofensiu]Andreu Martí i Cortada | 10-07-2023
Se'n desprèn del teu poema molta melangia i un cert desànim però potser sempre es pot aprendre alguna manera nova de fer, de viure.
El cos aguanta lo inefable i els recursos, i sobretot el temps, són infinits. I el món és ple de forns amb pa del dia, deixa't estar de rosegons!.
Felicitats pel poema ! -
Trobar camins...[Ofensiu]Cesca | 10-07-2023 | Valoració: 10
Entre alguns companys que també els agrada escriure, en comptes de preguntar-nos: Què has llegit últimament que t’hagi agradat? Ens demanem: Què t’hauria agradat escriure últimament?
Doncs a mi m’hauria agradat escriure aquest poema.
Enhorabona per saber transmetre aquests sentiments que molts compartim.
Un plaer.
-
Viure. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 10-07-2023 | Valoració: 10
Un poema que fa tenir-te amb il·lusió perquè vas passant una vivència clara amb les hores de l'estómac buit.
Més aviat surrealista.
Cada vegada m'impressiones sobre els teus pensaments.
Cordialment.
PERLA DE VELLUT
-
Becaris de la vida[Ofensiu]Jere Soler G | 10-07-2023
La sensació de no saber-ne més de viure, la comparteixo sovint. Viure és una cosa estranya que costa. Costa arribar, costa marxar, costa avançar. Un escrit que sosté el to solemne i digne de les idees que traça; la profunditat poètica que mereixen les percepcions que habitualment no són fàcils de transmetre, però que són compartides per gairebé tothom. És complex escriure senzill les idees habituals que no es comparteixen, i és enriquidor llegir-les en escrits d'altres.
-
Atrapat....[Ofensiu]Rosa Gubau | 10-07-2023
en la por i la desesperança, mentre el temps s'escola sense pietat, perdut en el no-res. Un punyent poema Fidel.
Salutacions.
Rosa.