Els VERSOS col·lectius del CONFINAMENT

Un relat de: NADINE
Després d'aquest parèntesi vital, ja res no serà igual...
Mesos de parèntesi, dies de superació, temps de ressorgir, temps de renéixer.
Saber que hi ets, que compto amb tu, em dóna alè, per continuar el camí d'aquest esdevenir
Quina paradoxa!
Quan tot passi, ens tornarem a trobar i sabrem que en aquest espai virtual hem fet amistat
Hi ha un abans i un després, un principi i un final
Divagant i jugant anem afrontant i dissipant les pors
En un espai virtual ens hem donat suport, i encara que cada un és cadascú, l'esperança ens acompanya ... doncs si el pensament és infinit, també l'esperança pot ser virtual.
Hem anat aprenent a prosperar sense maldat.
La por hem d'afrontar i amb esperança hem fet comunitat...
La companyonia transcendeix les barreres de les diferències, ens arrela a la unitat, sentint en els nostres cors a la mare Terra per expandir l'amor a l'univers i contribuir a l'evolució.
Entre tots hem redactat la cançó de segle XXI, quan el confinament ens va obligar a deixar de ser un, l'amistat va fer comunitat...
Surto endavant, tots junts lluitem...
El suport mutu ens va unir més enllà de la pandèmia, i sense ser una acadèmia ens vam fer melodies i expliquem alegries... estrenyem llaços, aboquem il·lusions...
En un espai virtual ens hem donat suport, i encara que cada un és cadascú, l'esperança ens acompanyarà...
Versos perduts en la comunitat, compartits en un fòrum virtual, hem fet front a la solitud...
Demà em diràs que vas estar fatal, i res pot igualar el que vam aprendre a explicar.
Potser vam arribar a plorar, també vam aprendre a cantar...
Vam aprendre a viure en soledat, no ens podíem tocar, però sabem que aviat ens tornarem a abraçar. Tot això és un parèntesi col·lectiu i temporal.


NADINE

Comentaris

  • Cultivant l'esperança col.lectiva[Ofensiu]
    Romy Ros | 14-05-2020 | Valoració: 10

    Hola Nadine,
    M'ha agradat com has reflectit l'esperança col.lectiva cultivada mitjançant el suport mutu. Transcrius uns aprenentatges de l'època del confinament que no oblidarem mai. Aquesta experiència d'incertesa es una bona escola i tu ens parles d'esperança. Això no te preu!
    Una abraçada, com sempre, de Romy Ros ;)

  • Hola Nadine[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-05-2020

    Bona vesprada, espere que estigues bé...
    Ací, a Manuel, fent de tot un poc... a persar del confinament, en tinc faena de tota classe i a més en tinc dos gossos i sis gates molt boniques... donant-les de menjar se'm passa el temps...
    T'invite, al meu últim poema, quan tingues temps. Gràcies. Bé, ja em diràs...
    PERLA DE VELLUT

  • Experiència[Ofensiu]
    Atlantis | 05-05-2020

    Segur que aquests dies restaran marcats per sempre en la nostra vida, malgrat les persones som tan oblidadisses que, tan de bo m'equivoqui, no sé encara si serviran per ser millors com a societat. Tan de bo!

    Cuida't i una abraçada

  • Versos per a l'esperança.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 02-05-2020

    No em de pedre's l'esperança. Realment tot el contingut del teu assaig té molta raó, doncs hem de superar-nos i en el transcurs del confinament ens hem trobat i hem fet amistat.
    I això de prosperar sense maldat, està molt ben pensat. Un sensible prosa poética que m'ha fet pensar i té molta veritat.
    Encantat d'haver-te llegar de nou i m'ha agradat com ho has plantejat.
    Saluts. PERLA DE VELLUT

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de NADINE

NADINE

4 Relats

26 Comentaris

1410 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:

Sóc i no sóc. M'agrada llegir un munt i rellegir coses antigues. L'escriptura l'he descobert fa poc i la meva timidesa no em permet ser massa prolífica.
Aquesta plataforma, descoberta gràcies a una amiga, m'ha permés treure'm de sobre el perfeccionisme i llençar-me a compartir les meves creacions.
Gràcies als que em llegiu! Jo també us seguiré.
Nadine