EFE

En la foscor que imperava sota el coixí, amb un estat d'ànim que oscil·lava entre la satisfacció per la feina ben feta i la por pel futur desconegut, repassava el que havia estat la seva curta vida.

Va néixer a una tendra edat i, tot i la duresa del seu caràcter, va passar algun temps desconcertada perquè no sabia qu hi havia vingut a fer a aquest món. Això l'angoixava. Veia que una cosa que ella interpretava com a mengívola se li posava a sobre, la maquinària que l'envoltava es posava en marxa i aquella carn tendra abocava un líquid blanc que corria rabent cap al fons de la cavitat. Intuïa que no ho havia de fer, però, de tant en tant, no resistia la temptació d'intentar trossejar aquella apetitosa menja. El resultat era catastròfic. La carn desapareixia, el líquid blanc es vessava i li arribaven forts impulsos de desaprovació que l'afligien.

Un dia, va notar que entraven uns cossos més petitets que no havia sentit mai. El seu instint li va ordenar que els trossegés i així ho va fer. Aquesta vegada els impulsos varen ser d'aprovació. Per primera vegada es va sentir feliç.

Va passar uns bons anys, amb algun entrebanc, com quan va notar una força extraordinària que la feia xocar amb un cos que no havia conegut abans i era molt més dur que ella. I es va trencar d'un cantó. Va sofrir molt, però al final s'hi va acostumar.

Com temia, perquè ho havia sentit en algunes companyes, un bon dia va notar que trontollava. Notava com una força l'empenyia amunt i cada dia que passava se li afluixaven les arrels. Fins que una mà la va agafar, va tibar i va perdre el contacte amb el seu sol.

I ara està, sola, a les fosques, espantada, en espera de l'intercanvi. L'agafaran i al seu lloc hi posaran un objecte inanimat i ella s'endinsarà en el pou de la incertesa amb la convicció que la seva vida ja ha acabat.