ANIVERSARI DE PRIMAVERA

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
Després de la ventada d´ahir; ampli rugit sacsejant els arbres, la pluja repicant al teulat... avui per fi ha tornat, com cada any, la primavera. Tot això, a mi em torna a la meva infància i al record de l’àvia materna.
La iaia, per Setmana Santa plantava les seves flors i jo de petitona l'ajudava en la sembra.
L'aire tenia bona flaire i ella començava a deixar la porta de la casa oberta. ­– Fixa’t – deia–. Mira que si un dia arriben les orenetes i es troben la porta tancada.... – Elles cada any venen a fer els seus nius – deia acaronant les meves trenes.
I si, cada primavera m'entretenia mirant els seus vols. Primer arribaven amb branquetes i fang per a fabricar el seu niu. Després venia la posta, i més tard, m'agradava tant mirar els caparrons que sortien per la vora del niu demanant menjar als pares. La gràcia que em feien les primeres volades de les petites i la paciència que tenien els seus progenitors en ensenyar-los-en.
Després guaitava el vol majestuós, recorrent el cel amb el·lipses i cercles concèntrics a la recerca de mosquits. Era bonic aixecar les parpelles per descobrir el seu vol sorprenent; el vol quasi màgic de les orenetes.
Malgrat tot, una primavera l’àvia ens va deixar, i el meu cor es va trencar en mil bocins. – Nena és cosa de vida – deien els més grans. Aquell any vaig ser jo qui va deixar la porta oberta i les orenetes van tornar. Elles venen i van, però la iaia mai ha marxat del meu cor ni marxarà, perquè l’amor no entén d’absències.

Comentaris

  • Emocionant[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 30-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Montserrat, t'he llegit aquest relat i m'ha agradat molt, pel seu tema de sentiments per a la teua iaia, la qual és la protagonista de les teues idees d'un aniversari, tan tendre pel record. Per la falta d'ella. El teu cor es va trencar a trossos i a mi també se m'ha trencat. És preciós, Montserrat.
    Una abraçada, des de Manuel. PERLA DE VELLUT

  • Bon relat[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 22-05-2020

    Hola Montserrat! Aquest any m'he llegit tots els teus relats, i he vist un avanç extraordinari en el teu estil, molt més acurat i treballat, i puc dir-te de bona tinta que algun dels teus relats no ha quedat finalista per poquet, poquet. Coses del desempat. No sé com t'anirà aquest mes, espero que quedi aquest finalista, que no ho sé, però tal com l'he llegit, i sense saber què han escrit els altres participants, cosa no certa, ja que me'ls llegeixo tots, diria que tens punts per ser-ho, però no tinc cap vareta màgica per obligar als membres del jurat a fer allò que ens agradaria que succeís.

    Està molt ben narrat el relat, i m'agrada el ritme que impregna la seva lectura, és del teu estil però amb aquella passa endavant que cada any es nota més.

    Sols tinc un dubte, no d'estil, si en la paraula acaronar quan dius que li acaricia les trenes. Crec que "amanyagar o acariciar" seria més adient a aquest gest. No dic que no sigui correcte, però imagina com quedaria. Això però no rebaixa un relat de molt bona factura.

    Ànims i a perseverar, que vas a millor!

    Ferran

  • Record[Ofensiu]
    SrGarcia | 20-05-2020

    M’agrada aquest aniversari tan afectiu on celebres el record de l’àvia i la tornada de les orenetes.

    Quan jo era petit no se celebraven els aniversaris de naixement, se celebrava el sant. Sospito que això de celebrar l’aniversari ho hem copiat dels protestants que, pobres d’ells, no reconeixen els sants. També ens han ensenyat altres celebracions, com les del Halouin, el Papa Noel, Sant Valentí i cosotes d’aquesta mena.

    En realitat podríem celebrar qualsevol aniversari, a més del naixement; per exemple, l’aniversari del primer cop que vam xafar la muntanya de Montserrat o de la primera vegada que vam menjar carxofes a la romana, però sempre serà millor celebrar el record de persones estimades, especialment si aquest record va lligat al renaixement de la vida i de la il•lusió.

  • Orenetes[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 20-05-2020 | Valoració: 10

    Les orenetes com a símbol de l'arribada de la primavera, magnífic! Un relat emotiu, tendre, ideal per aquests dies de tancament forçós a casa. Una forta abraçada, Montserrat.

    Aleix

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

405 Relats

1365 Comentaris

237137 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.